28
de febrer
del
2018
Actualitzat
el
01
de març
a la
13:47h
Arús, Cuní, Colombo o la senyora Fletcher. Curioses icones de 8tv, la privada catalana que ara pateix com mai l'absència d'un model sòlid que li permeti sobreviure l'agressiva competència audiovisual que, com en la teoria de Darwin, arrossega els més febles. És la història poc reeixida d'una televisió que va néixer en el terreny local -amb el nom de CityTV- però que va veure la possibilitat de fer forat per reivindicar-se com l'única privada catalana, tot i no renunciar mai a la presència d'espais en castellà.
El canvi d'imatge i l'aposta per periodistes de renom va fer augmentar les expectatives -fins i tot va arribar a ser front de batalla política per contrarrestar la referencialitat de la pública-, però les baixes audiències -2,8% de quota mensual de mitjana actualment-, les pèrdues acumulades, la salvatge conjuntura audiovisual i les darreres decisions de la casa han enterrat els auguris, incrementant la incertesa sobre el futur de la cadena, que viu un dels moments més crítics.
8tv perdrà amb tota probabilitat al juny el seu programa d'entreteniment estrella, Arucitys, que durant setze temporades ha conduït Alfons Arús i que ha sostingut viva la cadena en els pitjors moments de crisi. El Grup Godó apunta que hi haurà un replantejament de fons de la graella, i al·lega que la prioritat ara no és tant l'entreteniment com la informació. Però la incertesa també plana sobre aquest àmbit després que hagi transcendit que el nou director general audiovisual, Ramon Rovira, prescindirà properament del substitut de Josep Cuní al capdavant de 8aldia, Jordi Armenteras, que seguirà vinculat al grup o bé ocupant un rol de segona posició al programa o bé un nou lloc a RAC1. La seva baixa imminent com a presentador -i de moment sense substitut- se suma a la de l'actual presentadora de Preguntes Freqüents (TV3), Laura Rosel, que va abandonar el programa a principis d'any deixant coix el projecte que havia de compensar el buit del carismàtic presentador.
Amb tot, la graella de 8tv queda tocada de mort a l'espera que la direcció decideixi ara si entoma un canvi de rumb o consuma el replegament definitiu de la cadena. El Grup Godó -consultat per NacióDigital- nega que a l'horitzó albiri el tancament total de la cadena. Però, per ara, les mesures adoptades per la casa posen el focus en retallar dràsticament les despeses tot renunciant a augmentar ingressos, una estratègia que deixa a la llunyania l'objectiu d'abandonar el caràcter residual i que torna a abocar el grup editor a l'eterna disjuntiva de seguir sostenint o no la sagnia, que el 2016 se xifrava en 36 milions d'euros acumulats, segons Comunicació21.
La tempesta perfecta de l'audiovisual
Com en el cas de TV3, 8tv topa amb les condicions més adverses per poder guanyar competitivitat en la conjuntura actual audiovisual. La fragmentació de l'audiència fruit de la multiplicació de l'oferta i els canvis d'hàbits de consum ha afegit dificultats a la privada catalana -que entre el 2008 i el 2015 va oscil·lar entre el 2,7% i el 3,3% d'audiència i no va aconseguir el 5% de pantalla per passar a formar part del grup de televisions generalistes- per apuntar a millorar els registres d'audiència.
Però el que realment ha sepultat les possibilitats de 8tv de competir en el mercat és la dificultat per ampliar els ingressos publicitaris. I és que el pastís se'l reparteixen els dos grans grups estatals Mediaset (Telecinco i Cuatro) i Atresmedia (Antena3 i La Sexta) que acumulen el 86% dels ingressos per publicitat, segons dades del Llibre blanc de l'audiovisual de Catalunya 2016. L'estudi conclou que els dos grans prestadors estatals tenen fins a 4,4 vegades més de recursos per competir per un 1% d'audiència que la privada catalana. Tampoc ajuda, en aquest cas, el fet de formar part de la família de RAC1, que és el qui habitualment copa les entrades publicitàries del grup per la percepció dels anunciants d'obtenir major rendibilitat.
La dificultat per captar ingressos ha estat sempre al punt de mira del Grup Godó, que va intentar revertir-ho sense èxit incorporant Mediaset a la propietat amb l'objectiu d'augmentar la capacitat per explotar la publicitat.
