27
de febrer
del
2018
Actualitzat
a les
16:58h
Carles Riera, junt als altres diputats de la CUP, aquest dimarts, al Parlament. Foto: ACN
La CUP no veu l'acord global per a la investidura tan proper com JxCat i ERC. "Per part de la CUP, estem lluny o molt lluny encara d'un possible acord", ha avisat aquest dimarts el cap de files dels anticapitalistes, Carles Riera, que ha comparegut amb els altres tres diputats de la seva formació i ha ha mostrat "seriosos dubtes que hi hagi voluntat de materialitzar República" per part dels altres dos grups, sinó que tem que pretenguin centrar-se en "una restitució de l'autonomia".
Així, ha recordat que la CUP tot just es va reincorporar a les negociacions "trilaterals" divendres i, des de llavors, s'han reunit en diverses ocasions, l'última aquest dimarts al matí, mentre que a la tarda n'hi ha d'haver una altra. En tot cas, ha recordat que hi ha "una gran responsabilitat" amb la ciutadania per "reprendre la construcció de la República", motiu pel qual ha demanat treballar amb "transparència, rigor i gestió responsable de les expectatives", cosa que implica que "no es pot pretendre que la CUP certifiqui aquest acord en una setmana". Entre altres qüestions, de fet, ha avisat que "qualsevol acord o preacord haurà de ser portat al consell polític del 3 de març", motiu pel qual, fins llavors, no podrà tancar cap entesa, com pretenien JxCat i ERC, que volien tenir-la enllestida aquest dijous i poder-la presentar divendres.
Aquestes dues candidatures, segons Riera, els han traslladat un acord entre elles pel que fa al pla de govern, el qual preveu "proposta d'acció política basada en tres pilars": una construcció republicana des de Brussel·les, presidida per Carles Puigdemont; una a Catalunya, impulsada pel Parlament i la Generalitat; i una al territori, de mobilització, amb el focus en la reivindicació en els presos però "sobretot el procés constituent".
Procés constituent al territori
En aquest sentit, més enllà del paper que pugui impulsar Puigdemont des de Brussel·les, la CUP veu "imprescindible" que el procés constituent "es materialitzi i es concreti aquí, al territori de Catalunya", ja que ha de ser "obert a la participació de tota la societat" i que "tothom pugui participar en quin país i República" vol per al futur, a través d'un "procés d'apoderament popular, vinculant i que necessàriament en aquest mandat ha de concloure en la proposta de multireferèndum per validar els principals plantejaments". En això, però, no hi ha principi d'acord.
Així mateix, el diputat ha asseverat que, "per més important que sigui la institucionalitat simbòlica a l'exili, és imprescindible que l'activitat que es dugui a terme al territori sigui republicana", és a dir, que la Generalitat no se centri en una "gestió autonòmica i autonomista", com tem que JxCat i ERC preveuen fer. "L'embat democràtic ha de continuar també des del Govern de Catalunya", ha insistit, i fixat aquest punt com a "innegociable i indefugible".
Més el programa que el nom
Pel que fa a possibles noms de presidenciables, ha assegurat que no s'ha plantejat el de Jordi Sànchez, però ha subratllat que, més enllà de qui sigui, la CUP reclamarà que "es comprometi en la seva acció de govern amb la construcció de la República". Així mateix, ha insistit que els acords "de mínims" tancats abans del ple ajornat del 30 de gener "tornen a estar sobre la taula com a punts de partida mínims", però també ha avisat que, "davant dels dubtes raonables, les reclamacions seran més exigents que llavors".
Pel que fa a la proposta de resolució de JxCat per restituir Carles Puigdemont -que ja compta amb l'aval d'ERC-, Riera ha explicat que els anticapitalistes hi han presentat "esmenes nombroses i importants". També ho han fet en relació al text dels "comuns", en els dos casos per reclamar que, com exigeixen de cara a l'acord global, no s'ha d'encarar el mandat cap a "restituir l'autonomia, sinó a reprendre la tasca interrompuda el 28 d'octubre, que és la materialització i construcció de la República", motiu pel qual aposta perquè, a més del resultat del 21-D, es reconegui com a "font de legitimitat de l'1 d'octubre i del 27 d'octubre".
Condemna a la presència de Felip VI
Finalment, quant a la tensió social i política generada arran de la presència de Felip VI al MWC, Riera n'ha lamentat la presència, ja que considera que, "després de les seves actuacions en relació a l'1 i el 3 d'octubre, la seva visita és una nova provocació" que cal "denunciar amb contundència". El monarca espanyol, lamenta, "aposta per la imposició, la repressió i la negativa al diàleg". "Els catalans i catalanes no tenim rei", ha afegit, i ha volgut "convidar la monarquia espanyola a no tornar a trepitjar terres catalanes".