El municipalisme planta cara a Rajoy en defensa del català a l'escola: «No ens dividiran»

El consens al voltant del model d'immersió a l'escola pública s'exhibeix en un acte a Santa Coloma de Gramenet que ha aplegat des de representants del PSC al PDECat, ERC, "comuns" i CUP

28 de febrer del 2018
Actualitzat a les 21:28h

Conesa intervé davant Parlon, Colau i Sabaté en l'acte de suport a l'escola catalana Foto: ACN


La proposta llançada pel govern de Mariano Rajoy perquè els pares i mares puguin triar el castellà com a llengua vehicular a l'escola va deixar glaçada bona part de la societat catalana. Després de veure amb estupefacció com des de la Moncloa es planteja un retrocés del model d'immersió lingüística de l'escola pública catalana, el municipalisme s'ha conjurat per donar escalf al que consideren un dels pilars de la cohesió social sota un clam avalat transversalment: "No ens dividiran".

Ho han fet des de Santa Coloma de Gramenet, bressol d'aquest model pedagògic consolidat l'any 1983, en un acte convocat per Som Escola que dona el tret de sortida a les mobilitzacions que aquest dimecres a la tarda s'han convocat davant dels ajuntaments. Va ser en aquesta ciutat on un conjunt de famílies castellanoparlants van reivindicar un sistema educatiu que no aboqués a la "discriminació, la marginació i la resignació" els seus fills. El resultat d'aquella mobilització ciutadana han estat 35 anys de model d'escola pública catalana que el municipalisme reivindica d'"èxit".

Per sobre de diferències ideològiques

El gran consens que genera s'ha visualitzat en la primera fila de l'acte celebrat al costat de l'escola Rosselló-Pòrcel, on s'hi han assegut des de l'alcaldessa de Barcelona, Ada Colau (Barcelona en Comú); a les de Santa Coloma, Núria Parlon (PSC); la de Sant Cugat del Vallès i presidenta de la Diputació de Barcelona, Mercè Conesa (PDECat); i la de Badalona, Dolors Sabater (Guanyem Badalona en Comú). També la de Sant Vicenç dels Horts, Maite Aimerich (ERC); el de Cerdanyola, Carles Escolà (CUP) o la de Montcada i Reixac, Laura Campos, entre d'altres. També les dues grans entitats municipalistes de Catalunya: l'Associació de Municipis de Catalunya i la Federació Catalana de Municipis.

"Estic convençuda que no seria alcaldessa si no fos per l'escola pública catalana", ha reivindicat Colau, que ha recordat la seva condició de filla de família humil d'immigrants. L'alcaldessa de Barcelona ha entonat un discurs dur contra Rajoy, a qui ha advertit que els ajuntaments "defensaran units" el model d'escola pública catalana. "No volem una societat dividida i no aconseguiran dividir-nos. Catalunya és una societat plural i diversa però cohesionada i democràtica", ha etzibat.

Un "pont" entre l'autogovern i la cohesió social

Que les diferències ideològiques no esberlaran aquest objectiu ha estat el fil conductor de totes les intervencions. Parlon ha subratllat que la llengua és "el pont" entre l'"afiançament de l'autogovern i la cohesió social" i que cal que la massa ciutadana i crítica que fa 35 anys va consolidar el model d'escola pública catalana tanqui ara files per protegir-la. "Necessitem tenir darrere tota la gent que ho va fer possible, amb diversitat de procedències", ha reivindicat.

Conesa ha advertit del "retrocés, la divisió i la segregació" que, al seu judici, està intentant en aquests moments el PP amb el suport de Ciutadans. "No acceptarem la imposició d'un article 155", ha dit ras i curt l'alcaldessa de Sant Cugat. Sabater, per la seva banda, ha fet una crida a "omplir les places" davant del que considera una "amenaça greu de la democràcia i de l'estat del benestar" que es va conquerir després del franquisme.