La monarquia, una institució amb la credibilitat sota mínims a Catalunya

L'assistència de Felip VI a Barcelona, en motiu de la inauguració del Mobile World Congress,  va ser motiu de pugna polític i protesta social. Era el primer cop que anava a la capital catalana des del seu polèmic discurs del 3 d'octubre en què va justificar les càrregues policials per aturar el referèndum, fet que va provocar les crítiques del president del Parlament, Roger Torrent, i de l'alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, que no van assistir a la recepció del monarca.

La seva actitud, però, va ser un reflex força clar del sentiment de la societat catalana que representen, malgrat les crítiques que els ha comportat per part dels partits unionistes, que fins i tot veuen perillar la celebració de futures edicions del certamen del mòbil. Els escàndols que perseguien Joan Carles I van motivar la seva abdicació, però el seu hereu tampoc no ha pogut remuntar l'adhesió que històricament havia tingut la monarquia, en especial entre els catalans independentistes, que han vist com el rei dimitia del seu paper de poder moderador i avalava totes les actuacions per frenar el procés.

De fet, l'últim baròmetre del Centre d'Estudis d'Opinió (CEO), fet públic a finals d'octubre i amb un treball de camp fet a mitjans d'aquell mes -després, per tant, del discurs del 3 d'octubre- apuntava que la monarquia ja era, per primer cop, la institució menys valorada pels catalans. I això que l'enquesta pregunta per dinous organismes, entre els quals alguns no massa apreciats, com la banca, el govern espanyol o el Tribunal Constitucional.
 De fet, la puntuació que rep la monarquia no ha deixat de caure els darrers mesos. Malgrat que, arran de l'abdicació de Joan Carles I (el juny de 2014), la seva valoració va pujar lleument, Felip VI va esgotar aviat el crèdit i la nota va tornar a caure aviat, tocant terra -per sota del 2 sobre 10- en l'últim baròmetre.
 A hores d'ara, a més, el rebuig a la monarquia ja és molt generalitzat i tan sols rep un suport elevat entre els votants del PP (7,78), mentre que els de Cs tan sols l'aproven just (5,07). En canvi, els del PSC el suspenen (3,59), tot i que la seva direcció defensi la institució. L'oposició per part dels electors de formacions independentistes i els "comuns", al seu torn, és clara, ja que el puntuen per sota de l'1 (el baròmetre es va fer quan encara hi havia Junts pel Sí i Catalunya Sí que es Pot al Parlament). De fet, els enquestats que volen un estat independent són clarament contraris a la monarquia (0,52), però és que fins i tot els que votarien "no" en un referèndum d'autodeterminació també la suspenen (3,26).
 Així mateix, el rebuig a la monarquia també és transversal, pel que fa a grups d'edat, ja que cap li posa més d'un 3 de mitjana. Tot i això, el més crític és el dels catalans d'entre 25 i 34 anys, que es queda en l'1,18, mentre que el més benevolent és el de majors de 65 anys, tradicionalment més conservador, tot i que, en aquest cas, tan sols li atorguen un 2,82. Curiosament, el segon grup que el puntua més alt és el de menors de 25 anys, tot i que es queda en l'1,88.
 En canvi, costa més de valorar com han influït els darrers esdeveniments polítics en la valoració de la monarquia a la resta de l'Estat, ja que curiosament el Centre d'Investigacions Sociològiques (CIS) fa quasi tres anys que no pregunta per aquesta qüestió. En tot cas, a nivell històric, es pot veure que la caiguda en la nota que els enquestats li atorgaven és molt clara: del 7,5 que li atorgaven el 1995 fins a menys d'un 4 a principis del 2014. L'abdicació a favor de Felip VI, de fet, tan sols va moderar una mica el suspens, ja que l'últim CIS que ha preguntat per aquesta qüestió (l'únic amb el monarca vigent en el tron) també l'ha deixat per sota del 5 (un 4,34).