L'elevat preu del lloguer a l'àrea metropolitana deixa 300.000 persones al llindar de la pobresa

El fenomen del lloguer a Barcelona i a l'àrea metropolitana preocupa, i molt. El seu preu ha tornat a tocar sostre, segons han informat aquest dimarts en la presentació de l'Observatori Metropolità de l'Habitatge de Barcelona, i les dificultats per pagar-lo es converteixen en un element que pot portar part de la ciutadania a nivells de risc. Segons ha exposat la presidenta de l'observatori, Carme Trilla, elevat preu del lloguer en aquesta àrea ja ha deixat 300.000 persones al llindar de la pobresa el 2017. 

De fet, ha concretat, el 16% de la població de l'àrea metropolitana viu en habitatges que li suposen un cost superior al 40% dels seus ingressos, una taxa de sobrecàrrega que s'incrementa encara més en el cas de Barcelona, i que posa en perill les famílies amb el sou més baix. Si això es compara amb la dinàmica europea, la part del sou que es destina a habitatge és el més elevat de la unió. 

"Aquesta dada preocupa molt perquè són famílies que estan més a la vora d'una situació de risc", ha explicat Trilla. A la UE, la sobrecàrrega de les despeses de l'habitatge de lloguer arriba al 27,9% de mitjana, a Alemanya al 23% i a França al 16,5%. Unes xifres que contrasten amb les de Barcelona, que són del 42,7%, o les del total de l'àrea metropolitana, que són del 42,6%.

Augmenta el preu mitjà de l'habitatge

El preu mitjà de l'habitatge torna a pujar entre el tercer trimestre del 2014 i el tercer del 2017, ja sigui en obra nova, venda de segona mà o lloguer mensual. Pel que fa a aquest últim concepte, segons la informació publicada als portals immobiliaris i en la premsa, s'arriben a conclusions "esbiaixades", ha relatat la directora de l'informe, ja que no hi ha coherència entre els peus de l'oferta i la demanda. 

A Barcelona, la demanda l'any 2017 se situa entre els 600 i 800 euros mensuals, mentre que l'oferta majoritària es troba sobre els 1.000 euros. Això indica que aquesta oferta troba grans dificultats per ser col·locada, mentre que les persones que busquen casa o pis, tenen grans dificultats per trobar l'habitatge que necessiten. El desajust també es fa evident a l'àrea metropolitana, tot i que en menor mesura. L'oferta se situa per sobre dels 800 euros mensuals, tot i que la demanda és entre els 500 i 700 euros. Aquesta situació pot provocar, segons Trilla, que augmenti el fenomen de rellogar habitacions o compartir habitatge. Més enllà d'aquí, també incrementa la cronificació de les persones sense sostre, sense habitatge propi o en habitatge insegur o inadequat. 

Un problema pels joves i per la gent gran

La vinculació entre joves i habitatge és una de les qüestions que l'informe de l'Observatori posa sobre la taula. A l'àrea metropolitana, els joves entre 25 i 34 anys que s'emancipen han disminuït el 27,4% en deu anys, passant dels 581.000 als 422.000. Així mateix, l'alt preu de l'habitatge també esdevé un problema per a la gent gran, principalment les dones, que cada vegada viuen amb més precarietat i, en bona part, soles. 

Així mateix, i segons l'Observatori, la mobilitat residencial ha disminuït a la demarcació de Barcelona des de l'inici de la crisi econòmica, i les persones que s'han vist obligades a canviar d'habitatge, de moment encara ho fan als mateixos municipis o barris d'on provenen. No obstant això, ha destacat Trilla, s'està produint un canvi de patró de mobilitat residencial que s'haurà d'estudiar en els propers anys. També n'ha parlat Colau, que ha alertat que molta gent ha de plantejar-se moure's fora de Barcelona, a causa de l'elevat preu de l'habitatge. 

Un parc d'habitatge de propietat i amb necessitats

La propietat és el règim de tinença majoritari del parc d'habitatge de l'àrea metropolitana de Barcelona. A la capital de Catalunya és del 64%, mentre que a la resta és del 80%. En els últims anys, però, han augmentat el nombre de llars amb hipoteques i, pel que fa al propietari, han ascendit les persones jurídiques, tot i que encara són majoritàroes les persones físiques locals com a propietaris. En el cas dels lloguers, han disminuït molt significativament els contractes indefinits. 

Colau ha posat també sobre la taula la problemàtica ja endèmica de la manca de polítiques socials que permetin un lloguer social. De fet, aquest parc d'habitatge concret és un dels més baixos d'Europa, i a Barcelona només hi ha 13.327 immobles a baix preu, que se sumen als 6.630 de la resta de l'àrea metropolitana. 

Per altra banda, l'informe també alerta sobre el progressiu envelliment dels immobles, i planteja reptes en matèria d'accessibilitat i en certificacions energètiques. El 35% dels habitatges que han sol·licitat la Certificació Energètica tenen clares necessitats de reformes per millorar la seva eficiència", ha explicat Trilla.  

Unificar polítiques

Un dels objectius principals de l'Observatori, integrat per l'Ajuntament de Barcelona, l'Àrea Metropolitana de Barcelona, la Generalitat de Catalunya i la Diputació de Barcelona, és aportar informació i eines per dissenyar polítiques d'habitatge, així com apropar la informació a la ciutadania. Un treball en xarxa que es coordina a través de laboratoris, i que busca unificar polítiques, en un àmbit en què, segons ha destacat la batllessa de Barcelona, Ada Colau, és una de les principals assignatures pendents de Catalunya i de l'estat espanyol.

Les necessitats de portar a terme polítiques d'habitatge, però, són urgents, sobretot, han alertat, quan s'està detectant una nova tendència a l'augment dels preus, que cada vegada allunya més l'oferta de la demanda, i que contrasta amb les necessitats de bona part de la població. "La bombolla, si no es controla des del sector públic, ens arrossegarà a tots", ha declarat Trilla, que també ha recordat els efectes patits a partir del 2005.