Junts fem més Nació     FES-TE SUBSCRIPTOR
8 de març

De l'Església al poder econòmic: els murs que la dona encara ha de saltar

Carlota Pi, empresària, considera que "falten referents" per aconseguir que més dones arribin al cim del món econòmic | La teòloga Mireia Vidal assegura que "no hi ha cap raó teològica que impedeixi a la dona ser sacerdot" | La comandant Ana María Sánchez explica les raons per les quals encara no hi ha generals a l'exèrcit

per Pep Martí, 7 de març de 2018 a les 20:24 |
El fòrum empresarial Pont Aeri. L'elit econòmica continua sent un territori masculí | Europa Press
Aquesta informació es va publicar originalment el 7 de març de 2018 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
El 8 de març és el Dia de la Dona Treballadora, però no és encara el de la dona que lidera. Més de deu anys després de la llei d'Igualtat del darrer govern socialista, la meitat de la població continua en una posició secundària en àmbits especialment sensibles del poder social. Malgrat tots els avenços, la dona resta fora dels grans poders reals.

L'Església catòlica, per exemple, continua barrant el pas a la dona, reduïda a un paper subordinat. La dona encara ocupa una posició gairebé testimonial en els consells d'administració de la gran empresa i no se la veu, o se la veu poc, en les fotografies de les principals empreses de l'Íbex-35. Tampoc hi és encara en el generalat de les forces armades.


NacióDigital posa el focus en alguna de les institucions del poder més reticents a la presència femenina, com la mateixa Església catòlica, el món de la direcció d'empresa i les forces armades, on la dona s'està obrint pas després d'una llarga era de bloqueig.        

La llei Zapatero, un pas insuficient

El 2007, el Congrés va aprovar la llei d'Igualtat elaborada pel govern de Rodríguez Zapatero. El nom complet és llei orgànica d'Igualtat Efectiva entre Homes i Dones. La norma aconsellava que en els consells d'administració de les empreses un 40% dels llocs estigués en mans de dones. Cal dir que, en diverses ocasions, el mateix Rodríguez Zapatero s'ha dolgut de no haver fixat aquest percentatge com a obligatori. Es calcula que la presència femenina en els consells d'administració gira entorn del 20%.

Amb posterioritat, l'any 2014, ja amb govern del PP, es va fer una reforma de la llei de societats de capital, que estableix que en les empreses cotitzades cal assolir una presència equilibrada d'homes i dones. El Pla d'Igualtat elaborat per l'executiu de Mariano Rajoy ha establert la quota mínima del 30% de dones en els consells d'administració per al 2020, el que ja seria un retrocés respecte a la voluntat del projecte de Rodríguez Zapatero. L'Estat és majoritari en 20 empreses públiques i en nou d'elles cap dona exerceix un càrrec directiu.

 

Carlota Pi, presidenta executiva d'HolaLuz. Foto: HolaLuz


Carlota Pi: "Calen referents i establir quotes"

Obrir-se pas en el món de la direcció i l'empresa no és fàcil per una dona. Ho sap molt bé Carlota Pi, cofundadora i presidenta executiva d'HolaLuz, una empresa abocada a les energies renovables. Va ser acomiadada de l'empresa on treballava després del primer embaràs. Carlota Pi explica que "s'ha de prendre consciència del paper que pot jugar la dona en el món de l'empresa perquè és capaç de crear un ecosistema diferent". "Només s'innova quan es veu que les coses es poden fer diferents", afegeix.

Carlota Pi està convençuda que "el vell model de direcció d'empresa jeràrquica està abocat al fracàs perquè té més dificultats per crear talent". Ella ho ha fet a la seva empresa: "És important el treball en equip, treballar al 100% per projectes i ser molt flexibles en els horaris". I explica que a la seva empresa ja fa tres anys que van instal·lar una escola bressol per facilitar la conciliació. Pi assenyala els valors que defineixen la seva empresa: "Que el món es mogui entorn l'energia renovable, el desenvolupament integral del personal i tenir clar que els diners que s'obtenen són fruit d'allò en què creiem".

