Mireia Boya: «Una opció que debat la CUP és eleccions per confrontar de nou amb l'Estat»

Mireia Boya (Sent Gaudenç (Occitània), 1979) va ser la presidenta de la CUP al Parlament durant la legislatura passada. Aquest càrrec i la implicació que va tenir en l'organització del referèndum la va dur a declarar com a investigada davant del Tribunal Suprem en la causa contra l'1-O, d'on en va sortir en llibertat sense fiança. Aquest tràngol, però, no li ha tret les ganes de seguir a primera línia política i, després de quedar-se fora de repetir com a diputada per pocs vots el 21-D, ha entrat al secretariat nacional de la CUP com la candidata més votada.

Mentre tot just s'està articulant aquest nou equip que liderarà la nova etapa dels anticapitalistes, aquesta formació s'ha reincorporat a les negociacions amb JxCat i ERC per investir un nou president i impulsar la nova legislatura. L'acord ofert per les altres dues candidatures, però, no acaba de convèncer la CUP, que aquest dissabte reuneix el seu consell polític, amb representants territorials, per decidir si l'accepta o no. I enmig d'aquestes delicades reunions, Carles Puigdemont ha anunciat el seu particular pas al costat, cedint el testimoni a Jordi Sànchez, un gest que Boya va avisar que podria torpedinar el debat intern dels anticapitalistes.

- Puigdemont va respectar dijous els tempos de debat i decisió de la CUP?

- No. És cert que ens havien passat una proposta més o menys acordada amb ERC i que ens hem sumat a la negociació fa uns dies. Ara està a debat a les territorials i la decisió se sabrà dissabte. I nosaltres hem insistit molt que han de respectar els nostres tempos de debat, perquè han tingut dos mesos per parlar i ara nosaltres demanem una setmana. Que sortís Puigdemont explicant aquesta proposta i que, de seguida, Jordi Sànchez fes un tuit dient que accepta l'encàrrec i que avui tothom donés per fet que era una proposta, quan la CUP encara l'està debatent, és no respectar els tempos de debat de la CUP, que són més lents.

- El cost d'una investidura a Puigdemont és el mateix que una de Sànchez?

- Els diputats de la CUP el que faran fins l'últim minut és negociar en una taula. No ens aixecarem fins que aquesta sigui la millor possible. En campanya, apostàvem per aquesta restitució, però ara el discurs restitutiu s'ha perdut. Ara hi ha una altra cosa, aquest doble govern, amb una part republicana a Brussel·les i una altra més autonomista aquí. I potser faltaria la tercera pota, la mobilització popular. Com ho articulem? Com ho fem perquè gent sigui la tercera pota de pressió a l'Estat per validar i implementar la decisió de l'1-O?

"Al doble govern, amb una part republicana a Brussel·les i una altra autonomista aquí, potser faltaria la tercera pota, la mobilització popular. Com ho articulem?"

- Però Sànchez dificulta o acosta l'acord respecte Puigdemont?

- En la primera ronda de consultes, vam acceptar Puigdemont com a candidat. Ara, les assemblees territorials estan debatent aquesta altra proposta de Sànchez. Sí que veiem que la majoria independentista és d'esquerres, ja que suma més ERC i la CUP que JxCat, i també entenem que les polítiques de govern han de ser progressistes, de cara a les classes populars, per fer avançar el país en la consecució de drets i llibertats. Més enllà d'un nom, el que cal assegurar és el pla de govern i que estigui encaminat a la República i l'obtenció de més drets socials.

- ERC ha replicat posant sobre la taula el nom de Junqueras. Hauran de triar entre un i altre?

- El fet que hagin posat el nom sobre la taula en una ràdio no quadra amb el procés negociador dels darrers dies. ERC mai no ha posat sobre la taula cap altre nom que no fos el de JxCat. Si volen fer-ho, que ho facin i valorarem en funció d'això, però per ara no han seguit la via negociadora i ho han fet a través dels mitjans. No és la millor manera de negociar una cosa tan important.

"El fet que ERC hagi posat el nom de Junqueras sobre la taula en una ràdio no quadra amb el procés negociador dels darrers dies. No és la millor manera de tractar una cosa tan important"

- Si ERC i la CUP sumen més que JxCat, com ha dit, el nom de Junqueras podria ser millor vist que el de Sànchez?

