Procés català

Montoro sospita que el Govern va usar empreses afins per finançar el procés

Hisenda investiga si s'han usat com a pantalla persones o societats com ara Mediapro, el diari "Ara", les entitats sobiranistes i altres vinculades a ERC | Reclama la informació sobre tots els pagaments des del 2015 abans del dia 12

per Redacció, 6 de març de 2018 a les 14:00 |
Aquesta informació es va publicar originalment el 6 de març de 2018 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.

Oriol Junqueras i Cristóbal Montoro, en una reunió del consell de política fiscal i financera Foto: ACN


El passat mes de novembre la intervenció de la Generalitat va certificar al govern espanyol que no s'havia gastat ni un euro de diner públic en organitzar el referèndum de l'1-O ni en finançar el procés. Així mateix ho va traslladar fa uns dies el mateix executiu central al Tribunal Suprem. Però Cristóbal Montoro no s'ho acaba de creure i aquest dilluns el secretari d'Estat d'Hisenda, José Enrique Fernández de Moya, va enviar un nou requeriment, al que ha tingut accés NacióDigital, reclamant a la interventora general Rosa Vidal interessant-se per tots els diners que la Generalitat o el seu sector públic hagin abonat des de 2015 a diferents persones o societats.


L'Estat busca saber si la Generalitat va pagar qüestions relacionades amb el procés o amb el referèndum de l'1-O, com ara les urnes o el centre de premsa, de forma indirecta i a través d'empreses interposades. Així, reclama els pagaments i la seva justificació a empreses com ara Mediapro, l'editora del diari Ara, i a entitats com la Plataforma pro Seleccions, l'AMI, l'ANC o Òmnium. També a empreses domiciliades a la seu nacional d'ERC, formació a la que Guàrdia Civil situa com a responsable de la logística de l'1-O, i a companyies informàtiques com és el cas d'IBM o T-Systems, que són proveïdores habituals de la Generalitat.

El govern central també s'interessa per tots els pagaments a persones físiques com ara Oriol Soler, a qui diverses informacions han situat a l'estat major del procés, als propietaris del diari Ara, amb Ferran Rodés i la família Carulla al capdavant, i als màxims dirigents de les entitats sobiranistes en aquell moment així com a tot un llistat de societats relacionades amb totes aquestes persones en l'intent de trobar algun pagament no justificat.

En el cas de Soler es dona el cas que només és propietari d'una de les societats amb les que se li intueix relació i que aquesta, Democratising the future SL, no ha rebut finançament públic. En el cas d'altres, com ara Cultura03, han rebut subvencions ordinàries. També apareix Pere Soler, que va ser director general dels Mossos i a qui l'Audiència Nacional va investigar fa poc. 

El requeriment, que el govern espanyol reclama que estigui contestat com a molt tard el proper 12 de març per poder prendre aleshores les mesures oportunes, també s'interessa pels seminaris a l'entorn del procés sobiranista organitzats per l'Institut d'Estudis Autonòmics. Alguns d'aquests treballs han estat protagonitzats per lletrats, com ara Joan Ridao, o per acadèmics que ara són diputats, com és el cas de Gemma Geis o Josep Costa.

 

(Mostra el teu compromís amb el model de periodisme independent, honest i de país de NacióDigital, i fes-te subscriptor per una petita aportació mensual. Fes clic aquí per conèixer tots els avantatges i beneficis. Apunta’t a la comunitat de NacióDigital, perquè la informació de qualitat té un valor.)

 

Participació