Mobile World Congress 2018

Colau ha estès els beneficis del Mobile a la ciutat? Relat d'una promesa a mig complir

L'alcaldessa atén el seu compromís electoral amb un desplegament modest: cursos per reduir la bretxa digital i un programa d'activitats paral·lel al congrés, però amb un nombre limitat de participants

per Jordi Bes, Barcelona, 24 de febrer de 2018 a les 20:55 |
Aquesta informació es va publicar originalment el 24 de febrer de 2018 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.

MWC 2017 Foto: José Manuel Gutiérrez


En el govern d'Ada Colau ja no es posa en dubte que el Mobile World Congress és un actiu de Barcelona. Prova d'això és l'acte que va organitzar l'Ajuntament fa poques setmanes per exhibir davant John Hoffman, el president del Mobile, que la capital catalana segueix sent la millor seu que pot tenir aquesta cita anual. Colau no va estalviar agraïments per a Hoffman, i va limitar a poc més d'una frase a recordar un dels principals objectius que tenia quan es va presentar a les eleccions: que els beneficis del congrés més important que acull la capital catalana repercuteixin en tota la ciutat.


L'acte amb Hoffman de l'1 de febrer era el primer cop que el consistori organitzava una mostra pública de suport al Mobile. L'Ajuntament ho volia visualitzar i també pretenia fer evident l'existència d'un ecosistema científic i innovador de la ciutat. Colau i el seu equip van voler exhibir que la capital catalana necessita i mereix ser la seu del congrés per tot el talent que atresora en el camp de les noves tecnologies.

Però, en l'acte amb Hoffman, Colau també va fer referència a la promesa electoral. El seu objectiu, va dir l'alcaldessa, continua sent que "els beneficis arribin al conjunt de la població". Ho ha aconseguit? Han passat gairebé tres anys de mandat, però bona part dels barcelonins rarament noten els beneficis que aspirava a estendre. La primera de les aspiracions era evitar la bretxa digital per edat o barri de residència, o sigui impedir que a Barcelona sigui la capital mundial del mòbil i, alhora, que hi hagi ciutadans que hagin perdut el tren de les noves tecnologies.
 

Conferència inaugural de la Mobile Week de l'autor futurista alemany Gerd Leonhard. Foto: ACN


Les activitats paral·leles creixen al ralentí


Algunes coses s'han mogut els darrers anys. Una de les novetats més significatives és la Mobile Week Barcelona, de la qual aquesta setmana s'ha celebrat la segona edició. És un programa d'activitats gratuïtes amb la intenció de fer entendre el potencial futur de la tecnologia mòbil des del carrer. S'han fet a tots els districtes de la ciutat i, per primera vegada, també a l'àrea metropolitana. En concret, a l'Hospitalet de Llobregat i Sant Adrià del Besòs. S'hi han invertit 200.000 euros. L'any passat van ser 2.000 visitants i aquest se n'esperaven 16.000, una ínfima part dels 1,6 milions d'habitants de Barcelona.
 

A la Mobile Week d'enguany s'esperen 16.000 participants, però la ciutat té 1,6 milions d'habitants

Un dels primers passos significatius per estendre els beneficis del congrés va ser l'estudi que la fundació Mobile World Capital –on hi ha les administracions i la GSMA, l'organitzadora del congrés- va presentar a principis del 2016 sobre la bretxa digital, i que va realitzar per encàrrec de l'Ajuntament. Allà es va constatar que la capital catalana és una ciutat molt connectada, però amb grans diferències: el 84% tenia internet a casa, però la cosa canvia per barris. A les Corts el 96% tenia connexió al seu domicili i a Torre Baró, a Nou Barris, només el 62%.

Des de llavors s'han presentat diverses iniciatives a comptagotes. A més de la Mobile Week, el director de màrqueting de la Mobile Capital, Juan Baselga, ressalta el programa mSchools, amb el qual participen anualment més de 20.000 joves entre 12 i 14 anys. Es tracta d'una assignatura de 100 hores lectives, 70 d'emprenedoria i 30 de programació. Una altra iniciativa és el d-LAB, amb la qual s'investiga com donar resposta a reptes socials, com ara aconseguir que persones amb mobilitat reduïda es puguin connectar a les xarxes socials emprant només els ulls, o predir un atac epilèptic un minut abans que passi.
 

