JxCat i ERC situen la pressió de la investidura de Sànchez sobre la CUP

Junts per Catalunya i ERC capitanegen una reedició de l'anomenat #pressingCUP per garantir la suma suficient per investir Jordi Sànchez com a president de la Generalitat. Després que els anticapitalistes hagin reiterat a bombo i platerets que s'abstindran davant de qualsevol candidat que presentin mentre no hi hagi un autèntic "programa republicà" sobre la taula, els dos grans partits de l'independentisme han anunciat ja un preacord per resoldre la investidura i posar fi a la "dictadura" del 155. El pacte es formalitzarà de forma imminent, amb la qual cosa es posa en marxa una contrarellotge per atraure el vot afirmatiu de la CUP. Això, clar està, si el Tribunal Suprem no intervé abans per impedir que Sànchez sigui candidat. En cas que això passi, tornarà el debat entre buscar una alternativa o forçar unes noves eleccions.

Un cop conclosa aquest dilluns la ronda de contactes amb tots els grups, el president del Parlament, Roger Torrent, anunciarà previsiblement aquest dimarts la data del ple d'investidura, que podria fixar-se per a la setmana que ve. Junts per Catalunya i ERC necessiten tenir un marge de temps per negociar amb la CUP, a la qual faran arribar una "nova oferta" en la línia de "construir República", i per escoltar el pronunciament del Tribunal Constitucional, que precisament es reuneix aquest dimarts amb dos temes pendents: admetre a tràmit o rebutjar el recurs del govern espanyol contra la investidura de Carles Puigdemont -qüestió encara no resolta quan ja ha decidit fer un pas al costat- i el recurs d'empara presentat pel PSC per demanar que s'activi el rellotge de dos mesos per a una investidura abans de convocar les eleccions.

Els anticapitalistes desafien Torrent a protagonitzar un "petit acte de desobediència" permetent el vot de Puigdemont i Comín a distància

La negociació amb la CUP no es preveu precisament fàcil com ja ha passat amb altres capítols, com ara l'aprovació dels pressupostos del 2017 o el pas al costat d'Artur Mas a principis del 2016. Els anticapitalistes demanen que s'estigui disposat a assumir la "repressió" que implica la implementació de la República i que aquesta no sigui una legislatura de retorn a l'autonomisme. De fet, el portaveu de la CUP, Carles Riera, ha desafiat Torrent a protagonitzar un "petit gest de desobediència" permetent la votació a distància de Carles Puigdemont i Toni Comín, gràcies al qual la investidura de Sànchez prosperaria sense necessitar els vots favorables de la CUP.

Detall del procés constituent

Amb tot, JxCat i ERC no preveuen ni aquest gest de confrontació amb l'Estat ni la renúncia a l'escó dels dos dirigents a Brussel·les. El PDECat també va deixar clar al consell nacional d'aquest diumenge que aquesta no seria la legislatura de la "desobediència i la unilateralitat" mentre que veus dels republicans com Joan Tardà criden a estendre la mà als "comuns" i al PSC. Com pretenen, doncs, els dos grans grups independentistes seduir una CUP que demana mantenir vigent la República proclamada el 27 d'octubre, que es va quedar sense desplegar? 

La base de la proposta que s'enviarà a la CUP serà l'acord al qual van arribar JxCat i els anticapitalistes el 30 de gener per "materialitzar" la República

D'entrada, reforçant el projecte del procés constituent, que els anticapitalistes demanen que, a més d'implicar la societat, sigui impulsat des del Parlament i revalidat amb un multireferèndum que avui han batejat com un "nou 1 d'octubre". També omplint de contingut l'estructura que Puigdemont piloti des de Brussel·les per alimentar la idea que no s'abandona la implementació de la República. La base de l'oferta serà l'acord al qual JxCat i la CUP van arribar el 30 de gener, finalment sense rubricar per part d'ERC.

Sigui com sigui, els esforços es concentraran en visualitzar que en tot cas són els quatre diputats de la CUP els que, després de certes concessions, han de fer el gest de sumar-se a l'acord majoritari per evitar que la legislatura descarrili i el país quedi abocat a unes noves eleccions. La presentació públic de l'acord que faran aquesta setmana Junts per Catalunya i els republicans serà, inevitablement, una pressió afegida pels anticapitalistes, que disposaran encara del pròxim cap de setmana per tornar a reunir els seus òrgans de direcció i reconsiderar la seva decisió.

Acord pel Govern: d'Ensenyament fins a Interior

En les últimes hores, JxCat i ERC s'han afanyat a tancar els darrers serrells que estaven pendents pel pacte. Els departaments de Governació i Interior quedaran en mans, finalment, de Junts per Catalunya. Laura Borràs i Marc Solsona són els dos dirigents més ben posicionats per assumir aquestes dues carpetes. ERC, per la seva banda, capitanejarà Salut i Ensenyament, tal com ha avançat NacióDigital. David Elvira es faria càrrec de la primera conselleria, mentre que encara està per decidir sobre quin nom recauria la segona. "En qüestió de cadires, està tot tancat", ironitzava un independent de JxCat aquesta tarda.

En cas que el Suprem veti Sànchez, s'obre un nou escenari que passa per l'opció de Jordi Turull o bé algú sense causes judicials pendents

A l'espera de la decisió dels cupaires, encara hi ha un tercer actor que pot acabar fent saltar pels aires l'acord: que el jutge Pablo Llarena decideixi que, encara que manté intactes tots els seus drets, Jordi Sànchez no pot ser investit president de la Generalitat perquè està privat de llibertat. Els partits de l'oposició ja han advertit els independentistes d'aquesta possibilitat tot recordant que, encara que legalment es permetés aquesta investidura, seria molt complex governar des de Soto del Real. Això situaria l'independentisme en la tessitura de tornar a triar un nom. I la CUP ja adverteix que si el dirigent que es proposa és del PDECat "encara serà més difícil" la investidura.

Els nacionalistes, que han vist amb malestar com Ensenyament s'ha traslladat a mans d'ERC per "ordres directes" de Puigdemont -així ho ressalten les fonts consultades-, preveuen dos escenaris en cas que el Suprem tombi Sànchez: que Jordi Turull, conseller de la Presidència, faci un pas endavant -tot i estar en llibertat provisional-, o bé situar algú que no tingui "causes judicials pendents". De moment, ningú hi vol pensar.