Amb menys ingressos, 8tv té més dificultats per accedir a productes competitius externs i, alhora, gestionar la producció interna. Mentre les privades estatals aboquen tots els recursos a esgarrapar audiència amb productes d'entreteniment i sèries d'èxit, 8tv no pot exhibir múscul i encara menys davant la irrupció de plataformes com Netflix o la incursió d’operadors de telecomunicacions com Movistar, que multipliquen exponencialment l'oferta dels seus productes.
Què serà de 8tv?
Les conclusions del Llibre blanc de l'audiovisual son contundents. "L'aposta de la Generalitat per potenciar un prestador privat nacional que gestionés un múltiplex de quatre canals de TDT no ha donat el fruit desitjat, ni en termes d’audiència ni de capacitat d’intervenció en el mercat audiovisual de Catalunya", apunta l'informe. L'estudi constata la dificultat del canal privat d'obrir-se espai al mercat català i veu poc marge perquè 8tv pugui ampliar els seus ingressos publicitaris. Apunta a una major cooperació entre el prestador públic -CCMA- i el privat -8tv- com a possible solució, obrint la porta a un planificació conjunta que afavoreixi una competència "beneficiosa per a totes les parts".
La situació de TV3, però, que ha arribat a límits extrems d'asfixia econòmica obligant-la a suspendre els programes de més èxit de la seva graella, donen per ara poc marge per a una entesa. Però tampoc la direcció de 8tv sembla abocada a aquesta estratègia. I és que l'objectiu que persegueix ara la cadena de centrar els esforços en l'àmbit informatiu topa de ple amb la principal funció de la pública catalana que, per contra, té molt més limitat el marge d'actuació en el camp de l'entreteniment.
Sens dubte, qualsevol conclusió ara és precipitada però no tardarem gaire a tenir indicis de resposta. A l'estiu, la casa haurà de prendre decisions importants. Per ara, a la redacció de 8tv els darrers moviments no han fet altra cosa que augmentar la inquietud pel futur de la cadena, fins i tot tement que pugui ser el començament de la fi d'una televisió que no ha aconseguit consolidar un model propi per poder sobreviure en el despietat món audiovisual.
El canvi d'imatge i l'aposta per periodistes de renom va fer augmentar les expectatives -fins i tot va arribar a ser front de batalla política per contrarrestar la referencialitat de la pública-, però les baixes audiències -2,8% de quota mensual de mitjana actualment-, les pèrdues acumulades, la salvatge conjuntura audiovisual i les darreres decisions de la casa han enterrat els auguris, incrementant la incertesa sobre el futur de la cadena, que viu un dels moments més crítics.
8tv perdrà amb tota probabilitat al juny el seu programa d'entreteniment estrella, Arucitys, que durant setze temporades ha conduït Alfons Arús i que ha sostingut viva la cadena en els pitjors moments de crisi. El Grup Godó apunta que hi haurà un replantejament de fons de la graella, i al·lega que la prioritat ara no és tant l'entreteniment com la informació. Però la incertesa també plana sobre aquest àmbit després que hagi transcendit que el nou director general audiovisual, Ramon Rovira, prescindirà properament del substitut de Josep Cuní al capdavant de 8aldia, Jordi Armenteras, que seguirà vinculat al grup o bé ocupant un rol de segona posició al programa o bé un nou lloc a RAC1. La seva baixa imminent com a presentador -i de moment sense substitut- se suma a la de l'actual presentadora de Preguntes Freqüents (TV3), Laura Rosel, que va abandonar el programa a principis d'any deixant coix el projecte que havia de compensar el buit del carismàtic presentador.
Josep Cuní, una de les grans apostes de 8tv, va presentar «8aldia» durant sis anys. Foto: ACN
Amb tot, la graella de 8tv queda tocada de mort a l'espera que la direcció decideixi ara si entoma un canvi de rumb o consuma el replegament definitiu de la cadena. El Grup Godó -consultat per NacióDigital- nega que a l'horitzó albiri el tancament total de la cadena. Però, per ara, les mesures adoptades per la casa posen el focus en retallar dràsticament les despeses tot renunciant a augmentar ingressos, una estratègia que deixa a la llunyania l'objectiu d'abandonar el caràcter residual i que torna a abocar el grup editor a l'eterna disjuntiva de seguir sostenint o no la sagnia, que el 2016 se xifrava en 36 milions d'euros acumulats, segons Comunicació21.