- No ho sé, En clau de restitució, Junqueras seria un perfil, però el discurs restitutiu s'ha trencat amb aquesta nova proposta de dos governs i, per tant, Junqueras no té perquè ser el candidat. Però més enllà del nom, importa el pla de govern. Si és que surt un govern, perquè una de les opcions que vota la militància de la CUP és considerar que aquesta proposta que se'ns presenta no és la República que hem de defensar de l'1-O i el 27-O, que s'ha enganyat molta gent i que cal anar a unes altres eleccions per tirar endavant la confrontació amb l'Estat d'una altra manera i no com es proposa fer ara [la militància opta entre tres opcions: acceptar l'acord com l'han pactat JxCat i ERC; seguir negociant per millorar-lo fins a un acord d'investidura, sobre les mateixes bases; o rebutjar-ne els pilars basats en els dos governs i obrir la porta a renegociar-lo de zero o anar a eleccions].

Mireia Boya prefereix tractar el pla de govern i no tant el nom dels candidats. Foto: Adrià Costa

- Unes noves eleccions farien augmentar la confrontació amb l'Estat, mentre es manté el 155?

- Caldria veure si es retira completament el 155, en cas d'investir Govern. Hi ha articles i opinions a l'Estat que aposten per desarticular el moviment republicà a través de la confrontació en matèria de llengua, cultura, mitjans, escola catalana... Potser no serà un 155 pur, però sí d'una altra manera. No crec que l'Estat deixi de fer tot el que està a les seves mans i més per cultivar aquest brou de factura social que defensen en els seus discursos. Només cal escoltar els discursos de dijous de Xavier García Albiol, Inés Arrimadas o fins i tot Miquel Iceta. Cal recosir aquest país, cal fer polítiques públiques encarades cap a la gent, les classes populars i qui ho passa pitjor, i això no és el que vol l'estat espanyol. Ja veurem com podria actuar un nou Govern, si acaba materialitzant-se.

"Cal recosir el país, cal fer polítiques públiques encarades cap a la gent, les classes populars, i això no és el que vol l'Estat. Ja veurem com podrà actuar un nou Govern, si acaba materialitzant-se"

- Però, en aquest marc, en què hi podrien ajudar unes eleccions?

- Tornaríem a un escenari de confrontació directa amb l'Estat, defensant de manera ferma, sense subterfugis ni circumval·lacions, la idea que la República va guanyar l'1-O i es va proclamar el 27-O. I l'opció que defensem per materialitzar-la és doble: per una banda, el que en campanya anomenàvem decrets de la dignitat, que són polítiques per avançar en la consecució de polítiques socials; i per l'altra, anar construint la República en positiu, pensant com la volem a través d'un procés constituent.

- Els "comuns" afirmen que investir un diputat empresonat no és la millor manera de recuperar les institucions. Això s'ha de tenir en compte?

- Qualsevol candidat diputat hauria de poder presentar-se a president de la Generalitat. Dir que algú que està a presó no pot fer-ho és acceptar el discurs de la repressió antidemocràtic de l'Estat. És el mateix que es diu des del govern espanyol, Cs, el PSOE i de totes bandes. És caure en aquesta trampa conforme alguns diputats poden ser investits i d'altres no.

- Carles Riera va acusar JxSí de "desactivar" l'apoderament republicà de l'1-O i el 3-O. Què hauria fet la CUP, en perspectiva?

- En una situació de violència física, econòmica i psicològica molt gran per part de l'Estat i amb una vaga que va portar quasi un milió de persones a defensar la República, érem partidaris de fer la declaració aquella setmana. Vam perdre l'oportunitat en creure que l'Estat s'asseuria a negociar, cosa que no farà mai. El diàleg no ha existit mai, no hi ha hagut mai a l'altra banda ningú que hagi despenjat el telèfon. I si mai existeix, serà a través d'alguna mediació internacional. Es va intentar llavors i ningú va respondre. La crítica i autocrítica que fem -nosaltres també hi érem- és que no vam confiar prou en la força de la gent que estava als carrers, disposada a tot per defensar aquesta República que havíem guanyat l'1-O.

"Si mai hi ha diàleg amb l'Estat, serà a través d'una mediació internacional. Després de l'1-O no vam confiar prou en la força de la gent que estava als carrers"

- Puigdemont afirma ara que va ser un error no implantar i defensar la República llavors. Coincideixen, doncs, amb el diagnòstic.

