Sí que hi ha avenços en el repartiment de les àrees de gestió. ERC té més suport que el 2015 i sumarà a la sanitat una altra molt potent, en aquest cas Ensenyament, una cartera clau en plena ofensiva espanyolista contra la immersió. El 80% del pressupost, i les àrees més socials, seran a les seves mans. Sobre la ronda de consultes per investir el pres Sànchez, una imatge que a Madrid no volen ni contemplar haver de gestionar, podeu llegir la crònica de Sara González i Oriol March. I sobre què cal fer a partir d'ara l'article d'opinió del diputat d'ERC, que probablement tornarà al Govern, Raül Romeva. Del moment polític també us aconsello altres tres articles d'opinió: el de Joan Serra Carné a "La veu de Nació" sobre el rol de l'ANC i, en relació a la possible repetició d'eleccions degut al bloqueig actual, el de Maria Vilaa favor de que passi i el de Jaume Barberà en contra. El debat és ben viu, i m'atreveixo a dir que és sa i necessari!
"No aguanto més tota aquesta tropa". Qui ja no participa d'aquest debat intern perquè n'està ben desmarcat és l'exconseller Santi Vila. Avui arriba a les llibreries el seu dietari D'herois i traïdors. És sincer i també descarnat. "No aguanto més tota aquesta tropa", li va dir a Puigdemont quan li va presentar la renúncia el 26 d'octubre. La frase hauria estat un bon títol pel llibre. "I et penses que jo sí?", li va preguntar de forma retòrica Puigdemont, que ara intenta mantenir viva la República des de Waterloo. Les perles del llibre les podeu llegir en aquest recull d'Oriol March.
El secret de l'imam de Ripoll. Félix Sanz Roldán, el general de l'exèrcit que dirigeix el Centre Nacional d'Intel·ligència, el servei secret espanyol, compareix aquesta tarda a la comissió de Secrets Oficials del Congrés. A porta tancada, i sense que els portaveus dels grups en puguin explicar el contingut, explicarà (o això hauria de fer) què sabia i que no de l'imam de Ripoll que va fanatitzar la cèl·lula dels atemptats del 17-A. Es Satty va ser confident del CNI. ERC i el PDECat han intentat que les explicacions (d'ell o del ministre José Ignacio Zoido) siguin públiques i que el tema s'investigui, però el PP i el PSOE s'hi han negat.
Vist i llegit
Les eleccions italianes de diumenge van donar peu a la victòria d'una formació populista, el Moviment 5 Estrelles, i a un escenari de governabilitat complicat però decantat a la dreta. De moment, ahir ja va plegar l'exprimer ministre Matteo Renzi. A CTXT.es el professor d'Història Contemporània de la UAB Steven Fortia feia a l'article "El terratrèmol italià" un bon retrat de la situació i augurava una legislatura curta.
El passadís
Les mentides (o les mitges veritats) tenen les potes molt curtes. És el que li va passar ahir a Xavier Domènech, portaveu dels "comuns" al Parlament. La seva oferta política no acaba de sortir-se'n. I Podem a Catalunya encara menys. Per això ha optat per ser ell en persona qui es presenti a les primàries del partit morat amb l'objectiu de fusionar-lo després amb el partit que lideren amb Ada Colau per posar una mica d'ordre en tot plegat. Ho vam explicar la setmana passada a NacióDigital, diversos mitjans se'n van fer ressò i fins i tot ja hi ha un manifest avalant-lo de militants de Podem. Ahir, en ser preguntat en roda de premsa va dir que encara s'ho pensava i va descol·locar més d'un. Hores després ho va comunicar a l'executiva del partit i va concedir una entrevista a Europa Press explicant-ho. Alguna esquerra és experta en exigir transparència però no en aplicar-se-la.
L'efemèride
El futbol, procedent d'Anglaterra, es va introduir a l'Estat a finals del segle XIX. El Barça es va fundar el 29 de novembre de 1899. Dos anys i mig després, el 6 de març de 1902, avui fa 115 anys, es va constituir oficialment el Madrid Foot Ball Club, el Reial Madrid. Els fundadors i primers presidents, paradoxalment, van ser dos germans catalans -Joan i Carles Padrós-, de Barcelona i establerts a la capital espanyola. Ho recordem amb bon humor, amb el vídeo del gag del Crackòvia de TV3. La primera junta va establir l'uniforme: samarreta i pantalons blancs, mitges i gorra blaves, i una banda morada a l'escut. Dos mesos després de la seva fundació va debutar en competició i va derrotar per 3-1 el que seria l'etern rival, el Barça, en la primera edició de la Copa del Rei. El club té un palmarès impressionant: 12 Copes d'Europa, dos mundials de clubs, dues Copes de la UEFA, 32 lligues i 19 Copes del Rei.
L'aniversari
No ens movem del món del futbol perquè un 6 de març de 1959 naixia a Alcoi, al País Valencià, Francisco José Carrasco Hidalgo, conegut com el Lobo Carrasco. Va debutar al primer equip del Barça el 1979 i s'hi va estar fins el 1989, quan va passar al Sochaux francès. Carrasco va ser una icona del Barça dels 80, que va guanyar una Lliga i protagonitzar grans moments per la història de club com els fitxatges de Maradona i Schuster com a jugadors i de Cruyff com a entrenador. Per a la història del Barça quedarà la seva imatge el 1979 aguantant la pilota al córner gairebé tres minuts a la final de la Recopa a Basilea contra el Fortuna de Düsseldorf i també una imatge més lletja, la del motí de l'Hespèria de 1988, quan els jugadors es van rebel·lar contra la directiva de Josep Lluís Núñez per temes econòmics. Va ser l'argument per fer net. Actualment fa de comentarista.
Ferran Casas i Manresa
subdirector de NacióDigital
Fes clic aquí per subscriure't-hi