Barcelona: Born

​Barcelona revisa el Born per atreure més visitants i no «consagrar-lo» al 1714

La nova direcció vol que el jaciment arqueològic es pugui recórrer sense necessitat de visita guiada, i defensa que és un espai "inclusiu" que no es limita a un període històric

per Jordi Bes, Barcelona, 6 de març de 2018 a les 14:10 |
Ricard Vinyes i Montserrat Iniesta presenten el pla del Born | ACN
Aquesta informació es va publicar originalment el 6 de març de 2018 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
El Born Centre de Cultura i Memòria (CCM) ha iniciat una nova etapa sota la direcció de Montserrat Iniesta, que ha presentat aquest dimarts les línies mestres del nou pla director amb l'horitzó 2025, i que gira entorn a la idea de "re-habitar El Born". Iniesta s'ha fixat com a objectiu incrementar el nombre de visites que no només estan de pas, sinó que entren a les exposicions o baixen al jaciment arqueològic. També pretén fer que l'equipament no sigui vist només com un espai de la Barcelona del 1714, sinó que es converteixi en "la institució memorial" de la ciutat no limitada a un període històric.

El Born va rebre l'any passat un total d'1,5 milions de visitants, però una fracció molt reduïda va anar més enllà que fer una passejada per la balconada amb vistes al jaciment. En concret, un total de 79.000 persones van fer la visita conjunta de l'exposició permanent i el jaciment, i 24.000 van participar en alguna activitat, com les conferències. Segons Iniesta, el fet que només es pugui entrar al jaciment amb visita guiada "restringeix molt l'accés i l'experiència", i pretenen que es pugui recórrer lliurement sense guia ni horaris concertats.


L'equipament es va crear en l'anterior mandat amb el convergent Xavier Trias d'alcalde, que li va impregnar un alt vincle patriòtic amb la història de Catalunya. Preguntada per si la manca de referències al 1714 i l'11 de setembre implica dessacralitzar el Born, la nova directora ha defensat que el Born "és més que el seu jaciment", i ha ressaltat: "El concepte que també reclamem per aquesta institució memorial no es consagra a una cronologia determinada". Ha afegit que han deixat de banda "la vessant de monument", sinó que és un espai "inclusiu" que va més enllà d'una cronologia.

Reflexió "integral"

El comissionat de Programes de Memòria, Ricard Vinyes, ha remarcat que "el 1714 és el Bon també", però que "aquesta sacralització no procedeix de l'equipament, és externa", i depèn de tot allò que succeeix a la ciutat i el país. Considera que seria "absolutament reiteratiu" limitar-se a parlar del 1714, ja que "és el mateix Born", i considera que el camí és fer una reflexió "integral" de l'espai. "Després el que la societat decideixi que ha de fer planar sobre l'equipament és una altra qüestió", ha argumentat.

"No tenim vocació de ser un museu d'història. El nostre projecte vol ser un projecte memorial", ha insistit Iniesta, i ha afirmat que l'eix temàtic principal és ocupar-se de la memòria contemporània. En tot cas, utilitza el lloc com a "un immens recurs" per reflexionar sobre aquesta memòria, o sigui que fa d'"espoleta" per endegar aquesta reflexió. La directora ha remarcat que ha passat de monument a lloc on s'ha acumulat una llarguíssima cronologia del segle III al present, i on els subjectes polítics experimenten una experiència de vida i conflicte.

 

Montserrat Iniesta i Ricard Vinyes a la roda del Born. Foto: ACN


Iniesta va prendre possessió del càrrec l'1 de setembre i considera que augmentar les visites és un dels grans reptes de l'equipament, i no només amb el jaciment, ja que "l'exposició permanent cada vegada té menys visitants", ha admès. És per això que ha apostat per revisar-la, a més dels diversos circuits patrimonials dins l'equipament, per augmentar-ne l'eficàcia. No descarta incorporar visites nocturnes, i sobre la taula també s'ha trobat amb un imprevist: la botiga està tancada perquè la cooperativa Bestiari, que havia aconseguit la concessió fa tot just uns mesos, ha fet fallida.

Nova programació 

La intenció ara és consolidar la programació cultural. Pel que fa a les exposicions, fins al 30 d'abril es podrà visitar la mostra Montserrat Roig, 1977. Memòria i utopia amb 300 documents originals, imatges i llibres; del juliol al novembre s'ha programat la mostra Una infància sota les bombes, amb la participació de Josep Guinovart, que aproxima a aquells nens que van veure afectada la seva infantesa per la guerra amb dibuixos on els nens van expressar el que van veure i viure. Posteriorment, a partir del febrer de 2019 es podrà visitar Josep Renau, art i compromís dedicada a l'artista valencià, un dels màxims exponents del cartellisme polític i l'art compromès en l'Espanya republicana.

"És la primera retrospectiva que es fa a Catalunya de Renau", ha destacat la directora. A més, del 15 al 17 de març se celebrarà el II Simposi Internacional d'Arqueologia d'El Born CCM amb el títol El rec Comtal: L'aigua dibuixa la ciutat. Barcelona, segles I-XXI. L'11 i 12 de maig hi haurà el congrés sobre Descolonitzar Europa. Memòries colonials i construcció de la diferència, un simposi que pretén reflexionar sobre els fonaments teòrics que permeten desenvolupar maneres alternatives de comprendre i recordar el passat colonial des de l'actualitat i entendre la integració i les polítiques envers els migrats.

La primera trobada Halbwachs El present que nomena: Memòries a la ciutat es farà el 21 i 22 de maig i que té com a objectiu contribuir al debat sobre la relació entre memòria i ciutat. També hi haurà un programa sobre l'any 68 i les revolucions democratitzadores a partir de diferents activitats, principalment conferències. Un altre congrés que tindrà lloc del 21 al 23 de novembre serà Monument, poder, comunitat i que tindrà com a finalitat reunir experts, artistes i activistes i apropar iniciatives nacionals i internacionals a Barcelona. Altres activitats d'enguany són el cicle Bornet de Cançons, espectacles teatrals familiars de cap de setmana i el cicle de cinema familiar Som exploradors!.
 
L'experiència d'exhibir l'estàtua de Franco
Ja fa un any i mig des de la mostra d'estàtues franquistes que es va ubicar davant del centre cultural del Born. Especialment polèmic va ser l'exhibició del Franco eqüestre decapitat, que va retre tota mena d'atacs fins que va ser tombat, cosa que va fer retirar les obres exhibides. Preguntat per si n'han extret alguna lliçó, el comissionat de Programes de Memòria, Ricard Vinyes, ha recordat que la iniciativa formava part d'un cicle sobre la impunitat, i opina que, malgrat el desenllaç, "això no hauria d'impugnar en absolut" que més endavant es puguin utilitzar elements del patrimoni de la ciutat en exhibicions, sempre que no sigui per atzar sinó que s'emmarqui en un discurs determinat.
 

L'estàtua franquista del Born aquest dijous abans que la tombessin. Foto: Adrià Costa

 

(Mostra el teu compromís amb el model de periodisme independent, honest i de país de NacióDigital, i fes-te subscriptor per una petita aportació mensual. Fes clic aquí per conèixer tots els avantatges i beneficis. Apunta’t a la comunitat de NacióDigital, perquè la informació de qualitat té un valor.)

 

Participació