L'ANALISTA DIGITAL: ANÀLISI

​L’oportunitat de la tecnologia

Un llibre explica les condicions físiques i lògiques que han de confluir perquè els invents triomfin entre els usuaris

per Josep Lluís Micó, 26 de febrer de 2018 a les 17:15 |
La unió de tecnologies va revolucionar la forma en què el món entenia la computació | José M. Gutiérrez
Aquesta informació es va publicar originalment el 26 de febrer de 2018 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
L’autor de Guns, Germs, and Steel (W. W. Norton, 1999), Jared Diamond, recorda que la primera evidència de la roda prové d’un jaciment arqueològic proper al mar Negre de l’any 3.400 abans de la nostra era. Uns quants segles després, de manera independent, es van desenvolupar rodes en el Mèxic prehistòric. Els primers discs a Euràsia eren cercles de fusta sòlids, elaborats amb tres taulons; els americans, en canvi, eren petits i estaven construïdes d’una sola peça.
 

Com que no tenien grans animals domesticats que poguessin estirar dels carros, els fabricants d’aquestes rodes pràcticament les van acabar relegant a la categoria de joguines infantils. Va passar una cosa similar al nord d’Àfrica, on els camells es van convertir en el millor mitjà de transport a través de la sorra del desert. Per tant, la roda només va trobar a l’Àsia menor els agents i les condicions idònies per convertir-se en el que és avui. A la roda americana, li mancava el cavall; a l’africana, li sobraven les dunes, en paraules d’un altre investigador, George Basalla, que en 1988 va publicar The evolution of technology (Cambridge University Press).
 
La impremta dels xinesos
 

La impremta, inventada pels xinesos un mil·lenni abans —si fa no fa— que Johannes Gutenberg a Europa, no es va consolidar en aquella societat perquè era impossible que aquesta eina dialogués amb “un sistema d’escriptura ideogràfica en què cada signe corresponia a un concepte”, com indica el professor Carlos Scolari en el seu últim llibre, Las leyes de la interfaz (Gedisa, 2018).
 

Robots a l'Smart City Expo 2017 Foto: Adrià Costa
 

El teòric de la comunicació Marshall McLuhan ho va resumir a The Gutenberg Galaxy (University of Toronto Press, 1962) en explicar que, a la interfície de la premsa xinesa, li faltava un interlocutor: l’alfabet llatí. La màquina de Gutenberg sí que va integrar amb èxit el mecanisme per produir vi, el paper, els mètodes d’enquadernació, les tècniques per fondre i modelar el plom i, evidentment, l’alfabet.
 
I va arribar el Macintosh
 
Cinc-cents anys després, la història es repetia. Ordinadors personals com l’Apple Lisa (1980) i el Xerox Star (1981) van fracassar comercialment malgrat que funcionaven bé. Però no eren el Macintosh d’Steve Jobs i Steve Wozniak, l’únic capaç de combinar adequadament un sistema operatiu gràfic, la impressora làser de Hewlett-Packard i el llenguatge PostScript d’Adobe.
 
Per al sociòleg Pierre Levy, la unió d’aquestes tecnologies va revolucionar la forma en què el món entenia la computació i va crear les condicions per al bum de la informàtica dels anys vuitanta, com subratlla aquest expert a Les technologies de l’intelligence (La Decouverte, 1990). Scolari conclou que aquests principis són els que regeixen en invents tan diferents entre si com els ganivets, les ulleres, la màquina de vapor o els avions.

 

(Mostra el teu compromís amb el model de periodisme independent, honest i de país de NacióDigital, i fes-te subscriptor per una petita aportació mensual. Fes clic aquí per conèixer tots els avantatges i beneficis. Apunta’t a la comunitat de NacióDigital, perquè la informació de qualitat té un valor.)

 

Participació