L'exposició «El futur ciutadà» de la Mobile Week al Disseny Hub. Foto: ACN


Baselga afegeix que, amb la consolidació de la Mobile Week, es podrà plantejar que en sorgeixin projectes com "un observatori de tendències" sobre com s'utilitzen les noves tecnologies. A més, s'ha endegat una nova proposta, amb un pressupost de 2 milions d'euros, per formar tecnològicament joves, professionals i jubilats a través de l'agència municipal d'ocupació Barcelona Activa. Els beneficiaris seran unes 2.500 persones de col·lectius vulnerables de barris amb rendes baixes i uns 900 adolescents, a banda de cursos per a emprenedors i empreses, sobre els quals no s'ha avançat el nombre de potencials participants.

Influir en l'agenda dels congressos des de la ciutat

Aquest últim és un programa dissenyat i finançat per l'Ajuntament, si bé en la seva concepció han col·laborat també Telefónica, Orange, Lenovo, Cisco i Vodafone. Feia un any que les empreses ja s'havien compromès a implicar-se més contra les desigualtats, però poc s'havia difós de la seva tasca vinculada a acabar amb la bretxa digital. El tinent d'alcalde Pisarello opina que cal "capacitar el conjunt de la ciutadania perquè ningú quedi exclòs i preparar les generacions més joves pel futur". A més, subratlla que "s'ha aconseguit canviar la percepció del que significa el Mobile i els grans congressos de la ciutat".

Pisarello defensa que cal "capacitat el conjunt de la ciutadania perquè ningú quedi exclós"

Assegura que amb apostes com aquesta, l'Ajuntament "llença un missatge clar per al sector privat", i és traçar el full de ruta sobre quins són els sectors estratègics per a la ciutat. En la seva opinió, les empreses que arriben a Barcelona "saben que per a la ciutat són temes prioritaris" aspectes com potenciar la vocació científica de les dones i la lluita contra l'escletxa digital, i tenen una presència molt més forta en els mateixos congressos. De fet, un dels objectius de la GSMA és incrementar la presència de dones que assisteixen al Mobile. La intenció enguany és que passin de ser el 23% al 25%.

 
Desallotjats els manters del subsòl de la plaça Catalunya
L'arribada del Mobile ha coincidit amb el desallotjament dels manters del subsòl de la plaça Catalunya. Les darreres setmanes s'havia convertit en habitual la imatge dels venedors ambulants refugiats al vestíbul de l'estació de Renfe i a les andanes de l'estació del metro de la línia 3, però el dijous es va acabar amb un operatiu conjunt de la Guàrdia Urbana, els Mossos d'Esquadra i els vigilants de seguretat del metro. A l'oposició del govern d'Ada Colau no li ha passat per alt, i en el ple del divendres va optar per criticar la gestió del "top manta".

Segons Jaume Collboni, del PSC, el govern "no té miraments" quan vol actuar en polítiques de seguretat, i aquest cop ho ha fet perquè s'acostava el MWC. I el popular Alberto Fernández Díaz es va queixar que "calgui esperar" al congrés per actuar. El líder del PDECat, Xavier Trias, fins i tot va afirmar que la Guàrdia Urbana té ordres de no intervenir, cosa que Colau va negar. Segons Colau, el cos "mai ha deixat d'actuar", com ho demostra, en la seva opinió, les darreres actuacions policials a la plaça Catalunya.
 

Mercat del «top manta» a l'interior de l'estació de plaça Catalunya. Foto: Adrià Costa

 

(Mostra el teu compromís amb el model de periodisme independent, honest i de país de NacióDigital, i fes-te subscriptor per una petita aportació mensual. Fes clic aquí per conèixer tots els avantatges i beneficis. Apunta’t a la comunitat de NacióDigital, perquè la informació de qualitat té un valor.)

 

Participació