L'ambient institucional en el seu retorn a Catalunya (el darrer cop que va venir va ser fa sis mesos per la manifestació del 17-A) també va ser agre al recinte on se celebrava el sopar de gala per a les institucions i les grans marques que organitza el Mobile World Congress. Amb Ada Colau, que no va ser a l'acte de "vassallatge" del besamanos previ, i també amb Roger Torrent, que la va secundar i que al sopar no va intercanviar ni una sola paraula amb el rei ni el va aplaudir. Felip VI, que va arribar al tron gràcies a una operació d'estat del PP i el PSOE per facilitar l'abdicació del seu pare en un moment delicat, té clar a quin equip juga.
De l'ambient, amb notes republicanes de fons, en vaig fer aquesta crònica amb vídeo inclòs. Hores abans, la Moncloa amenaçava que el Mobile marxarà de Barcelona i el monarca va donar a entendre el mateix al seu discurs, tot i que en positiu. Si no hi ha bon clima i col·laboració institucional, va dir en el que en el seu llenguatge cal llegir com una crida a la subordinació de les institucions catalanes a les espanyoles, els èxits s'esfumaran. La decisió no la prendran els poders de l'Estat, però per increïble que sembli alguns d'ells pressionaran tant com puguin perquè això passi. La unitat d'Espanya tot s'ho val en un país on, de facto, la democràcia està suspesa. Ho diu el catedràtic sevillà Javier Pérez Royo en aquesta entrevista de Pep Martí.
L'impacte del MWC i la ciutat. Sobre el Mobile i la seva afectació a la ciutat us recomano algunes peces per encarar-lo bé. En primer lloc una informació de Miquel Serrabassa per saber què veurem i què no a nivell tecnològic. També dues de Jordi Bes: sobre la tranquil·litat amb la que l'afrontem quant a transport i mobilitat (ja ens tocava) i sobre el grau de compliment de les promeses de Colau, que era crítica amb el certamen, en aquest àmbit. Volia estendre els beneficis a la ciutat i se n'ha sortit poc. En relació a Barcelona i al final de mandat de l'alcaldessa, us aconsello que llegiu l'opinió d'Ivan Vila, que s'incorpora com a columnista a NacióDigital i que és un experimentat cronista municipal.
Tensió al Col·legi d'Advocats. Torrent va ser notícia divendres perquè va defensar els presos i va criticar les actuacions de la justícia al Col·legi d'Advocats, cosa que va molestar el president del TSJC, la Fiscalia i part de la junta. Al col·legi, però, hi haurà tensió aquesta setmana. Ja hi ha qui vol revocar la degana, que a les portes de la DUI demanava diàleg en una posició calculadament equidistant però divendres es va permetre amonestar Torrent, la segona autoritat del país (o la primera aquests dies segons com es miri), en públic. De tot plegat n'han escrit aquestes opinions Laura Pinyol i Xavier Graset.
Un cap de l'Estat "per collons". La Clara V. ens fa el suggeriment d'una cançó que no pot ser més escaient per un dia com avui. És d'Els Pets (el meu grup favorit, que trobo que s'ha fet gran amb mi tot i que, és clar, envelleix millor que jo) i es diu Jo vull ser rei (escolteu-la aquí). La cançó és a Brut Natural, un dels primers treballs del grup de Lluís Gavaldà, Joan Reig i Falín Cáceres i ha esdevingut molt popular. "Tan avorrit d'estar envoltat / per una colla de llepons / suant infal·libilitat / com un cacic o un dictador", diu la cançó del cap d'Estat "per collons". Recordeu que cada setmana la comencem amb un tema que, si pot ser, tingui a veure amb l'actualitat. Envieu les vostres propostes contestant aquest correu o a [email protected]
Pendents de la neu. Estigueu avui pendents del cel perquè a partir de la tarda pot nevar a bona part del país i ho podria fer també tot dimarts. Dimecres al migdia haurien d'arribar les pluges. Us informarem bé del que passi de l'afectació que tingui. Llegiu la informació meteorològica de Xavi Segura.
Vist i llegit
Tal com van recordar ahir a Felip VI les autoritats i milers de ciutadans al carrer al nostre país hi ha presos polítics, i també famílies de presos polítics. I pateixen tant o més que ells els efectes de la repressió, més quan els seus pares i esposos estan en presons a centenars de quilòmetres de casa. Amb extraordinària sensibilitat, l'escriptora i periodista Empar Moliner feia ahir a l'Ara aquesta crònica del viatge de la companya i els fills d'Oriol Junqueras a la presó d'Estremera.
El passadís
Les absències i les presències a determinats actes públics solen donar pistes. I, com és el cas de Foment de Treball, preocupa. Va passar la setmana passada a l'esmorzar de Nova Economia Fòrum a l'antic Ritz, on Joaquim Gay de Montellà, president de la patronal, era el convidat. No hi havia cap dirigent sobiranista a excepció del diputat d'ERC Bernat Solé. Sí que hi eren, en canvi, molts dirigents del PP i del PSC -Miquel Iceta entre ells-, empresaris i els dirigents d'UGT i CCOO. També el delegat del govern espanyol Enric Millo. El que no hi havia era representants de Ciutadans. Un directiu d'una important corporació deia al sortir: "Ciutadans s'ha equivocat no venint. Creuen que un acte així és territori PP i van errats". Les absències independentistes preocupen menys a la gran patronal.
L'efemèride
Tal dia com avui de l'any 1932 les Corts republicanes aprovaven la llei del divorci. Ho feien dies després d'aprovar també el vot femení, que entraria en vigor a les eleccions espanyoles de 1933. El matrimoni era fins aleshores una institució sagrada i indissoluble a Espanya. La norma, que va comptar amb una ferotge oposició dels sectors conservadors i catòlics i va ser promoguda per l'esquerra, amb una insistència notable de la diputada Clara Campoamor, era considerada una de les més progressistes d'Europa. La dictadura del Franco va estroncar el règim de llibertats i no seria fins l'any 1981 que es recuperaria el dret dels homes i les dones (el matrimoni entre persones del mateix sexe no arribaria fins al 2005) a separar-se legalment.
L'aniversari
El 26 de febrer de l'any 1942, avui fa 76 anys, va nàixer a Barcelona la cantant, locutora de ràdio i actriu Guillermina Motta. És una de les principals figures del moviment de la Nova Cançó, que va fer fortuna als anys 60 cantant en català temes populars o de protesta. Va seguir l'estil dels intèrprets francesos però va excel·lir en les cançons més populars. El 2007 va rebre la medalla d'honor del Parlament per l'aportació de la Nova Cançó, però no la va voler recollir perquè va considerar que el reconeixement col·lectiu els arribava tard. Us deixo amb el seu Remena Nena.
subdirector de NacióDigital
Fes clic aquí per subscriure't-hi