Junts fem més Nació     FES-TE SUBSCRIPTOR

Procés català

La CUP rebutja l'acord JxCat-ERC i bloqueja la investidura de Sànchez

Els anticapitalistes repten les altres dues forces a permetre el vot telemàtic a Puigdemont i Comín, ja que els seus quatre diputats s'abstindran i deixaran la majoria absoluta a dos vots | Vidal Aragonés justifica el rebuig a la proposta per la "submissió total a la legalitat espanyola"

per Roger Tugas, Barcelona, 3 de març de 2018 a les 14:03 |
Roda de premsa de la CUP després del consell polític | ACN
Aquesta informació es va publicar originalment el 3 de març de 2018 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
La CUP ha decidit rebutjar l'acord "autonomista" de JxCat-ERC i no avalarà la proposta de Jordi Sànchez com a president. El consell polític de la formació de l'esquerra independentista ha decidit que els quatre diputats "cupaires" s'abstinguin en un hipotètic debat d'investidura. Si s'acaba celebrant, l'expresident de l'ANC sumaria 64 vots –cal recordar que ni Carles Puigdemont ni Toni Comín, a l'exili, poden votar- mentre que els partits no independentistes en tindrien 65.

Això provocaria que l'expresident de l'ANC no fructifiqués ni en primera volta -necessitaria la majoria absoluta, de 68 diputats- ni en segona -on en tindria prou amb majoria simple, és a dir, 66-. Tot i això el diputat de la CUP Vidal Aragonés ha assenyalat que els anticapitalistes consideren que Puigdemont i Comín haurien de poder votar i que renunciar al vot telemàtic -no previst en el reglament del Parlament- significa acatar el Tribunal Constitucional.


D'aquesta manera, si se'ls hi permetés -amb el risc que la decisió fos recorreguda i, segons el criteri dels lletrats de la cambra, tombada-, Sànchez obtindria 66 vots i, per tant, seria investit. En tot cas, la CUP també mantindria les quatre abstencions si els dos diputats a l'exili renunciessin, cosa que permetria a dos electes entrar i votar, sumant la majoria simple necessària en segona volta.
 
Submissió a la legalitat espanyola

Sigui com sigui, Aragonés ha justificat el seu rebuig a l'acord pel fet que presenta una "submissió total a la legalitat espanyola", però també perquè "no afronta el marc de patiment de les classes populars". "Ni 155, ni 135 [l'article de la Constitució espanyola reformat per blindar l'estabilitat pressupostària], ni autonomisme", ha asseverat, i ha subratllat que el país avança "cada cop que la CUP es reafirma en el seu programa polític". "Si no avancem, retrocedim", ha insistit, i ha apuntat que, quan es va dir "no" a Artur Mas o quan van rebutjar els primers pressupostos d'Oriol Junqueras i van posar sobre la taula el referèndum, el procés va avançar.


D'aquesta manera, el diputat ha cridat a "fer efectiu aquest mandat" de l'1-O i aparcar els simbolismes que, al seu parer, significa la creació de l'Espai Lliure de Brussel·les. Així mateix, també reclama un "procés constituent de caràcter popular" per definir "quin model de país es vol". En aquest sentit, ha defensat que "els sectors energètics han de passar a un control públic", s'ha d'avançar cap a una "fiscalitat justa" i a un model d'educació i sanitat públiques.

Preguntat sobre si la CUP tornaria a seure a negociar l'acord plantejat per JxCat i ERC, Aragonés ha estat taxatiu: "No negociarem autonomisme". Així, els anticapitalistes no s'asseuran a parlar en base al "marc autonòmic i la legalitat espanyola" i reclamen avançar des d'una "perspectiva i legalitat republicanes", donant a entendre que una negociació hauria de tornar a començar de zero i des d'unes noves bases, aparcant el model de doble govern a Brussel·les i a Barcelona en els termes plantejats. En tot cas, sí que ha deixat clar que el rebuig no es deu al nom de Jordi Sànchez, ja que "no es tracta d'un tema de noms i persones, sinó de projecte polític".
 

Consell polític de la CUP. Foto: ACN


Tres opcions sobre la taula

La militància de la CUP es debatia aquest dissabte entre tres opcions en relació a la proposta d'acord que els havien posat sobre la taula JxCat i ERC. Els representants territorials, reunits a la seu de la formació en el seu consell polític, havien de triar entre tres opcions: facilitar la investidura per no allargar el 155 però sense avalar cap acord programàtic; donar per bona la proposta rebuda i facilitar la investidura per implantar la República en base a aquesta (la qual caldria concretar); o rebutjar el document de les altres forces independentistes, cosa que podia comportar tornar a negociar de zero o, com destacava l'exdiputada Mireia Boya a NacióDigital, forçar noves eleccions.

De fet, el cap de files de la CUP, Carles Riera, s'havia mostrat molt crític amb la proposta de conformar un Govern republicà a Brussel·les i un altre a la Generalitat que considerava "autonomista". Els anticapitalistes, que s'havien reincorporat a les negociacions just divendres de la setmana passada, reclamaven que aquest executiu interior també fes polítiques per implantar el nou estat independent, així com rebutjaven que, com pretenia JxCat, el procés constituent es liderés des de Brussel·les. L'anunci del nom de Jordi Sànchez com a candidat, en ple procés de debat intern de les territorials de la CUP, tampoc no va caure gens bé en la formació.

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 5,90€ al mes, perquè la informació de qualitat té un valor.

Fes-te subscriptor

 

Participació