28
de febrer
del
2018
Actualitzat
el
01
de març
a la
1:29h
Són les nou del matí i els alumnes del Grau Mitjà de Fusteria de l'Institut Guillem Catà de Manresa comencen a entrar a l'enorme taller situat en un edifici annex al centre de secundària. Avui, com ahir, serà un dia un pèl diferent. Els visitaran una colla d'arquitectes que tenen ganes de conèixer el projecte que tenen entre mans i que a finals de maig serà una realitat. Un projecte conjunt, que els inclou a tots i cadascun d'ells. Un projecte de 52 metres quadrats i molta, molta fusta.
No és la primera vegada que els professors d'aquest cicle innoven en el món de la Formació Professional (FP). Fa tres anys ja van ocupar planes de diaris i capçaleres de telenotícies amb la culminació d'un projecte de construcció d'una micro caravana, feta tota amb fusta, que va ser una realitat gràcies a la campanya de micromecenatge que van engegar, amb la qual van poder costejar tot el material necessari. Els 14 alumnes que llavors cursaven el grau van treballar plegats tant en el disseny de l'estructura com en la seva construcció, que actualment està exposada a l'entrada de l'institut i que té de tot: cuina, lavabo, cadires, un llit, una taula i armaris d'emmagatzematge.
L'experiència, tal com expliquen els professors del cicle, va ser tan positiva, que no tenien clar si podrien superar les expectatives de cara al següent curs. El que sí que sabien del cert era que el rumb que havien seguit no es podia desviar: "abans de fer la caravana, cada alumne elaborava un projecte de final de curs per demostrar que sabia posar en pràctica els coneixements apresos", explica Anna Sedó, enginyera forestal i professora de tecnologia del grau, que segueix: "vèiem, però, que seguir aquest sistema ens acabaria portant a l'abolició del cicle, perquè els alumnes no estaven motivats i les matriculacions eren mínimes, de 6 o 7 persones com a màxim". Era evident que havia de canviar alguna cosa, però què? Com podien engrescar uns estudiants que si feien aquell grau era més aviat per passar el temps? Doncs proposant-los alguna cosa que, a priori, semblés impossible o, si més no, quimèrica.
Sabent que el treball per projectes era un sistema que havia funcionat en diversos centres, van decidir provar de fer el mateix. En comptes d'elaborar un projecte individual el que van proposar als alumnes va ser de fer-ne un de col·lectiu. Un que tingués una dificultat prou elevada com perquè tots sentissin que la seva mà d'obra era cabdal per tirar-lo endavant. I en va sorgir la micro caravana.
Tant potent va ser el ressò que va tenir aquella iniciativa, que l'any següent les matriculacions van créixer notablement. De 7 alumnes es va passar a 20, una xifra rècord. El projecte, estava clar, havia de ser encara més ambiciós.
Construir una aula col·lectivament
Després de mantenir diverses reunions, el professorat va decidir que la següent construcció seria la d'una aula, tota de fusta, que els alumnes idearien des del principi. Van contactar amb Josep Bunyesc, Premi Nacional d'Arquitectura i doctor en arquitectura sostenible, que des de fa anys es dedica, només, a treballar amb fusta. No va dubtar en ajudar-los amb el disseny i els plànols de l'aula, així com també els va detallar tot el material que necessitarien. "Gràcies a la repercussió que va tenir la caravana, vam trobar una colla de distribuïdors que van cedir a donar-nos tot el material gratuïtament", somriu Carles Lapeña, professor del cicle, que recalca que "si aquests empresaris, la majoria dels quals són autònoms, no veiessin viable el que volem fer, no se la jugarien cedint-nos utillatges de fins a 6.000 euros".
Durant l'any passat, els alumnes de primer i segon curs d'aquest grau van estar dissenyant sobre el paper com voldrien que fos l'aula tant per fora com per dins. A l'octubre d'aquest curs, van iniciar-ne el procés de construcció. Un procés que, pel que fa a la part externa, culminarà el mes de maig.
A banda de les classes teòriques (totes elles enfocades en el projecte), els futurs fusters passen moltes hores al taller. Avui s'han dividit per grups i, abans d'anar a dinar, hauran d'haver construït 8 mòduls. "Els alumnes són tan autònoms que algun cop he sentit que faig nosa", s'exclama Sedó, tot afegint que "és un rol que em costa, perquè no hi estic acostumada, però és molt gratificant veure com saben què han de fer en tot moment, sense que ningú els hagi d'anar al darrere".
