Literatura

Quim Monzó, cinquantè Premi d'Honor de les Lletres Catalanes

El guardó reconeix un dels escriptors més singulars i populars del país, autor d'una extensa obra com a contista, narrador, novel·lista, traductor, cronista i articulista

per Esteve Plantada, 7 de març de 2018 a les 11:07 |
El contista Quim Monzó, premi d'Honor de les Lletres Catalanes | ACN
La cinquantena edició del Premi d'Honor de les Lletres Catalanes ha recaigut en Quim Monzó (Barcelona, 1952), tal i com ha anunciat aquest dimecres Òmnium Cultural en roda de premsa. Un any especial per al guardó més preat de la nostra llengua literària, que reconeix un dels escriptors més singulars i populars del país, autor d'una obra extensíssima que l'ha fet excel·lir com a contista, narrador, novel·lista, traductor, articulista o cronista.

Tot i que va formar-se com a dissenyador gràfic i que va començar la seva trajectòria professional en aquest àmbit, ben aviat va començar a fer guions, de ràdio i de televisió. La voracitat escriptora ja no va tenir aturador. Bregat com a periodista de guerra i columnista, va signar reportatges sobre el Vietnam o Cambotja, amb la col·laboració d'Albert Abril, fins que va debutar literàriament amb la novel·la L'udol del griso al caire de les clavegueres, premi Prudenci Bertrana, i amb el recull de contes Self-Service, coescrit amb Biel Mesquida.



Contes, novel·les i Quaderns Crema

La posterior entrada al catàleg de Quaderns Crema ja és part de la història de la literatura catalana. Amb l'editorial de Jaume Vallcorba vindrien títols inesborrables –tant del cànon, com de l'imaginari popular–: Uf, va dir ell (1978), Olivetti, Moulinex, Chaffoteaux et Maury (1980), L'illa de Maians (1985), El perquè de tot plegat (1993) i Guadalajara (1996), aplegats –i convenientment revisats– a Vuitanta-sis contes (1999), Premi Lletra d'Or i Premi Nacional de Literatura Catalana. A banda dels contes, que encara segueix publicant, també és autor de les novel·les Benzina (1983) i La magnitud de la tragèdia (1989).

En l'àmbit periodístic, cal destacar la faceta de columnista –amb els corresponents llibres de recull d'articles publicats a diaris i periòdics com Diari de Barcelona, Avui, El Periódico, El País o La Vanguardia, on actualment escriu una columna diàris– i de col·laborador en mitjans com Catalunya Ràdio, TV3 o RAC1, entre d'altres. Com a traductor, la seva tasca ha estat incessant: pel seu sedàs han passat Truman Capote, J.D. Salinger, Ray Bradbury, Thomas Hardy, Harvey Fierstein, Ernest Hemingway, Roald Dahl, Mary Shelley o Arthur Miller. 

 

Monzó i Mauri, en la roda de premsa a la seu d'Òmnium. Foto: Esteve Plantada


La situació "escandalosa" de la "injustícia" espanyola

En la presentació del premiat, Marcel Mauri ha volgut tornar a subratllar l'excepcionalitat i gravetat dels temps que viu la societat catalana, amb Jordi Cuixart, president d'Òmnium empresonat a Soto del Real. En aquest sentit, ha afirmat que "no ens resignem a què la llengua catalana es mantingui en una situació resistencialista. Tenim una clara determinació de ser cultura oberta al món, inigualable en creativitat, esperit crític i determinació".
 
Al seu torn, Monzó s'ha mostrat perplex per una situació que ha provocat que aquesta sigui "la primera vegada que el president d'Òmnium no truca al premiat per comunicar-li al premiat que ha estat premiat". Ha afegit que "és tan escandalós el que fa la injustícia espanyola amb la gent, i tan sorprenent l'absoluta complaença amb què mitjans suposadament crítics amb la situació haurien de respondre, que ja no hi ha gaire més coses a afegir".

"La llengua catalana està sota mínims", ha afegit Monzó, preguntat per l'estat actual del català que es parla i s'escriu. "En aquest procés independentista, la situació de la llengua ha quedat una mica arraconada. Anem cap a una irlandització del català". L'autor s'ha mostrat també molt preocupat per la vivesa de la llengua, que ha definit com a catanyol: "Actualment, si no sabés castellà, molts textos escrits en català no els entendria. He de retraduir molts passatges mentalment per entendre el que em diuen".

"Una polla xica, pica, pellarica, camatorta i becarica"

Un dels capítols més brillants i comentats de tota la seva tasca en pro de la llengua i la literatura es va produir l'any 2007, quan va proclamar allò d'"una polla xica, pica, pellarica, camatorta i becarica" davant de l'auditori present a l'acte inaugural de la Fira del Llibre de Frankfurt, on Catalunya era el país convidat. Ell va ser l'encarregat d'escriure i llegir el discurs inaugural. Va ser un moment de glòria, però també de confirmació d'un talent esclatant, únic, capaç de seduir tota mena de públics sense deixar de ser irreverent i exigent.

 

(Mostra el teu compromís amb el model de periodisme independent, honest i de país de NacióDigital, i fes-te subscriptor per una petita aportació mensual. Fes clic aquí per conèixer tots els avantatges i beneficis. Apunta’t a la comunitat de NacióDigital, perquè la informació de qualitat té un valor.)

 

Participació