David Fernàndez denuncia a Ginebra «la deriva repressiva, autoritària i demofòbica» de l'Estat

La CUP ja ha iniciat la seva estratègia d'internacionalització del conflicte amb l'Estat, anunciada arran de l'exili de l'exdiputada anticapitalista Anna Gabriel a Ginebra. Així, l'exdiputat David Fernàndez i la responsable d'internacionals de la formació Aina Tella han fet una roda de premsa aquest dimarts a la capital suïssa per replicar a la intervenció del ministre d'Afers Exteriors espanyol, Alfonso Dastis, al Consell de Drets Humans de l'ONU, tot i que Gabriel no n'ha pres part.

D'aquesta manera, Fernàndez ha denunciat la "deriva repressiva, autoritària i demofòbica" de l'Estat evidenciada durant els darrers mesos del procés i, en aquest sentit, ha lamentat que "molts cops els estats s'omplen la boca de paraules que després no compleixen", en relació a les paraules del dirigent de l'executiu central en l'organisme internacional amb seu a Ginebra. "En temps de post-veritat, també l'estat espanyol altera i manipula el que passa a Catalunya i a tota la societat espanyola", ha afegit.

En aquest sentit, per exemple, ha recordat que, enfront la defensa feta de la societat civil, els màxims líders de l'ANC i Òmnium estan empresonats, així com ha exposat que "fa set anys que no existeix la política a l'Estat, que opta per l'excepció per negar-la". "Quan parlem de sobirania no parlem de banderes o identitats", ha exposat, i ha afirmat que l'independentisme no té "res a veure amb el populisme de dretes i xenòfob que recorre Europa" i, per contra, ha explicat que des de l'Estat "s'han anul·lat 40 lleis aprovades per majoria absoluta al Parlament".

Arco, Fariña i Valtonyc

Així, ha apuntat que hi ha hagut diversos intents per pactar un referèndum, el qual ha estat impossible per la "cultura inquisitorial de l'estat espanyol, el mateix estat que nega al País Basc un procés de pau", que "desprotegeix els drets humans" i ha viscut una "setmana negra" amb la retirada de l'obra sobre presos polítics a Arco o de l'obra Fariña, així com l'empresonament del raper Valtonyc. De la mateixa manera, Fernàndez ha citat els atacs de l'1-O, els processos judicials contra alcaldes, l'aplicació del 155, o l'existència de presos polítics i exiliats.

Per tot això, l'exdiputat ha etzibat que "la tecnologia de la por i de l'excepció funcionen a Catalunya a través de la doctrina del shock" i, com que l'Estat vol aturar com sigui el procés, "és incapaç d'aconseguir-ho per via democràtiques i pacífiques i opten per la via repressiva i autoritària". De fet, ha lamentat que les causes de sedició i rebel·lió per les quals es jutja els impulsors de l'1-O poden comportar fins a 30 anys de presó, les quals superen les que podien patir els membres d'ETA, d'entre 12 i 20 anys.

La justícia europea

D'aquesta manera, ha asseverat que, amb totes aquestes accions, "es castiga la dignitat de la societat catalana per exercir un dret fonamental com el de l'autodeterminació". Així mateix, ha subratllat que el govern espanyol "va ascendir a general el màxim responsable de les càrregues de l'1-O i commemora amb medalles els que van apallissar la ciutadania catalana". "S'omple la boca de drets humans mentre apallissa tot un poble", ha etzibat, i ha avisat que tots aquests casos acabaran a Estrasburg, al Consell de Drets Humans de l'ONU i a tots els organismes de drets humans internacionals.

Preguntat per la tensió social i institucional generada per la visita de Felip VI a Barcelona per la inauguració del MWC, Fernàndez ha avisat que "el rei no tornarà igual a Catalunya", ja que, en el discurs del 3 d'octubre, "va optar per ser el rei del PP i Cs" i "legalitzar com a política d'estat l'"a por ellos!"", motiu pel qual la monarquia espanyola està "deslegitimada en la societat catalana".

Manca de resposta europea

Al seu torn, Aina Tella ha denunciat que "tots els instruments de l'Estat estan al servei d'un sol projecte polític, la unitat d'Espanya" i ha lamentat que "no està havent-hi una resposta internacional al nivell que hauria de ser-hi" i "la frustracions és forta, sobretot en el cas europeu", motiu pel qual la CUP fa actuacions per "obrir la via internacional i anar més enllà de la Unió Europea, fins als màxims estadis possibles, amb la veu no només dels estats, també de la societat civil".

Amb això, els anticapitalistes volen donar a conèixer la "persecució contra veus dissidents del règim", que afecta a professionals a professionals i artistes de diferents àmbits "que són crítics amb l'actitud autoritària de l'estat espanyol" i, per tant, "apel·lar a una comunitat internacional que s'acull a uns valors de democràcia i drets humans".