52 metres quadrats i 100% sostenible
La futura aula tindrà 52 metres quadrats i un sol pis. Tota ella estarà feta amb materials derivats de la fusta, fugint de formigons i ciments. Els pilars que l'aguantaran seran de fusta massissa de pi negre provinent dels Pirineus catalans i cedida per les empreses Tallfusta, Macusa i Fustes Borniquel.
L'objectiu és que el seu interior sempre estigui a 21 graus, sense necessitat d'haver-hi calefacció ni aire condicionat. Per aconseguir-ho posaran una primera capa de Superpantech, un tauler aglomerat amb alta pressió i tractat contra els incendis i les inundacions, gentilesa de Finsa i una segona capa d'OSB, de Mòdul Kit i A Mida. Entre aquests dos materials s'hi encabirà una capa de cotó reciclat, cedit pel l'empresa RMT. El terra, evidentment, serà de parquet (Via Flooring), tot i que el que connectarà l'aula amb el terreny on s'ubiqui, seran uns cargols especials, d'Heco i Techno Pieux. També hi haurà plaques solars.
Per verificar el bon estat de tots els materials, els engendradors del projecte han comptat amb la col·laboració d'Incafust, que ha calculat la resistència estructural dels mòduls, així com també el seu aïllament, i del Laboratori del Foc de la UPC, que n'ha analitzat la resistència al foc. Un cop acabada la construcció, Decustik realitzarà un estudi per avaluar el comportament acústic de l'aula.
Pel que fa a l'interior, no serà fins al curs vinent que es comenci a construir. El que està clar, però, és que serà una aula "gens convencional. La intenció és que es pugui escriure fins i tot a les finestres, i que en comptes de taules i cadires hi hagi grades que motivin els alumnes a debatre, a tenir idees i a evadir-se si cal", concreta Sedó.
"Volem involucrar altres FP en el projecte"
"L'únic que ens quedarà pendent quan acabem l'aula per fora serà el tema de la il·luminació", exposa Lapeña. En aquest sentit, el professor manifesta que "no volem que aquest projecte sigui només nostre, sinó que ens agradaria involucrar-hi alumnes de cicles formatius d'altres instituts per potenciar, tots junts, la sostenibilitat energètica". Així doncs, el professorat ja està buscant sinergies amb altres centres amb la voluntat de "créixer junts en aquest sector de la fusta constructiva, però també per altres bandes".
Apostar per una realitat empresarial molt present a la Catalunya Central
"El nostre objectiu és, a banda de seguir demostrant l'efectivitat de treballar amb projectes i de vetllar pel medi ambient, acostar-nos molt més a una realitat empresarial amb molta força a la Catalunya Central: la de la fusta constructiva", diu Lapeña, tot manifestant que "al Bages, Berguedà, Osona, Moianès i al Solsonès és on hi ha el 90% de les empreses que fan construccions amb fusta de tot Catalunya". Però tenen un problema "molt greu", exposa: "no tenen mà d'obra especialitzada en això. De fet, quan parlo amb ells, em pregunten com anem d'alumnes, perquè els falta gent en plantilla". " Aquests nanos, no tindran cap problema per trobar feina. És més; podran triar on anar i tot", conclou el professor.
Estimar la fusta
Si bé dos terços de la fusta massissa que han utilitzat per construir l'aula venen del pi negre dels Pirineus catalans, "encara queda molta feina per fer en aquest sentit", diu Queralt Parcerisa, una altra professora del grau: "una de les lluites del sector forestal és que aquesta fusta dels Pirineus es pugui començar a utilitzar com a fusta estructural".
En aquest sentit, Parcerisa lamenta el "poc coneixement que hi ha en termes forestals", tot reivindicant que "tallar un arbre no és un assassinat: al contrari! Si tot el que s'inverteix en extinció d'incendis es destinés en gestió forestal (que no explotació), no hauríem de fer, pràcticament, campanyes de prevenció de foc".
Aquesta màxima la sustenta, també, Anna Sedó, que afegeix que "Catalunya té el 60% de superfície arbrada i se n'aprofita un 10%". "Només ens mirem la massa forestal que tenim quan hi ha incendis -diu- però és que molts d'aquests boscos no han estat cuidats i no s'hi ha fet res durant anys i anys".