- És fàcil fer-ho a toro passat, però en realitat tots sabem que el dia 10 no estava tot preparat. Les famoses estructures d'estat que, des del Govern d'Artur Mas s'havien d'haver preparat, no ho estaven. Ha reconegut que va ser un error no proclamar aquella setmana la República, però té un punt de no acabar-ho d'explicar tot. Què vol dir admetre ara això, sent conscient que no ho tenies tot preparat per fer-la efectiva?

Boya lamenta que després del referèndum no hi havia implantades les estructures d'estat necessàries per implementar la República. Foto: Adrià Costa

-Quines són les principals diferències que els separen ara d'un acord ple amb JxCat i ERC?

- Aquesta oferta que debaten les assemblees territorials consta d'un govern de la República que seria l'Espai Lliure de Brussel·les i un govern aquí que s'encarregarà de la gestió autonòmica de les polítiques públiques amb algun element republicà, algun element de micro-ruptura o desobediència. Ho estem avaluant, però volem incidir en aquest pla de govern, perquè no només hi hagi polítiques autonomistes, sinó que n'hi hagi algunes clarament destinades a millorar la vida de les persones i, a més, en clau republicana. És a dir, encara que el Tribunal Constitucional no ens deixi perquè ha anul·lat desenes de lleis, cal dur-les a terme.

I per altra banda, no hem de centrar-nos en fer polítiques de contenció, sinó ser propositius, imaginant aquest país que volem en espais transversals en tot el territori, com ha de ser la Constitució de la República. I aquí hi ha un desacord, i és que JxCat vol que aquest procés constituent estigui liderat des de Brussel·les i nosaltres veiem que ha d'estar a les mans de la societat civil organitzada d'aquí, perquè ha de ser inclusiu i transversal. Hi ha de ser tothom, no només els independentistes, sinó aquells que volen canviar les coses en medi ambient, sanitat, drets fonamentals... Posar a debat tot això en el conjunt de la societat, i comandar això des de Brussel·les és difícil.

"Cal polítiques encarades a millorar la vida de les persones en clau republicana. Encara que el TC hagi anul·lat desenes de lleis, cal dur-les a terme"

- Llavors, no demanen implantar la llei de transitorietat jurídica, sinó que la construcció de la República es limitaria al procés constituent?

- Aquesta seria una part. Quant a les polítiques de govern, cal continuar treballant per construir estructures d'estat republicà com la banca pública, un element del que parlem de fa anys cap al qual es poden fer passos per tenir-lo preparat en un període més o menys breu. Què necessitem quan siguem una República materialitzada? Caldria muntar tota la infraestructura per tenir-ho preparat.

- Però no demanen el control de ports i aeroports, com es preveia a la llei de transitorietat...

- Tenim la representació que tenim. La nostra opció hauria estat aplicar aquesta llei el 28 d'octubre, però no tot estava preparat. Això no vol dir que hàgim d'ajornar indefinidament la construcció de les estructures republicanes. La implantació de la independència no serà a curt termini, però cal anar preparant el camí per anar cap aquí.

"La nostra opció hauria estat aplicar la llei de transitorietat el 28 d'octubre, però no tot estava preparat. No serà a curt termini, però cal anar preparant el camí per la independència"

- La via unilateral té prou suport social? Les forces republicanes van obtenir el 47% dels vots el 21-D i el CEO apunta que només el 19% dels catalans avala avançar cap a la independència sense acord amb l'Estat...

- La via pactada no és possible, mai no ha existit voluntat de diàleg per part de l'Estat. Aquesta via la descartaria d'entrada, a no ser que aparegui algun actor amb prou pes a nivell internacional que faci seure l'Estat i que li faci veure que està vulnerant tots els drets dels ciutadans de Catalunya i li exigeixi buscar una solució política i no judicial. No sé si això passarà o, en tot cas, primer haurem de passar per la justícia internacional per posar en evidència el que s'està fent des del poder judicial espanyol, comandat per darrere pel govern de l'Estat.

Boya va ser la candidata més votada a entrar al secretariat nacional de la CUP. Foto: Adrià Costa

- Però hi ha prou suport social per avançar sense aquesta mediació?