Com és que encara hi ha tan poques dones al cim del poder empresarial? "Perquè encara no hi ha prou referents". La presidenta d'HolaLuz es mostra crítica amb la llei d'Igualtat del 2007: "A diferència del que han fet altres països, com Noruega, no va establir quotes sinó que només les va suggerir. Personalment, no m'agraden les quotes però en aquest cas ho considero un bon sistema per crear referents". I cita el discurs d'Oprah Winfrey en el lliurament dels Globus d'Or: "Va explicar l'important que va ser per ella veure Sidney Poitier rebent un Oscar. Per primer cop va poder veure com es guardonava un actor negre, pulcre i triomfador".  

Esperant la papissa Joana

Si hi va haver una imatge simbòlica del paper de la dona dins de l'Església catòlica, es va visualitzar durant la visita de Benet XVI a Barcelona. En el transcurs de la missa que va oficiar al temple de la Sagrada Família, unes monges es van apressar a pujar a l'altar... per netejar-lo davant la mirada atenta del Papa i els bisbes congregats. La fotografia, d'una forta càrrega ideològica, va ser de les que fa mal.  

El paper de la dona dins de l'Església és un tema que s'arrossega. Els moviments de reforma del catolicisme no han aconseguit equiparar home i dona en el sacerdoci. El Concili Vaticà II, que va suposar una obertura en molts àmbits, no va entrar en aquest assumpte, que és considerat una línia vermella per la jerarquia. Una dona no pot ser bisbe, però ni tan sols capellà.

El papa Francesc, amb desig de reforma però situat entre les bases més progressistes i una estructura de poder conservadora, ha obert la porta a un canvi. Ha creat una comissió que estudia la creació de diaconesses, com hi ha ara els diaques permanents, que poden ser casats o solters i administren els sagraments amb alguna excepció com l'eucaristia. Admetre l'entrada de la dona en el diaconat seria una tercera via entre la posició tradicional del Vaticà i la reclamació que la dona pugui accedir al sacerdoci. Però el que sembla clar és que estem molt lluny de veure l'elecció d'una papissa, com aquella Joana que, segons la llegenda, hauria regnat entre 855 i 857. El conclave continuarà sent un club exclusiu d'homes.

Mireia Vidal: "Vetar el sacerdoci femení no té base teològica"      

L'Associació de Teòlogues Espanyoles ha fet públic un comunicat amb motiu del 8 de març en què s'afegeix a les mobilitzacions convocades i vindica la participació plena i en igualtat de la dona a l'Església. Mireia Vidal és membre de l'associació i explica a NacióDigital que "l'argument per vetar l'accés de la dona al sacerdoci no té cap base bíblica ni teològica". Vidal explica que "ja en els temps de Jesús, al costat dels deixebles hi ha dones que juguen un paper molt important". "Són dones que l'acompanyen i que tenen un paper central en la creació de molts comunitats de creients", comenta.

Mireia Vidal és protestant i considera que la situació a les esglésies reformades és diferent: "En la majoria, sobretot les sorgides de la Reforma de Luter i Calví, el sacerdoci femení és acceptat. El que no vol dir que no hi pervisquin, com en tots els àmbits de la societat, elements androcèntrics i patriarcals". Vidal reclama que no es vegi la problemàtica de la dona a l'Església com una cosa aliena a la resta de la societat".     

Un 12,7% de dones uniformades

L'entrada de la dona a les forces armades es va produir l'any 1988. Des d'aquell moment, la presència de la dona va anar produint-se en tots els exèrcits i armes. Segons dades del ministeri de Defensa del 2017, són el 12,7% del total, enfront un 87,3% d'homes. El percentatge és menor entre els oficials: tan sols el 8% dels uniformats és dona. Cal dir que en dones militars, l'estat espanyol supera la mitjana dels països de l'OTAN, que és de poc més del 10%.

Ana María Sánchez és comandant i membre del cos jurídic militar. Rep NacióDigital a la seu de la capitania general de Barcelona. Sánchez va entrar a la milícia el 1996 i està destinada a Catalunya des del 2001. "No provinc d'una família de tradició militar. A mi m'atreia el dret i va ser a través d'aquesta formació que vaig presentar-me al cos jurídic". El seu primer destí va ser A Corunya: "Era el 1989 i em vaig trobar que era l'única dona a la plaça".