És per aquest motiu que tots tres insten els alumnes a "enamorar-se de la fusta", perquè, a banda de ser un material viu ple de propietats, "és l'únic que, en termes de construcció, no emet gens de co2", recalquen.
No és la primera vegada que els professors d'aquest cicle innoven en el món de la Formació Professional (FP). Fa tres anys ja van ocupar planes de diaris i capçaleres de telenotícies amb la culminació d'un projecte de construcció d'una micro caravana, feta tota amb fusta, que va ser una realitat gràcies a la campanya de micromecenatge que van engegar, amb la qual van poder costejar tot el material necessari. Els 14 alumnes que llavors cursaven el grau van treballar plegats tant en el disseny de l'estructura com en la seva construcció, que actualment està exposada a l'entrada de l'institut i que té de tot: cuina, lavabo, cadires, un llit, una taula i armaris d'emmagatzematge.
L'experiència, tal com expliquen els professors del cicle, va ser tan positiva, que no tenien clar si podrien superar les expectatives de cara al següent curs. El que sí que sabien del cert era que el rumb que havien seguit no es podia desviar: "abans de fer la caravana, cada alumne elaborava un projecte de final de curs per demostrar que sabia posar en pràctica els coneixements apresos", explica Anna Sedó, enginyera forestal i professora de tecnologia del grau, que segueix: "vèiem, però, que seguir aquest sistema ens acabaria portant a l'abolició del cicle, perquè els alumnes no estaven motivats i les matriculacions eren mínimes, de 6 o 7 persones com a màxim". Era evident que havia de canviar alguna cosa, però què? Com podien engrescar uns estudiants que si feien aquell grau era més aviat per passar el temps? Doncs proposant-los alguna cosa que, a priori, semblés impossible o, si més no, quimèrica.
Sabent que el treball per projectes era un sistema que havia funcionat en diversos centres, van decidir provar de fer el mateix. En comptes d'elaborar un projecte individual el que van proposar als alumnes va ser de fer-ne un de col·lectiu. Un que tingués una dificultat prou elevada com perquè tots sentissin que la seva mà d'obra era cabdal per tirar-lo endavant. I en va sorgir la micro caravana.
Tant potent va ser el ressò que va tenir aquella iniciativa, que l'any següent les matriculacions van créixer notablement. De 7 alumnes es va passar a 20, una xifra rècord. El projecte, estava clar, havia de ser encara més ambiciós.
Alumnes i professors, treballant conjuntament en la construcció de l'aula de fusta Foto: AFT
Construir una aula col·lectivament
Després de mantenir diverses reunions, el professorat va decidir que la següent construcció seria la d'una aula, tota de fusta, que els alumnes idearien des del principi. Van contactar amb Josep Bunyesc, Premi Nacional d'Arquitectura i doctor en arquitectura sostenible, que des de fa anys es dedica, només, a treballar amb fusta. No va dubtar en ajudar-los amb el disseny i els plànols de l'aula, així com també els va detallar tot el material que necessitarien. "Gràcies a la repercussió que va tenir la caravana, vam trobar una colla de distribuïdors que van cedir a donar-nos tot el material gratuïtament", somriu Carles Lapeña, professor del cicle, que recalca que "si aquests empresaris, la majoria dels quals són autònoms, no veiessin viable el que volem fer, no se la jugarien cedint-nos utillatges de fins a 6.000 euros".
Durant l'any passat, els alumnes de primer i segon curs d'aquest grau van estar dissenyant sobre el paper com voldrien que fos l'aula tant per fora com per dins. A l'octubre d'aquest curs, van iniciar-ne el procés de construcció. Un procés que, pel que fa a la part externa, culminarà el mes de maig.
A banda de les classes teòriques (totes elles enfocades en el projecte), els futurs fusters passen moltes hores al taller. Avui s'han dividit per grups i, abans d'anar a dinar, hauran d'haver construït 8 mòduls. "Els alumnes són tan autònoms que algun cop he sentit que faig nosa", s'exclama Sedó, tot afegint que "és un rol que em costa, perquè no hi estic acostumada, però és molt gratificant veure com saben què han de fer en tot moment, sense que ningú els hagi d'anar al darrere".
52 metres quadrats i 100% sostenible
La futura aula tindrà 52 metres quadrats i un sol pis. Tota ella estarà feta amb materials derivats de la fusta, fugint de formigons i ciments. Els pilars que l'aguantaran seran de fusta massissa de pi negre provinent dels Pirineus catalans i cedida per les empreses Tallfusta, Macusa i Fustes Borniquel.