La tempesta perfecta de l'audiovisual
Com en el cas de TV3, 8tv topa amb les condicions més adverses per poder guanyar competitivitat en la conjuntura actual audiovisual. La fragmentació de l'audiència fruit de la multiplicació de l'oferta i els canvis d'hàbits de consum ha afegit dificultats a la privada catalana -que entre el 2008 i el 2015 va oscil·lar entre el 2,7% i el 3,3% d'audiència i no va aconseguir el 5% de pantalla per passar a formar part del grup de televisions generalistes- per apuntar a millorar els registres d'audiència.
Però el que realment ha sepultat les possibilitats de 8tv de competir en el mercat és la dificultat per ampliar els ingressos publicitaris. I és que el pastís se'l reparteixen els dos grans grups estatals Mediaset (Telecinco i Cuatro) i Atresmedia (Antena3 i La Sexta) que acumulen el 86% dels ingressos per publicitat, segons dades del Llibre blanc de l'audiovisual de Catalunya 2016. L'estudi conclou que els dos grans prestadors estatals tenen fins a 4,4 vegades més de recursos per competir per un 1% d'audiència que la privada catalana. Tampoc ajuda, en aquest cas, el fet de formar part de la família de RAC1, que és el qui habitualment copa les entrades publicitàries del grup per la percepció dels anunciants d'obtenir major rendibilitat.
La dificultat per captar ingressos ha estat sempre al punt de mira del Grup Godó, que va intentar revertir-ho sense èxit incorporant Mediaset a la propietat amb l'objectiu d'augmentar la capacitat per explotar la publicitat.
Amb menys ingressos, 8tv té més dificultats per accedir a productes competitius externs i, alhora, gestionar la producció interna. Mentre les privades estatals aboquen tots els recursos a esgarrapar audiència amb productes d'entreteniment i sèries d'èxit, 8tv no pot exhibir múscul i encara menys davant la irrupció de plataformes com Netflix o la incursió d’operadors de telecomunicacions com Movistar, que multipliquen exponencialment l'oferta dels seus productes.
El centre de control del programa «Arucitys» Foto: 8tv
Què serà de 8tv?
Les conclusions del Llibre blanc de l'audiovisual son contundents. "L'aposta de la Generalitat per potenciar un prestador privat nacional que gestionés un múltiplex de quatre canals de TDT no ha donat el fruit desitjat, ni en termes d’audiència ni de capacitat d’intervenció en el mercat audiovisual de Catalunya", apunta l'informe. L'estudi constata la dificultat del canal privat d'obrir-se espai al mercat català i veu poc marge perquè 8tv pugui ampliar els seus ingressos publicitaris. Apunta a una major cooperació entre el prestador públic -CCMA- i el privat -8tv- com a possible solució, obrint la porta a un planificació conjunta que afavoreixi una competència "beneficiosa per a totes les parts".
La situació de TV3, però, que ha arribat a límits extrems d'asfixia econòmica obligant-la a suspendre els programes de més èxit de la seva graella, donen per ara poc marge per a una entesa. Però tampoc la direcció de 8tv sembla abocada a aquesta estratègia. I és que l'objectiu que persegueix ara la cadena de centrar els esforços en l'àmbit informatiu topa de ple amb la principal funció de la pública catalana que, per contra, té molt més limitat el marge d'actuació en el camp de l'entreteniment.
Sens dubte, qualsevol conclusió ara és precipitada però no tardarem gaire a tenir indicis de resposta. A l'estiu, la casa haurà de prendre decisions importants. Per ara, a la redacció de 8tv els darrers moviments no han fet altra cosa que augmentar la inquietud pel futur de la cadena, fins i tot tement que pugui ser el començament de la fi d'una televisió que no ha aconseguit consolidar un model propi per poder sobreviure en el despietat món audiovisual.
El director general audiovisudial del Grup Godó, Ramon Rovira. Foto: Adrià Costa