"No he tingut problemes pel fet de ser dona. El que hi havia eren problemes de tipus logístic: no hi havia vestuari femení. Sí que hi havia situacions anecdòtiques. Quan s'obre una porta, entra primer l'oficial de més graduació. Jo era tinent i si despatxava amb el general, jo havia de passar la darrera però em volien cedir el pas", relata Ana María Sánchez.

Comandant Sánchez: "No hi ha sostre de vidre"

"A les forces armades no hi ha sostre de vidre -assegura rotunda la comandant-. No n'hi ha des del moment en què podem accedir a qualsevol tipus d'unitat. Hi ha forces armades on no és així. A Itàlia, fins a mitjan dels noranta, les dones només podien accedir al cos sanitari. Als EUA, durant molts anys es va restringir l'accés a unitats de combat". A l'estat espanyol no és així, "més enllà de superar les proves físiques que t'exigeixin diverses unitats".

L'any 2016 va ser ascendida a coronel Patricia Ortega, que es va convertir així en la primera coronel de les Forces Armades espanyoles. Com és que no hi ha cap tinent general? "Perquè el nostre règim d'ascens estableix una carrera determinada per dues qüestions: el perfil personal i currículum i després una estructura piramidal. Perquè hi hagi ascensos ha d'haver vacants. Si la primera dona ingressa el 1988, no es pot ser més que coronel. Podrem parlar de discriminació quan la promoció de la primera coronel siguin tots generals i ella no". Quan veurem dones generals? "Potser en deu o dotze anys. És una partida guanyada pel temps".  

La comandant Sánchez afirma que "les forces armades han canviat com ho ha fet la societat". "Jo ja em vaig trobar amb un altre exèrcit, molt diferent de la imatge estereotipada que hi havia", detalla. Sánchez assegura que se sent molt propera a la problemàtica de la dona en els altres àmbits socials: "Les dificultats que tenim són les mateixes, com la conciliació amb la família. Ara mateix no és infreqüent que en un matrimoni de militars una oficial destinada en una missió internacional tingui la seva parella destinada en un altre lloc".       

Convençuda que és coprotagonista d'una història de normalització del paper de la dona en la societat, Sánchez explica que "la perspectiva de gènere és útil a l'hora de dur a terme algunes missions internacionals". "La dona pot jugar un paper important en la relació amb la població civil més feble, que solen ser dones, vells i infants. Sobretot en societats ben diferents de la nostra, sigui al Mali o a l'Iraq", afegeix.   
 

Encara falten anys perquè hi hagi una dona general. Foto: ACN


La lluita per entrar en el teixit civil  

L'admissió de dones en alguns dels clubs socials més destacats és relativament recent. Van enir l'entrada vetada en entitats elitistes i en d'altres que no ho eren. En tots els casos, es van produir debats encesos en el si de la massa social. El Cercle del Liceu va admetre l'entrada de sòcies l'abril del 2001, després d'una de les batalles internes més intenses que es recorden, i amb una votació que mostra les divisions que la decisió va provocar.
L'entitat va obrir la porta a la dona per 373 vots a 279. Malgrat això, el febrer anterior s'havia rebutjat en referèndum admetre un grup de deu dones, encapçalat per Montserrat Caballé. La junta encapçalada per Joan Anton Maragall va haver de dimitir per la fractura interna ocasionada.

També va causar una forta polseguera interna l'accés de la dona al Club Natació Barcelona. Va ser el 1986 quan finalment es va aprovar, però després d'una forta trifulga i la convocatòria d'un referèndum intern. Fins aleshores, hi havia un equip de nedadores del club, que com a tals tenien la condició de sòcies. Això sí, amb restriccions: no podien accedir a la piscina d'aigua salada. 

 

(Mostra el teu compromís amb el model de periodisme independent, honest i de país de NacióDigital, i fes-te subscriptor per només 5,90€ al mes. Fes clic aquí per conèixer tots els avantatges i beneficis. Apunta’t a la comunitat de NacióDigital, perquè la informació de qualitat té un valor.)

 

Participació