MWC 2018

El negoci paral·lel del Mobile: diner negre, comissions i prostitució

Sobresous de milers d'euros, trucades clandestines i un secretisme absolut conformen la cara oculta de l'esdeveniment més important del món de la telefonia mòbil

per Aida Morales / Sergi Ambudio , Barcelona, 1 de març de 2018 a les 18:22 |
Aquesta informació es va publicar originalment el 1 de març de 2018 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.

Un dels xofers d'una de les furgonetes negres esperant els clients al MWC. Foto: Jose M. Gutiérrez


El Mobile té dues cares. Una de clara i lluminosa: la institucional, aquella que és més visible pel focus mediàtic. I una d'off, intra o negra. Una realitat paral·lela, tan real com l'anterior, que, de forma intencionada per aquells que conviuen en ella, és més desconeguda. Aquests darrers dies han aterrat a Barcelona més de 100.000 persones, totes elles amb la intenció de tancar contractes -alguns de milionaris- i obrir al gran públic la porta de les últimes novetats tecnològiques.


Com és evident, tots aquests visitants efímers de la capital catalana dormen i mengen en la infinitat d'establiments que ofereix la ciutat i també, sense que ningú es posi les mans al cap per això, es converteixen en els millors clients dels clubs de nit. La diversió nocturna, però, no es limita tan sols als bars i discoteques. És un secret ja de domini públic que el sector de la prostitució fa l'agost durant el MWC. Però com és, exactament, aquesta realitat paral·lela de l'esdeveniment més important del món de la telefonia mòbil? Què amaga la foscor de la nit barcelonina, refugi i via d'escapament després d'una llarga jornada a la Fira per a molts dels congressistes?

Un gran nombre dels empresaris que omplen aquests dies sales i habitacions d'hotels es traslladen en vehicles anomenats "negres" i fan confiança al xòfer que els mou d'un costat a l'altra, allà on desitgin. Un transport privat que es multiplica a Barcelona durant el Mobile i que per sí sol ja esdevé un negoci sucós, tal com ha explicat NacióDigital en un altre article centrat en el fenomen de les VTC.

 

Els cotxes negres omplen Barcelona pel Mobile. Foto: Jose M. Gutiérrez


La bona relació client-xòfer és essencial. Els congressistes, la majoria d'alt nivell adquisitiu, exigeixen privacitat i, sobretot, discreció. Un cop presentats, neix una sinergia entre tots dos que, si no hi ha cap contratemps, durarà fins que conclogui el Mobile. Els clients volen una cara coneguda al volant. Única i intransferible de principi a fi. Volen un confident que, un cop superada la primera nit, mantingui en la intimitat de l'estret espai del cotxe, tot allò que hagi vist, sentit o reservat per telèfon. El Mobile canvia radicalment de rostre quan els seus actors es despengen de coll la ja mítica acreditació i canvien el xip per deixar de banda la feina unes hores. 


El boca-orella de les comissions

El salari establert per contracte no és l'única font d'ingressos de la qual poden gaudir els xòfers aquesta setmana. Els més hàbils -i també més afortunats- tenen l'oportunitat de treure's un sobresou en comissions que podrien superar, fins i tot, els 2.000 i 3.000 euros en quatre dies. "A poc a poc et vas assabentant dels llocs on et donen comissió per portar els congressistes", explica a NacióDigital el conductor d'un d'aquests vehicles "negres", el qual prefereix quedar en l'anonimat i que anomenarem Miguel. Ell mateix precisa: "A molts dels locals de la part alta de Sarrià, tu portes la gent i et donen una comissió a l'entrada". En d'altres cal trucar abans i tancar el tracte per telèfon. S'estableixen les condicions prèviament. Els restaurants i clubs proposen una quantitat al xòfer en el transcurs de la mateixa trucada i l'acord queda segellat.

Els més hàbils tenen l'oportunitat de treure's un sobresou en comissions que pot superar els 3.000 euros

El preu de la comissió s'acostuma a establir sempre de la mateixa manera. O bé per cada persona que el conductor porti a l'establiment -amb un preu tancat- o bé dependrà directament de la quantitat de diners que es gastin els clients. El percentatge que s'extreu en negre oscil·la entre el 10% i el 15% del compte total. Segons detalla un altre xòfer, el qual tampoc ha volgut desvetllar la seva identitat -l'anomenarem Xavier-, no són pas estranyes factures que superen els 1.500 euros en dinars o sopars de tan sols quatre o cinc persones. En aquest cas, la comissió rondaria els 200 euros.
 

