02
de març
del
2018
Actualitzat
a les
17:10h
Carles Puigdemont va ser el candidat independentista més votat i, després de l'aplicació del 155 que el va apartar de la presidència formal de la Generalitat, tant Junts per Catalunya com ERC i la CUP en reconeixien la legitimitat per ser restituït. Tenia garantits els 70 vots dels escons independentistes. La seva renúncia a ser investit pel Parlament va fer que assenyalés Jordi Sànchez com a alternativa, però ERC considera que és al seu líder Oriol Junqueras, també empresonat, a qui li tocaria intentar-ho. Així ho ha verbalitzat el seu portaveu al Parlament, Sergi Sabrià, aquest matí a Catalunya Ràdio.
Tant Sànchez com Junqueras necessitarien permís del jutge del Suprem, Pablo Llarena, per sotmetre's a la sessió d'investidura (hi ha el precedent d'un pres d'ETA a qui la Justícia va autoritzar a ser candidat a lehendakari per HB) i, cas d'aconseguir-lo, això no en canviaria la situació de presó preventiva. Un i altre haurien de delegar totes les seves competències. Puigdemont opta per l'exlíder de l'ANC -a RAC1 no ha volgut valorar el pla C, Jordi Turull- perquè mantenir buit el despatx de Palau li permetria mantenir intacte el lideratge polític, més tenint en compte que no renuncia de forma explícita a la presidència.
Els republicans acceptaven Puigdemont, però un i altre cop han advertit que l'executiu ha de ser efectiu i no simbòlic i per això van desestimar en el seu moment promoure Junqueras a la vicepresidència. Pel càrrec dubten entre situar-hi Marta Rovira o Pere Aragonès. Ara, però, recuperen l'opció de Junqueras amb l'argument de que si es tracta de recuperar les institucions legítimes hi encaixa és més el seu líder, que era el número dos del Govern, que no pas l'expresident de l'ANC.
Per contra, Junts per Catalunya argumenta que ells són els guanyadors de les eleccions del 21-D en el bloc independentista i que els toca proposar president. Més tenint en compte que va recaure en ERC la presidència del Parlament (Roger Torrent), com recordava un dels seus responsables de campanya, Jaume Clotet. El PDECat, que d'entrada volia Sànchez com a candidat, s'ha afanyat aquest divendres al matí a avalar-lo i ha cridat a evitar el debat. Els republicans sostenen que l'acord creuat que va donar a Torrent la presidència de la cambra es referia de forma explícita a Puigdemont com a president "en la línia de la restitució" i no a cap altre nom de fora del govern cessat amb el 155.
Puigdemont va ser prudent dijous i va afirmar que Sànchez és "el candidat que proposarà Junts per Catalunya", conscient com és que no té garantits els suports. ERC s'aferra ara a la "restitució" que la llista del president va brandar en campanya per atrapar-los amb el seus propis arguments. En aquest context, dues incògnites. La primera és què dirà la CUP, que dissabte reuneix el consell polític i on ja s'han alçat algunes veus queixoses per la renúncia de Puigdemont a ser investit i que argumenten que, tant per tant, president d'esquerres. La segona és fins a quin punt ERC mantindrà el pols o si tot plegat és només una eina de pressió en el tram final de la complexa i llarga negociació sobre el full de ruta de la legislatura i el repartiment de les àrees de gestió. Això és el que pensa el PDECat en un moment en què ballen encara conselleries com Ensenyament, Cultura o Governació.
A la CUP sostenen que hi ha una majoria d'esquerres en l'independentisme (ells i ERC sumen 36 escons enfront 34 de la llista de Puigdemont, on hi ha el PDECat) i que el nom de Sànchez no genera "entusiasme". Avisen però que, més que en noms, la majoria d'esquerres s'ha de fer notar en els objectius, que la "lògica de restitució" ha estat arraconada per la pròpia ERC i esperen, en tot cas, una proposta formal sobre Junqueras per negociar.
Tant Sànchez com Junqueras necessitarien permís del jutge del Suprem, Pablo Llarena, per sotmetre's a la sessió d'investidura (hi ha el precedent d'un pres d'ETA a qui la Justícia va autoritzar a ser candidat a lehendakari per HB) i, cas d'aconseguir-lo, això no en canviaria la situació de presó preventiva. Un i altre haurien de delegar totes les seves competències. Puigdemont opta per l'exlíder de l'ANC -a RAC1 no ha volgut valorar el pla C, Jordi Turull- perquè mantenir buit el despatx de Palau li permetria mantenir intacte el lideratge polític, més tenint en compte que no renuncia de forma explícita a la presidència.
Els republicans acceptaven Puigdemont, però un i altre cop han advertit que l'executiu ha de ser efectiu i no simbòlic i per això van desestimar en el seu moment promoure Junqueras a la vicepresidència. Pel càrrec dubten entre situar-hi Marta Rovira o Pere Aragonès. Ara, però, recuperen l'opció de Junqueras amb l'argument de que si es tracta de recuperar les institucions legítimes hi encaixa és més el seu líder, que era el número dos del Govern, que no pas l'expresident de l'ANC.
Per contra, Junts per Catalunya argumenta que ells són els guanyadors de les eleccions del 21-D en el bloc independentista i que els toca proposar president. Més tenint en compte que va recaure en ERC la presidència del Parlament (Roger Torrent), com recordava un dels seus responsables de campanya, Jaume Clotet. El PDECat, que d'entrada volia Sànchez com a candidat, s'ha afanyat aquest divendres al matí a avalar-lo i ha cridat a evitar el debat. Els republicans sostenen que l'acord creuat que va donar a Torrent la presidència de la cambra es referia de forma explícita a Puigdemont com a president "en la línia de la restitució" i no a cap altre nom de fora del govern cessat amb el 155.
El dubte és si ERC mantindrà el pols o si tot plegat és una eina de pressió en el tram final de la negociació del govern i el full de ruta
Puigdemont va ser prudent dijous i va afirmar que Sànchez és "el candidat que proposarà Junts per Catalunya", conscient com és que no té garantits els suports. ERC s'aferra ara a la "restitució" que la llista del president va brandar en campanya per atrapar-los amb el seus propis arguments. En aquest context, dues incògnites. La primera és què dirà la CUP, que dissabte reuneix el consell polític i on ja s'han alçat algunes veus queixoses per la renúncia de Puigdemont a ser investit i que argumenten que, tant per tant, president d'esquerres. La segona és fins a quin punt ERC mantindrà el pols o si tot plegat és només una eina de pressió en el tram final de la complexa i llarga negociació sobre el full de ruta de la legislatura i el repartiment de les àrees de gestió. Això és el que pensa el PDECat en un moment en què ballen encara conselleries com Ensenyament, Cultura o Governació.
A la CUP sostenen que hi ha una majoria d'esquerres en l'independentisme (ells i ERC sumen 36 escons enfront 34 de la llista de Puigdemont, on hi ha el PDECat) i que el nom de Sànchez no genera "entusiasme". Avisen però que, més que en noms, la majoria d'esquerres s'ha de fer notar en els objectius, que la "lògica de restitució" ha estat arraconada per la pròpia ERC i esperen, en tot cas, una proposta formal sobre Junqueras per negociar.