- Hi ha prou social per impedir continuar avançant? Jo crec que no, i la idea d'eixamplar la base mai no s'ha perdut de vista. Quan proposem aquestes polítiques socials de cara a les classes populars per millorar la seva qualitat de vida, també ho fem per sumar més gent al moviment republicà. L'única via per avançar en el terreny de drets i llibertats és amb una República.

Hi ha un treball de pedagogia, de polítiques de caire eminentment social encaminades a tothom i amb voluntat d'anar recosint la fractura social que provoquen els discursos de Cs i PP, encantats d'accentuar la violència entre els dos blocs, quan en realitat el projecte republicà és cohesionador i inclusiu, i els seus discursos populistes falsegen el que volem tirar endavant.

"Cal polítiques encarades a recosir la fractura social que provoquen els discursos de Cs i PP, encantats d'accentuar la violència entre els dos blocs, quan el projecte republicà és inclusiu"

- Quin marge té el Govern interior per fer polítiques no autonomistes?

- La proposta que tenim sobre la taula ens presenta un Govern autonòmic que pot fer alguna política republicana, amb algun acte de sobirania parcial i sectorial. Nosaltres hauríem volgut un Govern fort, amb la consciència que ha de materialitzar la República encarant-se frontalment amb l'Estat i fent polítiques per a la majoria, i aquest no és l'escenari que tenim. Dissabte veurem si la militància opta per mirar de millorar aquest escenari de doble govern o per refer completament aquest acord al qual han arribat JxCat i ERC perquè entén que no és el que vol i el que la gent va votar l'1-O, que cal tornar a començar i assumir les responsabilitats personals i col·lectives que sabem que existeixen per defensar de manera transparent i clara aquesta República.

- Però un Govern desobedient no duraria quatre dies fins que se li tornés a aplicar el 155?

- Segurament, però és la lògica de fins on pot aguantar l'Estat vulnerant drets, llibertats i garanties democràtiques sobre la ciutadania de Catalunya. Internacionalment no està ben vist l'estat espanyol i cada cop hi ha més evidències i la via judicial a nivell internacional ja va encarada a denunciar aquesta vulneració de garanties processals i drets fonamentals de molts investigats. Podem aguantar més la confrontació? I si és a través d'unes eleccions, quants cops les hem de repetir per dir que l'1-O va existir, vam guanyar, som més de dos milions, ens vau imposar unes eleccions i les vam guanyar, i si hem de fer unes terceres, les tornarem a guanyar? Quantes eleccions voleu per entendre que això s'ha de resoldre políticament i no judicialment?

"Podem aguantar més la confrontació? Quantes eleccions cal per entendre que això s'ha de resoldre políticament i no judicialment?"

- Anant a la seva declaració al Suprem, com va viure els dies previs a declarar?

- Des que va vaig rebre la interlocutòria de notificació el 22 de desembre, vam fer unes setmanes de debat intern a la CUP per veure quina estratègia calia seguir, i després va venir el debat intern personal sobre l'opció a triar. En tenia dues: marxar a l'exili i defensar el dret a l'autodeterminació i denunciar l'Estat a nivell internacional, a altres poders judicials que no són l'espanyol; o la que vaig seguir, anar allà apel·lant a la legítima defensa, no reconèixer a la Fiscalia, un òrgan polititzat, manegar i usat pel govern espanyol, i dir al jutge que la causa no té sentit i no s'aguanta per enlloc.

Les proves són parcials, no respecten cap tipus de forma i creen un discurs malintencionat que no es correspon amb la realitat. Aquí mai no hi ha hagut violència i, si hem pactat una estratègia tots els actors, és la via de la protesta civil, no violenta, democràtica, amb un referèndum. La violència la van posar ells, i no només l'1-O, ja que abans ja n'hi havia d'econòmica amb la intervenció dels comptes i fins i tot abans, amb l'operació Catalunya, de caràcter policial i judicial. Som un poble pacífic i l'atestat policial no s'aguanta per enlloc, fins i tot falseja declaracions.

Mireia Boya, durant l'entrevista a la redacció de NacióDigital. Foto: Adrià Costa

- Què vol dir?