L'objectiu és que el seu interior sempre estigui a 21 graus, sense necessitat d'haver-hi calefacció ni aire condicionat. Per aconseguir-ho posaran una primera capa de Superpantech, un tauler aglomerat amb alta pressió i tractat contra els incendis i les inundacions, gentilesa de Finsa i una segona capa d'OSB, de Mòdul Kit i A Mida. Entre aquests dos materials s'hi encabirà una capa de cotó reciclat, cedit pel l'empresa RMT. El terra, evidentment, serà de parquet (Via Flooring), tot i que el que connectarà l'aula amb el terreny on s'ubiqui, seran uns cargols especials, d'Heco i Techno Pieux. També hi haurà plaques solars.
Per verificar el bon estat de tots els materials, els engendradors del projecte han comptat amb la col·laboració d'Incafust, que ha calculat la resistència estructural dels mòduls, així com també el seu aïllament, i del Laboratori del Foc de la UPC, que n'ha analitzat la resistència al foc. Un cop acabada la construcció, Decustik realitzarà un estudi per avaluar el comportament acústic de l'aula.
Pel que fa a l'interior, no serà fins al curs vinent que es comenci a construir. El que està clar, però, és que serà una aula "gens convencional. La intenció és que es pugui escriure fins i tot a les finestres, i que en comptes de taules i cadires hi hagi grades que motivin els alumnes a debatre, a tenir idees i a evadir-se si cal", concreta Sedó.
Els alumnes es divideixen en grup per treballar de manera més eficient Foto: AFT
"Volem involucrar altres FP en el projecte"
"L'únic que ens quedarà pendent quan acabem l'aula per fora serà el tema de la il·luminació", exposa Lapeña. En aquest sentit, el professor manifesta que "no volem que aquest projecte sigui només nostre, sinó que ens agradaria involucrar-hi alumnes de cicles formatius d'altres instituts per potenciar, tots junts, la sostenibilitat energètica". Així doncs, el professorat ja està buscant sinergies amb altres centres amb la voluntat de "créixer junts en aquest sector de la fusta constructiva, però també per altres bandes".
Apostar per una realitat empresarial molt present a la Catalunya Central
"El nostre objectiu és, a banda de seguir demostrant l'efectivitat de treballar amb projectes i de vetllar pel medi ambient, acostar-nos molt més a una realitat empresarial amb molta força a la Catalunya Central: la de la fusta constructiva", diu Lapeña, tot manifestant que "al Bages, Berguedà, Osona, Moianès i al Solsonès és on hi ha el 90% de les empreses que fan construccions amb fusta de tot Catalunya". Però tenen un problema "molt greu", exposa: "no tenen mà d'obra especialitzada en això. De fet, quan parlo amb ells, em pregunten com anem d'alumnes, perquè els falta gent en plantilla". " Aquests nanos, no tindran cap problema per trobar feina. És més; podran triar on anar i tot", conclou el professor.
Estimar la fusta
Si bé dos terços de la fusta massissa que han utilitzat per construir l'aula venen del pi negre dels Pirineus catalans, "encara queda molta feina per fer en aquest sentit", diu Queralt Parcerisa, una altra professora del grau: "una de les lluites del sector forestal és que aquesta fusta dels Pirineus es pugui començar a utilitzar com a fusta estructural".
En aquest sentit, Parcerisa lamenta el "poc coneixement que hi ha en termes forestals", tot reivindicant que "tallar un arbre no és un assassinat: al contrari! Si tot el que s'inverteix en extinció d'incendis es destinés en gestió forestal (que no explotació), no hauríem de fer, pràcticament, campanyes de prevenció de foc".
Aquesta màxima la sustenta, també, Anna Sedó, que afegeix que "Catalunya té el 60% de superfície arbrada i se n'aprofita un 10%". "Només ens mirem la massa forestal que tenim quan hi ha incendis -diu- però és que molts d'aquests boscos no han estat cuidats i no s'hi ha fet res durant anys i anys".
És per aquest motiu que tots tres insten els alumnes a "enamorar-se de la fusta", perquè, a banda de ser un material viu ple de propietats, "és l'únic que, en termes de construcció, no emet gens de co2", recalquen.
Una part del taller de fusteria, a ple rendiment Foto: AFT