Ser dona en un món d'homes: tres generacions planten cara al masclisme

Tres dones, tres generacions i totes en professions tradicionalment ocupades per homes. Quantes vegades s'han escoltat frases com "això no fa per tu" o "aquesta és una feina d'homes"? I quantes vegades la inèrcia ha empès la dona a recloure's en un sector laboral concret? Aquesta és l'experiència, però en el sentit contrari, d'Iona Hernández, de 18 anys, que es dedica al món de la mecànica; d'Irene Casas, que ha entrat al cos de Bombers als 29 anys; i de Conchi Jiménez, de 48 anys i treballadora de Lafarge Ciments, que en fa trenta que defensa el seu lloc de feina. Tres generacions de dones que es fan un forat entre els homes.

La mecànica, la construcció o feines de risc com formar part del cos de Bombers són llocs on no és habitual trobar-hi treballadores. Totes tres, però, defensen que això canviï. Aquesta és la seva batalla personal, però també professional, que aquest 8 de març es torna a visibilitzar, sumant-se a una altra gran lluita, la de la dignificació del treball de cures com una activitat laborable que ocupa temps, energia i recursos.

Evolució lenta cap a la normalització

Malgrat que són excepcions en la seva professió, sostenen que cada vegada està més normalitzat trobar dones en aquests sectors, especialment en els últims anys. I apunten que és una tendència que encara ha de continuar. "No he tingut mai cap problema", ha explicat Jiménez, tot i reconèixer que al principi els homes "no estaven acostumats al fet que en una cimentera hi treballessin dones". Poc a poc, però, l'evolució ha fet que la concepció de gènere s'anés difuminant fins a tendir cap a una idea més global: "Tots som companys i treballem a l'una. No hi ha discriminació, ni de salaris ni per ser dona". 

També és aquest el cas en el cos de Bombers, recalca Casas. Segons la seva experiència, "allò més important és el treball en equip". Per això, recorda, cal saber que els bombers "no són súper homes", tal com molts es pensen, sinó que "on no arriba l'un, arriba l'altre", i això passa siguin homes o dones. Malgrat que hi ha "alguns bombers de la vella escola que encara no porten bé treballar amb bomberes", mai se li ha "posat en dubte" cap habilitat pel fet de ser dona.

Aquesta situació, malgrat els exemples més positius, no sempre és així. El sector públic, els comitès d'empresa i el compliment de convenis poden ajudar a encaminar la igualtat formal, però avui encara es perpetua la desigualtat en l'escala d'influència i poder empresarial, també contrastada en la bretxa salarial existent en molts sectors. En aquest sentit, segons les ultimes dades de l'Observatori del Treball i Model Productiu, les dones cobren menys del 26% que els homes, un percentatge que augmenta en els trams salarials més baixos, i pot arribar al 42%.
 
"Molts cops ens sentim inferiors"

Hernández és la més jove de les consultades. Encara no treballa de mecànica, tot i que està estudiant per ser-ho, i assegura que hi ha certs tòpics i estereotips que sovint posen en dubte la capacitat de les dones, fins i tot des del mateix col·lectiu: "Jo no sé per què, però potser nosaltres mateixes pensem que no serem com ells, i moltes vegades ens sentim inferiors i no ho hauríem de fer". 

El més important, doncs, és destacar les qualitats que es volen potenciar. En la mecànica de competició, explica, cal "tenir cura de les coses i tenir-ho tot ordenat per saber què fas i com ho materialitzes". Això passa en totes les disciplines: els homes i les dones teen característiques diferents, no per motius de gènere, sinó per les qualitats personals de cadascú.

Pedagogia per la igualtat

Per això, afegeix Casas, s'ha de continuar fent "pedagogia de la igualtat", sobretot, en aquest tipus de feines. Una tasca constant, directa i que s'ha de reivindicar sense demora: "Si bé molts s'alegren de treballar amb dones, no deixem de ser una excepció". 

Els llocs de responsabilitat són una assignatura pendent. La majoria d'empreses que conformen l'Ibex 35 estan presidides per homes, i vuit de cada deu llocs de feina ben pagats a l'estat espanyol estan ocupats per homes, segons dades d'Hisenda. Segons un estudi elaborat pel portal d'ocupació InfoJobs, només el 9% de les dones que treballen admeten ocupar un càrrec directiu en la seva empresa. Per contra, el 70% de tasques de la llar continuen en mans de dones, i també són elles les que redueixen la jornada, agafen excedències i deixen la feina per ocupar-se de la família. 

El camí a seguir, per tant, és llarg. Ni ser mecànic, ni bomber, ni tampoc treballar en el món de la indústria és fàcil quan hi ha discriminació. Però la porta és oberta i la societat és cada vegada més conscient de la desigualtat. "No estem en una societat d'igualtat d'oportunitats", resumeix Casas. I mentre això sigui així, el 8 de març continuarà i -conclou- "no s'ha de deixar de celebrar mai".