Congressistes del Mobile World Congress. Foto: Jose M. Gutiérrez


Hi ha casos en què aquests acords orals poden arribar a incloure complements per premiar, en certa manera, la fidelitat. És a dir, quan un xòfer porta clients més d'una vegada a un mateix local, aquest puja el percentatge de la comissió com a "mostra d'agraïment". Aleshores pot arribar al 20% i, fins i tot, al 25%. En el cas anterior, doncs, la quantitat pactada superaria els 300 euros. 

Com funciona el procés?

NacióDigital exemplifiquem com funciona tot el procés per cobrar comissions a partir de la gravació d'una trucada. Per preservar l'anonimat de la persona que atén el telèfon i no desvetllar tampoc la localització del restaurant en qüestió, s'han distorsionat les veus i tapat amb un xiulet el nom del local. Així funciona: en poc més d'un minut hi ha un acord i el xòfer aconsegueix embutxacar-se un bocí completament lliure d'impostos.


Les transaccions són fàcils. És en aquest punt quan entren en joc els sobres i el diner negre. "Sovint no et deixen ni parlar, els hi dius que ets xòfer del Mobile, i els demanes que t'expliquin com funciona el tema de les 'comi'", narra el Miguel. És la paraula comodí per evitar utilitzar el mot sencer. Permet que hi hagi més discreció si els clients estan a prop, ja que es diu molt similar en anglès. Esdevé, doncs, la clau secreta.

Els congressistes fien als conductors l'elecció dels restaurants i, evidentment, també la de les discoteques -on es reserven zones VIP i es consumeixen ampolles d'alcohol amb valors mai inferiors als 300 euros-. És el xòfer qui truca per reservar taula i és en aquest punt quan comença el joc. Un cop tancades les condicions, els clients entren al local amb el conductor, aquest dona el seu nom, i el "fitxen". El cobrament de la comissió és a posteriori. El xòfer torna a l'establiment l'endemà o unes hores després i, en una operació que dura pocs segons, surt per la porta amb un bon grapat de diners extres en efectiu.

Els prostíbuls, una mina d'or

Tot i que la tecnologia que es presenta a la Fira de portes en dins ens fa cada vegada més autònoms, el tracte i, sobretot, el contacte humà són insubstituïbles. Els prostíbuls són una de les atraccions més cotitzades en els darrers dies i, com no podia ser d'una altra manera, aquests se n'aprofiten. Les comissions es multipliquen quan es parla de prostitució.

El cobrament de les comissions és a posteriori: el xòfer torna al local l'endemà o unes hores després i recull els diners en efectiu

Les tarifes oscil·len molt, tot i que en locals on es pot cobrar 90 euros per un servei de mitja hora i 150 euros per una hora, la comissió balla entre els 50 i els 100 euros. D'on surt aquest plus pels xòfers? Senzill: d'una inflació dels preus. Un servei que habitualment és de 150 euros, durant el MWC costa 250. La diferència és pel conductor que ha tingut el detall de recomanar el local als seus clients. "No els importa deixar-se els diners i si vénen amb ganes de sexe ni s'immutaran per haver de pagar aquests 100 euros extres", detalla el Xavier. De fet, és habitual que els clients li ofereixin al xòfer tenir sexe amb alguna de les prostitutes i pagar-li el servei. "És la seva manera de comprar la teva discreció", detalla.


Més comissions que sou

"Jo puc guanyar, al dia, més diners per comissions que per sou", explica el Miguel. De fet, relata, si al dia es cobra uns 200 euros fent de xòfer, en una bona nit les comissions poden ascendir als 500 i 1.000 euros, o en alguns casos fins i tot més: "Aquí hi ha penya que ja s'ho coneix molt bé i que pot treure, tranquil·lament, més de 1.500 euros de comissions en una nit". 

Aquest doble negoci, però, és també "masclista". És gairebé només exclusiu als homes. "La majoria de russos i xinesos no se senten còmodes demanant a una dona que els porti a un club d'streptease", detalla el Xavier. En aquest sentit, a part de donar l'esquena a la legalitat, l'activitat que ens ocupa també gira la cara per ignorar les dones. Testosterona i secretisme en estat pur per donar vida a una de les branques paral·leles -i més exuberants- que neix del tronc principal del Mobile World Congress.
 

Assistents al Mobile World Congress Foto: José M. Gutiérrez

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 5,90€ al mes, perquè la informació de qualitat té un valor.

Fes-te subscriptor

 

Participació