procés català

L'escola catalana, nou camp de batalla entre Santamaría i Cospedal

Enmig del pols entre el Partit Popular i Ciutadans per l'espai vital de la dreta espanyola, rebrota la tensió entre Génova i la vicepresidenta de l'executiu

per Pep Martí, 26 de febrer de 2018 a les 13:50 |
Aquesta informació es va publicar originalment el 26 de febrer de 2018 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.

Cospedal i Santamaría, amb Rajoy al mig en una imatge d'arxiu Foto: La Moncloa


El Partit Popular i Ciutadans entaulen un pols sense concessions pel control de l'espai vital de la dreta espanyola. Tot s'hi val en una batalla que pot deixar una estesa de víctimes polítiques. L'escola catalana i el model d'immersió lingüística és el darrer escenari d'aquest xoc i el PP no vol quedar enrere respecte als d'Albert Rivera. La via unilateral a la sobirania sembla, per ara, aturada, però la dreta unionista vol aprofitar el moment per escarmentar la Catalunya "díscola". En l'imaginari unionista, TV3 i l'escola apareixen com les grans columnes que mantenen "l'enemic" dempeus.


Ara li ha tocat el torn a l'escola. Però la cruesa de l'ofensiva contra la immersió ha descobert contradiccions dins del partit governant. Mentre des del nucli dur del PP s'ha insistit en la necessitat d'assegurar els "drets" del castellà, en una línia liderada per la número dos del partit, María Dolores de Cospedal, des de l'equip de la vicepresidenta Soraya Sáenz de Santamaría hi ha més escepticisme sobre la urgència de plantejar ara aquesta batalla.   

Els atacs al suposat "adoctrinament" a les escoles venen de lluny. Ara, però, s'ha produït una acceleració de l'ofensiva contra el català a l'escola. La proposta d'introduir una casella per al castellà en les preinscripcions ha desfermat la caixa dels trons i ha topat amb un bloc molt majoritari de la societat catalana i la comunitat educativa. Ha estat un efecte més de les eleccions del 21-D i el bon resultat de Ciutadans.

El TC colpeja Génova

El govern de Mariano Rajoy va anunciar la seva voluntat de convertir el castellà en llengua vehicular a l'escola catalana. Era una mesura destinada, sobretot, a no cedir terreny dins de la competència espanyolitzadora amb Cs. Delatava també pressa i nerviosisme. Des de Génova, la secretària general María Dolores de Cospedal -i ministra de Defensa- mostrava suport a l'atac a la immersió lingüística. Ho feia tot observant les enquestes que confirmen la penetració de Ciutadans en zones de l'Espanya interior. En l'entorn de Santamaría, els dubtes són enormes.

 

La vicepresidenta del govern espanyol, Soraya Sáenz de Santamaria. Foto: ACN.


Pocs dies després, però, la sentència del Tribunal Constitucional aterrant alguns articles de la LOMCE elaborada per l'exministre d'Educació José Ignacio Wert va caure com una llosa sobre el sector més dur del govern espanyol i del PP. El TC va anul·lar les ajudes econòmiques que facilitaven l'escolarització en castellà. Una dada no prou destacada va ser la unanimitat dins del tribunal. Un fet gens negligible tenint en compte la procedència ideològica conservadora de la majoria dels magistrats. L'escomesa contra la immersió no reuneix prou consens en el cim de les estructures de l'Estat.    

Cospedal versus Méndez de Vigo

L'actual ministre d'Educació i Cultura, Íñigo Méndez de Vigo, que és també portaveu de l'executiu, es troba al mig de l'huracà. Però la seva incomoditat és manifesta davant l'ofensiva contra l'escola catalana i la seva posició en aquest tema s'alinea amb Santamaría.

Fa uns dies, es va viure un inusual -i indirecte- intercanvi dialèctic entre el ministre i la secretària general del PP. Després que Méndez de Vigo assegurés que l'aplicació de l'article 155 no permetia canviar el model escolar, Cospedal afirmava en una entrevista a Onda Cero que "l'obligació" del govern era garantir l'escolarització del castellà.  
 

María Dolores de Cospedal, ministra de Defensa, està alineada amb l'ala més dura enfront la immersió. Foto: Jonathan Oca


Després del darrer consell de ministres, Méndez de Vigo ja va donar allargues a la introducció del castellà com a llengua vehicular. Va insistir en la idea que el 155 no permet modificar el model d'escola, que és una atribució de les comunitats autònomes. Va ser un senyal de la imposició de la tesi de Santamaría: ara no toca entrar a sac a l'escola, i menys amb tan poca solidesa legal.   

De fet, Méndez de Vigo sempre ha mantingut un to volgudament suau respecte al tema de l'escola catalana. Pragmàtic més que ideòleg, l'octubre passat ja va intentar sortir al pas de la proposta alimentada des de Ciutadans i sectors del seu propi partit perquè l'Estat assumís les competències en educació, que segons ell "no és una bona idea". El seu escepticisme pel que fa a les acusacions d'adoctrinament a l'escola, que va considerar un fet molt aïllat, ja li va generar fortes crítiques des de l'ala més extremista de la dreta mediàtica.

Una LOAPA lingüística?  

Però que el govern i el PP estiguin dividits no vol dir que es doni per perduda la batalla per l'espanyolització de les aules de Catalunya. Si la situació política no es "normalitza" des del punt de vista de Madrid, continuarà l'operació contra la immersió. Des de Moncloa s'està estudiant quines han de ser les properes passes per intentar, amb més seguretat jurídica, introduir el castellà. Elaborar una nova llei que "homogeneïtzés" la presència de la llengua de Cervantes a les escoles de tot l'Estat és una temptació. Per això es comença a parlar de buscar "un tractament comú" per al castellà a tot l'Estat.

En l'imaginari de l'alt funcionariat de l'Estat hi és sempre present la LOAPA, aquella llei orgànica aprovada per UCD i el PSOE després del 23-F que pretenia tallar les ales a la Generalitat i afermar el café para todos. Però el TC va sentenciar en contra dels aspectes més centralitzadors de la llei. Els riscos de la maniobra, en tot cas, són elevats. El precedent de la derrota de la LOAPA és un advertiment, tot i que el TC actual té poc a veure amb el que va anul·lar bona part d'aquella llei orgànica.

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 5,90€ al mes, perquè la informació de qualitat té un valor.

Fes-te subscriptor

 

Participació