- Fa males traduccions d'alguns actes públics que hem realitzat. Hem presentat una petició de traducció jurada, ja que el 20 de setembre, davant la conselleria d'Economia i Hisenda, jo també vaig pujar sobre un cotxe de la Guàrdia Civil, com els "Jordis", i la traducció de les meves paraules diu que estic demanant a la gent que no marxi, es mobilitzi i resisteixi, quan el que jo vaig fer és una crida a la calma. No sé si la Guàrdia Civil no té bons traductors o estem en l'escenari que els atestats són malintencionats i volen construir un escenari fals. Això és el que cal desmuntar.

"L'atestat policial diu que el 20 de setembre vaig pujar a un cotxe de la Guàrdia Civil per demanar a la gent que es mobilitzés, quan jo vaig fer una crida a la calma"

- Què evidencia el fet que vostè, que no es va desdir de l'1-O, estigui fora i sense fiança, i d'altres que ho van fer estiguin a la presó o hi passessin?

- Les declaracions que vaig fer no sé si difereixen tant d'algunes que s'han fet. Algunes filtracions per part de la premsa del règim són malintencionades. No crec que hi hagi un criteri objectiu pel qual a un no li passa res i un altre va a la presó, però és cert que jo només era responsable de l'acció parlamentària, no estava a Govern. La meva responsabilitat no és la mateixa que la d'Oriol Junqueras o qualsevol conseller. Però sóc incapaç d'imaginar què passa pel cap del jutge Llarena per decidir "tu sí i tu no".

El que sí que tinc clar és que no serveix abjurar de la pròpia ideologia per intentar fugir de la presó, ja hem vist que aquesta via no funciona. Almenys jo puc dormir molt més tranquil·la per haver dit que el referèndum va existir, el vam guanyar i hi va haver un cop d'estat en forma de 155 arran del qual vam tornar a guanyar unes altres eleccions, i que no hi ha diàleg ni violència. Això és el que vaig dir. Falta una estratègia una estratègia política conjunta, tant dels que estan a l'exili com dels que estem sent investigats, per confrontar la manca de democràcia i de garanties processals de la justícia espanyola.

"No serveix abjurar de la pròpia ideologia per intentar fugir de la presó, ja hem vist que aquesta via no funciona"

- Hi ha qui diu que vostè va poder ser tan clara i franca perquè no estava en el nucli dur dels impulsors del referèndum, que si algun dirigent que sí que hi era hagués dit el mateix, ara estaria a la presó.

- Això no ho sabem. Hi ha dirigent que estan a la presó com Joaquim Forn que es van incorporar al Govern el juliol i no va participar en els mesos previs de debat sobre el referèndum. Potser sí que jo tinc menys responsabilitats organitzatives i executives, però tots tenim les mateixes responsabilitats a nivell parlamentari de defensa d'aquell referèndum. Insisteixo, cadascú tria la via de defensa que més li convé i que li aconsella el seu advocat, totes són respectables i legítimes i poden funcionar en un judici normal, però aquest no és un judici normal, és un judici polític. Per això, vaig optar per anar a fer política als tribunals, que és el que fa Llarena, acceptant com a proves discursos malintencionats bastits per la Guàrdia Civil. Un cop el poder judicial comença a fer política, jo surto del Parlament i vaig a fer política al poder judicial.

- S'ha fet algun pas de cara a aquesta acció coordinada dels encausats que ha reclamat?

- Sí, hi ha iniciatives interessants. Sobretot a nivell internacional, hi ha converses per aconseguir aquesta coordinació a l'hora d'anar davant les Nacions Unides o del Tribunal Europeu de Drets Humans. Hi ha coordinació entre els advocats que treballen aquesta via.

Boya va optar per anar a declarar al Suprem, i en va sortir en llibertat sense fiança. Foto: Adrià Costa

- Des de fa quan? Després de l'última ronda de declaracions?

- No, abans de la meva declaració, l'advocat Ben Emmerson va portar els casos d'Oriol Junqueras, Jordi Sànchez i Jordi Cuixart a la Comissió de Detencions Arbitràries de les Nacions Unides. En tot cas, amb el cas ara d'Anna Gabriel des de Ginebra hem obert un nou front que anirem treballant. Ginebra no només és la seu de les Nacions Unides, sinó també d'algunes organitzacions de defensa dels drets humans i la nostra intenció és explotar-ho al màxim per posar en evidència la justícia de l'Estat, i ho farem de manera coordinada amb els altres advocats internacionals.

