De fet, ahir ja amenaçaven d'aplicar de nou el 155 si Jordi Sànchez és investit. El mateix passaria en el cas que s'optés pel vicepresident Oriol Junqueras. El que és clar és que la investidura de Sànchez ja forma part del paisatge. Tots els actors ho han assumit. També els mitjans. Fins i tot els que, pensant més en la seva línia editorial que en els lectors, encara no han explicat que Carles Puigdemont renuncia a ser investit pel Parlament. Oriol March i Sara González us avancen com es desenvoluparà el ple d'una cambra que ja du massa mesos aturada.
La vicepresidència d'ERC i l'estructura de Brussel·les. El que sí que anem sabent és més coses del govern i de l'estructura política que liderarà Carles Puigdemont al marge del marc autonòmic. No passa el mateix amb el full de ruta. Per la documentació enviada als militants de la CUP vam saber que hi haurà un Consell de la República i una Assemblea de Representants. I també estava ahir clar que ERC tindrà una vicepresidència del Govern que se separarà de la conselleria d'Economia. Caldrà veure quina conselleria s'hi associa, amb quines de les competències de la de Presidència -que es reserva a Jordi Turull- i si la persona triada pels republicans és Marta Rovira, Pere Aragonès o un altre valor emergent del partit. Roger Tugas i Oriol Marchho expliquen. I qui va ser conseller en cap i vicepresident per ERC, Josep-Lluís Carod-Rovira, analitza en aquest article d'opinió el fet de no tenir encara govern. A "La veu de Nació"Joan Serra Carné aborda el perill que l'estructura de Brussel·les caigui en la irrellevància si els fets no acompanyen des de Palau.
Imperdibles. Hi ha tres informacions que no us heu de perdre de NacióDigital. El que van explicar en primíciaSara González i Joan Serra sobre la intenció de Xavier Domènech de liderar Podem a Catalunya com a pas previ a la fusió amb als "comuns" i que, després de moltes dificultats, fa que s'enterri la idea dels dos projectes autònoms i complementaris. També el reportatge d'Irene Ramentol sobre l'incert futur de 8tv, la televisió del Grup Godó que ha prescindit de Jordi Armenteras, no tindrà Alfons Arús i segueix amb pèrdues i audiències baixes. Ramon Rovira, el nou responsable, no l'ha fet remuntar. I finalment Jordi Bes fa una entretinguda crònica sobre una de les festes de nit del Mobile World Congress. After work per fer networking en diuen. Llegiu-la aquí.
Vist i llegit
La sobtada mort de Quini, una de les grans figures del futbol espanyol dels 70 i els 80, va tenyir ahir de dol l'esport. Sobre el genial davanter, que sempre va destacar també per la seva senzillesa, va escriure un emotiu article, "Glòria a un futbolista", a El PaísRamon Besa. "A les males notícies, responia amb un somriure, com si fos un afortunat, optimista per naturalesa, bromista, molt estimat al Molinón [l'estadi de l'Sporting de Gijón] i al Camp Nou", escrivia sobre la icona d'un món del futbol que ja no existeix.
El passadís
Al FAQS de TV3 van convidar dissabte, en tant que representants de l'acusació popular al judici de l'1-O al Suprem, el secretari general del partit ultradretà Vox Javier Ortega Smith. Així explicava la seva presència a la televisió pública catalana que tant critiquen al programa El Gato al agua el peculiar convidat. Tan content estava d'haver passat pels estudis de Sant Joan Despí que quan en va sortir el dirigent ultra no va dubtar a fer-se diversos selfies amb els logos de TV3 de fons.
L'efemèride
Tal dia com avui de l'any 2009 moria de càncer a Barcelona l'actor galaic-català (així li agradava definir-se) Pepe Rubianes quan només tenia 61 anys. En aquesta notícia podreu repassar la trajectòria i algun dels millors (i més polèmics moments) d'un artista molt popular i amb un sentit de l'humor que va "enganxar" centenars de milers de persones.
L'aniversari
L'1 de març de l'any 1904 naixia a Bilbao (Euskadi) José Antonio Aguirre, que va ser lehendakari del govern basc durant la Segona República i a l'exili un cop les tropes franquistes van ocupar el País Basc. Va morir el 1960 a París i en l'exercici del càrrec. Militant del PNB i advocat el seu era un nacionalisme confederal i menys tradicionalista que el d'altres dirigents del seu partit. El primer exili va ser a Catalunya, on s'hi va estar des de l'estiu del 37 fins al febrer del 39, quan va passar a França a peu pel coll de la Manrella amb el president de la Generalitat Lluís Companys. Aquest reportatge de Laya Films testimonia la rebuda al lehendakari al nostre país i aquest altre en repassa la trajectòria.
subdirector de NacióDigital
Fes clic aquí per subscriure't-hi