Què vol dir ser feminista avui?

El 8 de març és el dia de la dona, però per a molts també és un dia indiscutiblement lligat al moviment feminista. Un moviment que s'enxarxa i abandera diverses lluites, des de la que combat frontalment el masclisme fins als embats del sistema capitalista. La lluita feminista, doncs, implica moltes lluites en una. Però, d'on parteix i què és el feminisme?

"Feminisme són moltes coses", assegura a NacióDigital la presidenta de la Fundació Surt i de la xarxa de Dones Directives i Professionals d'Acció Social (DDIPAS), Fina Rubio. D'entrada, relata, és un moviment que va agafar les arrels de les dones sufragistes, però que s'ha fet gran i transversal amb moltes corrents internes. "És un moviment de dones, de persones que lluiten pels drets de les dones en tots els àmbits, ja siguin socials, polítics, econòmics o culturals", afirma. En el fons, intenta canviar una estructura social que genera discriminació. 

I per què s'ha de ser feminista? Rubio es pregunta el contrari: "Com pot ser que no siguem feministes?". "Moltes de les desigualtats que es denuncien des de fa anys estan gairebé intactes, i no es podrà dir que hi ha una societat lliure i democràtica mentre hi hagi la xacra de la violència contra les dones, la discriminació salarial i professional, així com condicions d'opressió". 

També ho veu així Betlem Canízar, activista feminista, que considera "inviable" no ser feminista. "No és una elecció, és una realitat, i si vols que el planeta perduri i la gent pugui viure en condicions, el feminisme hi és", raona Canízar. I afegeix: "Perquè el feminisme és una cosa que et travessa de dalt a baix, té a veure amb la transformació social que va a l'arrel de com s'estructura la societat". 

Corrents de pensament i traves legals

Quan es parla de feminisme, també s'ha de parlar d'un corrent de pensament. Aquest s'articula a través de la filosofia, de proposes alternatives i d'un cos teòric que intenta explicar aquesta discriminació. Des de la meitat del segle XX, el feminisme s'ha centrat en la igualtat, la diversitat, l'ecofeminisme i, avui dia, la contradicció que comporta l'economia de cures o la causa LGTBI, explica Rubio.
 
La visió és compartida per l'advocada feminista Carla Vall, que assegura que a nivell legal "encara falta moltíssim". "S'han fet els primers passos per blindar aquesta igualtat, però els drets sempre van per darrere de la societat", assegura Vall. De fet, hi ha algunes lleis, com la de la igualtat o la LGTBI que han permès fer avenços, però la seva aplicació continua fent-les insuficients. 

En el món del dret, a més a més, encara hi ha "enormes dificultats" per fer entendre i defensar paràmetres d'igualtat. "Els juristes, els fiscals o els jutges encara tenen molts estigmes associats a aquest món", declara Vall, que destaca que als tribunals és especialment important "combatre el discurs de l'odi i la misogínia". 

Feminisme i masclisme: la diferència?

"Dir que ser feminista és igual que ser masclista és un oxímoron en si mateix, és que com si diguéssim que ser racista i ser antiracista és el mateix", argumenta la presidenta de la Fundació Surt. Rubio deixa clar que hi ha un grup social que "oprimeix i exerceix els seus privilegis respecte de l'altre", amb l'ajuda d'una estructura social que "ho justifica". El feminisme, per contra, "està a l'altra banda". I també hi ha homes que són feministes, remarca. Perquè "el feminisme reclama drets i eradicar discriminacions, mentre que el masclisme representa el manteniment d'aquestes discriminacions", finalitza. 

La diferència, doncs, és clara, assegura també Vall. "En el cas que tinguem la igualtat, més que mai s'haurà de seguir sent feminista, perquè ni les victòries són per sempre, ni les derrotes ho són", afirma l'advocada. I els drets, ha sentenciat, "s'acaben dissolent en el temps si no es defensen".