procés català

ERC tindrà una vicepresidència política que es debat entre Rovira i Aragonès

Els republicans i JxCat ultimen un repartiment de competències que compleixi amb la regla de 50% per a cada formació i que doti de contingut el número dos de l'executiu | Un dels acords tancats quant a l'executiu és que aquest serà paritari, tant pel que fa a les conselleries com a les secretaries i direccions generals

per Roger Tugas / Oriol March , 28 de febrer de 2018 a les 20:45 |
Marta Rovira, aquest dijous al Parlament | Albert Alemany
Aquesta informació es va publicar originalment el 28 de febrer de 2018 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
Un dels objectius que ha perseguit ERC durant la negociació de l'estructura del futur Govern ha estat la d'aconseguir més projecció externa i de lideratge. És per això que ha reclamat segregar en dos departaments les àrees que Oriol Junqueras gestionava en l'anterior mandat, amb una vicepresidència política per una banda, i Economia i Hisenda per l'altra. El problema, en aquest cas, ha estat com omplir de contingut la vicepresidència, ja que els republicans reclamaven que JxCat cedís algunes de les àrees fins ara gestionades per Presidència i Governació, tal com finalment han aconseguit, segons diverses fonts de la negociació consultades per NacióDigital.

Aquest ha estat un dels últims serrells que s'han tancat en les darreres hores de negociació. Si bé la candidatura de Carles Puigdemont apostava per dividir el departament de Dolors Bassa en un d'Afers Socials i Famílies i un altre de Treball i Universitats per equilibrar el nombre de conselleries de cada partit, ERC va rebutjar aquesta possibilitat. Argumentava que calia vincular les polítiques laborals amb les prestacions socials -i molt en concret, la renda garantida de ciutadania, aprovada la legislatura passada-, però també tenia la visió posada en prioritzar la consecució d'un departament com el de vicepresidència, amb una nítida projecció política que servís per visualitzar més el lideratge del partit al Govern.


Malgrat tot, els republicans encara han de decidir quin dirigent es farà càrrec d'aquesta responsabilitat, per bé que els dubtes ballen entre la secretària general de la formació, Marta Rovira, o el fins ara secretari d'Economia del Govern, Pere Aragonès. La tria de Rovira suposaria un traspàs al Govern del lideratge que exerceix en el partit des de l'entrada de Junqueras a l'executiu -i sobretot, des del seu empresonament el 2 de novembre-, tot i que la dirigent republicana té molts dubtes sobre fer el pas perquè tem ser inhabilitada el maig arran del procés del Tribunal Suprem i valora cedir d'inici el lloc per forjar nous dirigents amb la mirada posada a mig termini.

Cares noves i repartiments


Al seu torn, Aragonès és un jove valor en alça a ERC que reflecteix la voluntat del partit de fer emergir noves cares -com Roger Torrent com a president del Parlament o Sergi Sabrià com a portaveu a la cambra catalana-, per bé que fins ara s'ha centrat en gestionar qüestions econòmiques i, de fet, és dels pocs del departament que no està encausat -l'exsecretari d'Hisenda, Lluís Salvadó, o l'ex-secretari general, Josep Maria Jové, ho estan, a més de Junqueras-. Si la vicepresidència hagués romàs unida a l'àrea econòmica, ell hauria estat el número dos de l'executiu automàticament, però, en separar-se, el seu salt requeriria nomenar un altre conseller d'Economia -que podria ser Albert Castellanos, ex-director general de Promoció Econòmica que va saltar a la secretaria d'Hisenda quan es va cessar Salvadó-.

Fonts del partit apunten que Rovira ha de decidir quin rol vol exercir en aquesta legislatura, tot i que ella ha traslladat a diversos dirigents que preferiria no entrar al Govern, per facilitar un relleu a una nova generació forçat per la causa del Suprem. Malgrat tot, no es tanca en banda i en alguna reunió també ha deixat la porta oberta a fer el pas, en cas que el partit li ho demani.