- Vostès sabien que Puigdemont tenia intenció de denunciar Espanya a les Nacions Unides, com va anunciar ahir?

- Jo personalment no en tenia coneixement, però no em sembla una mala via. Se suma a les denúncies que s'han fet per part del col·lectiu Praga, la dels "Jordis" i Junqueras, i a l'estratègia de Gabriel. Com més denúncies hi hagi, potser aquest mirall al qual estem posant la justícia espanyola donarà els seus fruits i la comunitat internacional podrà entendre i valorar el grau d'escàndol en què estem en aquesta causa general política.

"Com més denúncies internacionals hi hagi, potser aquest mirall al qual estem posant la justícia espanyola donarà els seus fruits i la comunitat internacional entendrà el grau d'escàndol en què estem"

- I a nivell intern, creu que també hi hauria d'haver aquesta coordinació entre les persones processades?

- Com deia, totes les defenses són respectables i legítimes, però a banda d'això, que cada advocat decideix com ho fa, sí que hi ha iniciatives conjuntes entre els advocats que s'han anat presentant de forma conjunta. A mi el que em falla és que una cosa és el que respons a dins del tribunal, com t'aconsella el teu advocat, i una altra és el discurs públic. La part comunicativa no la tenim gens coordinada. Jo puc dir les coses amb un to i unes formes a dins del tribunal, però, quan surto a fora, ho faig de manera diferent, més contundent, perquè aquest objectiu de denúncia del que passa a dins agafi molta més força. Crec que comunicativament estem fallant.

- I en aquest camp, s'ha avançat en els darrers dies?

- D'aquí al judici, que s'ha declarat causa complexa i això farà que s'allargui i que potser els quatre presos polítics es quedaran a la presó uns quants dies més, tenim uns quants mesos per preparar-lo. Serà un judici de país, és una causa general política, i el que hem d'evidenciar comunicativament és que no només s'estan jutjant les 28 persones que hi ha ara al Suprem, sinó a tot un país, amb els caps visibles dels seus dirigents polítics. Per tant, l'opinió pública ha d'entendre que, més enllà del que digui un investigat en concret, això és una causa general en què estem tots implicats i la defensa i el suport ha de ser al mateix per a tots, perquè estem tots junts. No hem de fer diferències de partits, ideologies, programes o graus de responsabilitat, estem al mateix paquet i representem a tot un paìs que està sent perseguit per la justícia espanyola, manada pel govern de l'Estat.

"Hem d'evidenciar comunicativament que no només s'estan jutjant les 28 persones que hi ha ara al Suprem, sinó a tot un país, això és una causa general"

- Els encausats haurien de deixar l'acta de diputat o renunciar a formar part del Govern, per no condicionar l'acció política?

- Això és una opció personal. A la que la teva situació individual té conseqüència sobre l'acció política i limita l'actuació de govern o la iniciativa parlamentària, crec que és més negatiu que positiu. Ara bé, si estàs disposat a assumir les conseqüències i no limites aquesta acció política, llavors no hi ha cap problema per seguir sent diputat. Cada cas és diferent. Alguns partits opten per una estratègia de no fer més gran la via judicial i que no hi hagi més interlocutòries o empresonaments, però d'altres espais tenen assumit que continuaran endavant més enllà de si són inhabilitats o poden anar a la presó i no per això renunciaran a ser consellers.

Ja ho veurem, però no és una bona estratègia que siguin els advocats els que es llegeixin totes les esmenes, propostes de resolució i articles de les lleis i mocions, amb aquesta por de tenir encara més conseqüències penals. Potser allò més intel·ligent seria aquesta renovació constant dels polítics que estan al capdavant, seguint aquella lògica de Cuixart conforme "no teniu prou presons per empresonar tots els demòcrates que estem defensant aquesta causa". Si som més de dos milions, em sembla de sentit comú creure que hi ha d'haver cert relleu, però amb la lògica dels interessos partidistes, amb els seus líders, càrrecs i quotes de poder, és difícil que es produeixi.

Boya reclama una política comunicativa conjunta dels encausats pel cas de l'1-O. Foto: Adrià Costa

- Ho vam veure dijous amb les esmenes de la CUP, que van ajornar el ple per si s'havien de tramitar tot i no haver-se de votar després. Els auguris són els que són...

