Junts fem més Nació     FES-TE SUBSCRIPTOR

Barcelona: escola bressol

Les noves tarifes de Colau encareixen l'escola bressol a més d'un terç de famílies

Una plataforma que agrupa usuaris d'una quarantena de centres exigeix revertir la pujada i que escolaritzar un fill en un centre municipal no costi més de 289 euros mensuals

per Jordi Bes, Barcelona, 5 de març de 2018 a les 13:54 |
Aquesta informació es va publicar originalment el 5 de març de 2018 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.

Roda de la plataforma Escola Bressol Municipal de tots Foto: Jordi Bes


La tarifació social que aquest curs ha aplicat el govern d'Ada Colau a les escoles bressol municipals de Barcelona ha perjudicat més d'un terç de famílies, que han patit un augment del preu que pagaven fins ara de fins a 105 euros mensuals per al mateix servei, cosa que implica una pujada de més del 36%. Ho denuncia la plataforma Escola Bressol Municipal de tots i totes, la qual reclama a Colau revertir parcialment el nou model per garantir que ningú paga més de 289,30 euros mensuals per escolaritzar el seu infant en un centre públic per a nens de 0 a 3 anys. Aquest preu, que inclou el menjador, era el que tenia tothom que no disposava de bonificacions en el curs passat.


La plataforma calcula que el 36,45% de famílies usuàries de les escoles bressol municipal han passat a pagar més –fins a una quota màxima de 395 euros mensuals- en aquest curs 2017-18, el primer en el qual s'ha implantat la tarifació social, que implica fixar un preu diferenciat per família en funció de la renda. En total són 2.913 les afectades, entre les quals figuren unes 600 que l'anterior curs no haurien pagat res i ara han d'abonar 50 euros mensuals. Els poden pagar amb la Targeta Barcelona Solidària que reben famílies que estan sota el llindar de la pobresa per comprar productes bàsics, però la quota els resta part de l'ajuda.

Virginia Domingo, que forma part de la plataforma, ha afirmat que estan d'acord amb el sistema de tarifació progressiva, com a "mecanisme òptim", però consideren que hi ha marge de millora. Com que hi ha més demanda que oferta, les places s'assignen per sorteig, i és en aquest moment que ja es pot saber la quota a pagar. Els imports més cars s'assimilen als de l'escola privada, on a més els usuaris obtenen més servei que a la pública, ja que obre més hores i el juliol està inclòs, mentre que a la municipal són les associacions de mares i pares d'alumnes (AMPA) les que organitzen activitats que cal pagar a banda.


Les famílies de la plataforma, que ja representa 37 AMPA del total de 98 escoles bressol municipals de la ciutat, temen que qui més té deixi d'anar als centres públics, i que acabin com espais segregats. En roda de premsa, Domingo ha advertit del risc que la nova tarifació impliqui "deixar de reflectir la realitat dels barris" on s'ubiquen els centres. "No ens agrada que hi hagi gent que es beneficia a costa d'uns altres que s'han vist perjudicats", ressalta Eva Ros, una altra membre de la plataforma, que durant la presentació ha comptat amb la presència de regidores de gairebé tota l'oposició (el PDECat, Ciutadans, ERC, el PSC i la CUP).

Aplicar els canvis el pròxim curs


Xavier Olivella, de la FaPaC –que agrupa les AMPA catalanes-, també ho titlla "d'error", i agrega que "no pot ser pujar de manera tan forta unes tarifes per baixar-les a uns altres". En la seva opinió, cal buscar sistemes alternatius pe rebaixar les tarifes. La plataforma considera que cal tendir cap a la gratuïtat, però mentrestant reclama "minimitzar" el fet que hi hagi "famílies perjudicades", i demana al govern de Colau que el pròxim curs ja hagi introduït els canvis necessaris per fer-ho efectiu i garantir que ningú pagui més de 289,30 euros mensuals de quota.

Amb els pressupostos d'enguany, que Colau ha aprovat recorrent per segon any consecutiu a una qüestió de confiança, ja s'ha previst una partida d'1,5 milions d'euros per fer un estudi per revisar la tarifació social i compensar aquelles famílies que pugui haver pagat de més. Tot i això, la plataforma considera que no s'ha concretat com aplicar-ho, i fa la seva proposta. Calcula que només amb una inversió anual de 2,1 milions d'euros –menys del 0,1% del pressupost municipal- es podria beneficiar totes les famílies, és a dir, no s'incrementaria la quota màxima per damunt de la del curs 2016-17 i les més vulnerables no haurien de pagar per portar els seus fills a l'escola bressol.

La nova tarifació que ha aplicat el govern de Colau assigna una quota segons el tram d'ingressos i nombre de fills de la unitat familiar. La plataforma també considera que hi ha "mancances serioses" a l'hora de calcular la quota perquè es basa en la renda de l'any anterior, i la situació econòmica de la família pot ser ben diferent durant el curs. Remarca que en el sistema anterior hi havia bonificacions de fins al 100% segons la situació econòmica real i acreditada als Serveis Socials: també es tenia en compte el capital immobiliari i es feia una avaluació actualitzada del poder adquisitiu de la família.

Discriminació "directa" sobre les dones

La plataforma considera que les tarifes d'enguany poden suposar "una discriminació directa sobre les dones", ha destacat Ros, ja que en la majoria de casos recau sobre les mares la cura dels nens i pot acabar sortint més econòmic que la dona es quedi a casa en comptes d'anar a treballar, ha relatat. En tot cas, les famílies també avisen del fet que "el principal obstacle" per accedir a l'escola bressol pública són la manca de places. Per exemple a l'Eixample no s'han pogut atendre el 69% de sol·licituds. Malgrat el compromís electoral de BComú de 20 nous centres, el curs vinent n'obriran dos i el següent una desena, afegeixen. 

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 5,90€ al mes, perquè la informació de qualitat té un valor.

Fes-te subscriptor

 

Participació