 

Raül Romeva i Jordi Turull, durant una reunió del Govern, en el qual podrien tornar a coincidir, tot i la possible inhabilitació. Foto: ACN


En tot cas, alguns dels xocs dels últims dies entre JxCat i ERC han respost a la voluntat dels republicans de pescar competències per omplir de contingut la vicepresidència política. Algunes àrees de Presidència eren cobejades, com les de portaveu -que retindria Jordi Turull-, comunicació o el Centre de Telecomunicacions i Tecnologies de la Informació (CTTI), juntament amb esports, però també Governació era susceptible de ser buidada, traient-li àmbits com les polítiques d'habitatge. No ha transcendit encara quins finalment han saltat, però alguns d'ells podrien anar a vicepresidència, càrrec que d'anar vinculat a algun departament, encara que sigui simbòlic.

Carteres que ballen

I és que els republicans consideraven que aquests eren precisament camps en què els seus responsables podien lluir de cara enfora, igual que altres departaments en mans del PDECat l'anterior mandat com el de Cultura o Empresa -per al qual sona amb força Elsa Artadi-, mentre que ells en tenien de complicades o grises -excepte la d'Afers Socials, que també ha hagut de bregar amb la negociació de la renda garantida de ciutadania-. Per acabar d'equilibrar el pes entre partits -al 50% en nombre de carteres i pressupost-, JxCat podria renunciar a algun departament com Governació, Cultura o Interior en favor d'ERC -que no vol la darrera conselleria-. Per aquesta última, un dels noms que més circulen és el de Brauli Duart, president de la CCMA.

De fet, encara hi ha una tercera opció per a la vicepresidència, i és que aquesta vagi vinculada a alguna conselleria de caràcter social, en cas que Aragonès es mantingués amb la cartera d'Economia -la qual ja és una àrea forta i que li donaria prou visualització al jove dirigent republicà- i Rovira no entrés a Govern, i que un altre valor emergent del partit guanyés pes i se situés directament com a número dos de l'executiu. Això permetria mostrar un lideratge compartit d'ERC, en els àmbits social i econòmic, catapultant dues cares noves i reforçant aquesta pretensió de preparar una fornada pensada a quatre anys vista, per agafar el relleu als encausats i previsiblement inhabilitats.

Disseny definitiu (i paritari)

Pel que fa als noms dels membres del consell executiu, cal acabar de perfilar algunes qüestions, entre les quals el pes que han de tenir els encausats -alguns republicans dubten que calgui nomenar consellers que puguin ser cessats el maig pel Suprem, com Rovira-, però una de les qüestions que les dues formacions tenen pactat és que l'executiu serà totalment paritari. Tant pel que fa a les conselleries -ara només en ballarien tres pendents de concreció-, com a les secretaries i a les direccions generals. La majoria de noms dels càrrecs per sota de conseller repetiran, però poden variar per qüestions puntuals o per garantir l'adequat pes de les dones. Es preveu l'entrada de dirigents com Elsa Artadi, Laura Borràs -si Cultura recau en JxCat- i Lluís Font per a Ensenyament.

El flanc de l'exili, si no hi ha novetats d'última hora, està completament tancat. Es formarà l'anomenat Espai Lliure de Brussel·les, que inclou una Assemblea de Representants i un Consell de la República presidit per Carles Puigdemont amb vuit membres: ell mateix, tres dirigents de JxCat, tres d'ERC i un a proposta de la CUP. A principis de la setmana vinent, si no hi ha cap contraordre, ja s'ha demanat a la majoria independentista que es netegi l'agenda per ser a Bèlgica. Immediatament després es procedirà a la investidura de Jordi Sànchez com a president de la Generalitat.
 

Carles Puigdemont i els consellers a l'exili, compareixent des de Brussel·les Foto: Junts per Catalunya

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 5,90€ al mes, perquè la informació de qualitat té un valor.

Fes-te subscriptor

 

Participació