- Les institucions, si hi acaba havent govern, tindran molt poca força, estan segrestades per la lògica repressiva de l'Estat i els seus poders. En aquest sentit, la força del moviment republicà ha d'anar més enllà, cal recuperar el múscul del carrer que teníem el 3-O. És dificilíssim, perquè hem perdut uns mesos debatent i barallant-nos per veure com repartir-nos les conselleries i com ho fem aquesta legislatura, i el carrer té una energia que no està canalitzada cap a un punt concret de recuperar aquest múscul amb accions concretes. La gent està perduda, no sap què fer, cansada de fer llaços grocs i fer accions de protesta d'aquest tipus, i necessita alguna cosa.

És potser la pota menys treballada. Assumint que les institucions no tindran aquesta força republicana que voldríem, degut a la repressió de l'Estat i al pla de govern que se'ns està presentant, com creem aquest contrapoder fora de la institució per seguir endavant? Creiem que pot ser a través d'aquesta configuració del procés constituent, a banda d'altres accions que puguin proposar espais com els Comitès de Defensa de la República (CDR).

"Les institucions tindran molta poca força, estan segrestades per la lògica repressiva de l'Estat. Cal recuperar el múscul del carrer que teníem el 3-O"

- En relació a la CUP, com treballa el nou secretariat? Quina tasca tindrà vostè?

- Estem començant, només hem fet dues sessions i ens hem repartit una mica les àrees. Jo estaré a l'estratègica, on hi entren qüestions com l'àrea internacional, feminismes, moviments socials o objectius estratègics per fer créixer la unitat popular. Ens estem acabant de conèixer, perquè hi ha molta gent nova i estem encaixant-nos en un equip que volem que sigui compacte i representi tota l'organització. Tots hem entrat amb ganes de tirar endavant el projecte de la CUP i encarar-lo cap a les municipals de l'any vinent, que també seran estratègiques en clau republicana i de recuperació de les sobiranies, i cap a fer créixer aquesta pota fora de les institucions, la unitat popular al carrer i els moviments socials als quals hem de contribuir a donar aquesta força que han anat perdent aquests mesos.

- El resultat de la renovació del secretariat ha donat lloc a un equip molt paritari pel que fa a persones provinents de sectors divergents. Això pot fer-lo poc operatiu, com ho ha estat en moments convulsos anteriors?

- No, ha sortit un secretariat representatiu de les diferents sensibilitats de l'organització, que són moltes i no només dues, i estan ben representades, Volem crear un espai de confiança, de treball conjunt i coordinat, per anar tots a la una i assolir els objectius que ens hem marcat. I ho anem fent poc a poc. La gestió diària del secretariat sempre és complicada, però ganes i capacitat de treball ens en sobren.

"Ha sortit un secretariat representatiu de les diferents sensibilitats de l'organització. Volem crear un espai de confiança, de treball conjunt i coordinat, per anar tots a la una"

- En el seu currículum de presentació per entrar al secretariat, hi deia: "Fa un temps que a la CUP li costa arribar a sectors amplis de la població, i cal que recuperem la cintura, la capacitat de treballar i parlar amb altres agents". Què s'ha fet malament i quins canvis defensa?

- En algun moment potser hem optat per diàlegs bilaterals amb determinades organitzacions i espais polítics i després hem vist que el referèndum de l'1-O i fins i tot els CDRs o el moviment republicà és molt més transversal. La proposta que feia és parlar més amb tothom, amb la idea de la unitat popular àmplia, d'eixamplar aquesta base del sobiranisme republicà, no ens hem de tancar en les converses amb altres actors que poden aportar coses interessants.

I insisteixo, sobretot de cara a les municipals. Hi ha candidatures amb només gent de la CUP i altres que han funcionat molt bé, sobretot a l'àrea metropolitana de Barcelona -com a Cerdanyola, Ripollet o Badalona-, que són enteses com d'esquerres, sobiranistes i republicanes més àmplies que han fet polítiques molt interessants per recosir municipis que havien estat, com en el cas de Badalona, governats per gent que, com Xavier García Albiol a Badalona, havien fet mal a convivència ciutadana. És un model d'èxit que podem intentar no només estendre a altres llocs del territori, sinó també a nivell nacional, parlant amb tots aquells que creuen en la unitat popular i candidatures d'esquerres i republicanes.