Units per la llengua

Els atacs a l'autogovern per part del govern espanyol no només se centren en la judicialització de la política i en l'exigència d'obediència. Passen també per intentar acabar amb el model educatiu català, que té en la immersió lingüística una icona i un model d'èxit que ha garantit que la nostra sigui una llengua viva. L'ensenyament en català ha facilitat la igualtat d'oportunitats dels joves que acabaven l'educació obligatòria i Rajoy, que en això té el suport entusiasta de Ciutadans, vol revocar-lo oferint als pares "el dret" a que els nens s'eduquin en castellà. Només podran decidir sobre això, no sobre les matèries a estudiar i els seus continguts. La societat civil s'ha mobilitzat en contra i, com els republicans i els comuns, el PSC també s'ha posicionat en contra de revisar el model malgrat el suport socialista al 155.

Avui hi ha un acte important a Santa Coloma de Gramenet, on va començar la immersió després que un grup de pares castellanoparlants ho demanés. A les onze del matí, animats per la plataforma Som Escola, s'esperen centenars de persones davant l'escola Rosselló- Pòrcel, pionera en l'educació amb el català com a llengua vehicular. Hi haurà dirigents independentistes però també les alcaldesses de Barcelona, Ada Colau, i la de Santa Coloma, Núria Parlon, que també s'ha posicionat al ple contra la presó preventiva als Jordis, Junqueras i Forn. A les sis de la tarda la concentració es repetirà, però serà davant de tots els ajuntaments del país i amb tota la comunitat educativa i per donar suport als mestres. La causa s'ho val perquè és la de la nostra unitat cívica.  

Tensió negociadora. I mentrestant, segueixen les negociacions per formar govern i acordar el full de ruta per avançar cap a la República. La CUP no vol una restitució simbòlica i una legislatura autonòmica i ahir va esmenar el text que demà havia de votar el Parlament demanant ratificar-se en la DUI. Tampoc està clar que els anticapitalistes donin suport a Jordi Sànchez com a president. I els seus vots són imprescindibles. Avui seguiran negociant i, si no es desbloqueja la situació, tot el procés es pot allargar i els "comuns", que necessiten suports a Barcelona, poden emergir com a alternativa a la CUP per evitar noves eleccions. Ho explica Oriol March en aquesta crònica. També us aconsello aquesta anàlisi sobre la conselleria d'Interior, que ni Junts per Catalunya ni ERC ambicionen. Entendreu el perquè. El que sí que volen és el control dels mitjans públics. Llegiu a "La veu de Nació" Arnau Urgell sobre aquest tema.  


Vist i llegit

Alguns mitjans de comunicació tenen el costum de recrear-se en com van vestides les dones als actes públics, encara que aquest no siguin un passi de moda. Ha passat en debats parlamentaris, en congressos i en moltes altres ocasions. El Mobile està molt masculinitzat (a la taula presidencial del sopar de benvinguda només dues dones, l'alcaldessa de Barcelona i la vicepresidenta del govern espanyol, i setze homes) i els mitjans satíric El Mundo Today va treure-li ahir punta. Van repassar, en to de broma, com vestien els grans executius de les empreses tecnològiques. Val a dir que són bastant avorrits.  


 El passadís

La sessió del Col·legi d'Advocats del passat 23-F va donar per molt. Amb el lleig a Roger Torrent es van escenificar les tensions del conflicte entre Catalunya i l'Estat d'una manera molt gràfica. Sobre els fets succeïts s'ha desfermat una veritable guerra de propaganda. S'ha dit que, davant del gest d'abandonar l'acte per part de representants del poder judicial i membres de la junta, una part del públic va començar a aplaudir els qui s'anaven. Però la veritat és que va ser a l'inrevés. Si el primer que es va aixecar, molest per les paraules del president del Parlament referint-se als presos polítics, va ser l'exdegà Eugeni Gay, un dels primers que va començar a aplaudir -en aquest cas al president del Parlament- va ser Jaume Alonso-Cuevillas, exdegà també del col·legi i advocat del president Puigdemont. D'aquesta manera també es va evidenciar que una part molt important dels advocats rebutjaven el gest de fer boicot al president del Parlament. El que no treu que  l'unionisme s'hagi fet amb un forat a l'ICAB, com explica aquí Pep Martí. 


 L'efemèride

Tal dia com avui de 1462 va esclatar la primera Guerra dels Remences per reclamar l'abolició dels "mals usos" de la noblesa. Reivindicava l'abolició de les condicions humiliants amb què els nobles tenien sotmesos els seus servents, en un temps de crisi de l'agricultura. Els pagesos havien de pagar una remença i els nobles tenien drets com la confiscació de part dels béns si l'agricultor moria sense testament o sense fills. El conflicte es va solucionar el 1486 amb la publicació de la Sentència Arbitral de Guadalupe. Els pagesos podien abolir els mals usos del senyor previ pagament de 60 sous per mas. Recordem aquells moments històrics de la pagesia catalana amb un dels capítols de la popular i divertida sèrie de TV3 La memòria dels cargols.


 L'aniversari

El 28 de febrer de 1953 naixia a Nova York, als Estats Units, l'economista Paul Krugman, que va ser premi Nobel d'Economia el 2008. Ha destacat en la faceta divulgativa dels assumptes econòmics i defensat visions keynesianes partidàries de la intervenció de l'estat per corregir les desigualtats que crea el capitalisme. Krugman, que és professor a Princeton i columnista a The New York Times, va treballar a l'administració Reagan (republicana) un any. Després va destacar per les seves critiques a George W. Bush. En aquesta entrevista parla sobre el llibre El capitalisme en el segle XXI de Thomas Pikkety, un altre guru de l'economia. Aquí podeu llegir els seus articles en català que l'Ara va publicar fins l'abril de l'any passat.

​
Fes clic aquí per subscriure't-hi