Junts fem més Nació     FES-TE SUBSCRIPTOR
Procés català: anàlisi

El suport a la independència ha caigut realment vuit punts en tres mesos?

L'enquesta del CEO indica un mínim històric de partidaris de la República catalana, però la realitat és que aquesta dada s'explica per una mostra esbiaixada i el vot a les forces sobiranistes va en augment

per Roger Tugas, 23 de febrer de 2018 a les 20:32 |
Manifestació independentista d'una Diada. | Adrià Costa
Aquesta informació es va publicar originalment el 23 de febrer de 2018 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
L'enquesta feta pública pel Centre d'Estudis d'Opinió (CEO) aquest divendres indica que el suport a la independència hauria caigut a mínims històrics, fins al 40,8%, quasi 14 punts per sota del percentatge de catalans que la rebutjaria. Segons el sondeig, a més, el nombre de partidaris hauria baixat gairebé vuit punts en tres mesos, respecte l'últim baròmetre del 2017. És realment així? L'independentisme està molt més debilitat després del 21-D? I en aquest cas, com és que la mateixa enquesta preveu que la majoria independentista s'eixampli al Parlament?

Treure grans conclusions en relació a aquestes dades, per molt que siguin tan contundents i que superin el marge d'error del sondeig, és bastant arriscat. De fet, en bona part, aquestes variacions es poden explicar per la mostra sobre la qual s'han fet les enquestes, que és força diferent a la de les anteriors. Una divergència que podria explicar-se no per mala fe o per manipulació voluntària, sinó simplement perquè l'empresa encarregada de recollir les dades no és la que ho fa habitualment.


I és que aquest sondeig no és un dels tres baròmetres anuals del CEO -que s'encarreguen conjuntament-, sinó una enquesta puntual sobre context polític el treball de camp de la qual s'ha contractat a l'Institut Apolda, la qual ha treballat només molt puntualment per la Generalitat i, per tant, s'adreça a una mostra diferent a l'habitual. I com que les dades després s'ofereixen directament, sense passar per cap cuina, aquesta diferència inicial entre els sectors als quals ha recollit l'opinió es trasllada automàticament als resultats finals.
 
EVOLUCIÓ DEL SUPORT I EL REBUIG A LA INDEPENDÈNCIA AL CEO

 
En aquest sentit, una de les dades clau per analitzar cap a quin cantó està esbiaixada una enquesta d'aquestes característiques és la llengua dels entrevistats. Hi ha una correlació molt elevada entre el català com a llengua pròpia i el suport a la independència, és a dir, com més catalanoparlants hi ha a la mostra, l'aval a la independència tendeix a ser major.

I en aquest cas, es veu clarament com el percentatge d'enquestats amb el català com a llengua pròpia és el més baix dels últims anys. Mai no s'havia quedat per sota del 40% i en aquest cas se situa en el 33,5%, quasi deu punts menys que en el baròmetre d'octubre. En tot cas, aquesta caiguda no implica un augment del nombre de castellanoparlants, sinó del col·lectiu que es defineix com a bilingüe absolut.

 
LLENGUA PRÒPIA DELS ENQUESTATS A CADA SONDEIG DEL CEO

 
Així mateix, tornem a veure com el català perd pes si s'analitza la pregunta sobre quina és la llengua d'ús habitual. En aquest cas, el català torna a caure de forma molt notable fins al 32,6%, més de vuit punts per sota de fa tres mesos i set punts menys del que no ho havia estat mai. De nou, el col·lectiu que se'n beneficia és el bilingüe, tot i que el que té el castellà com a llengua habitual també creix lleugerament.
 
LLENGUA D'ÚS HABITUAL DELS ENQUESTATS A CADA SONDEIG DEL CEO

 
Queda clar, per tant, que el percentatge de catalanoparlants o de ciutadans amb entorns catalanoparlants en la mostra és molt més baixa que en les enquestes anteriors. Això, de per si, ja explicaria la caiguda del suport a la independència que reflecteixen els seus resultats. Tot i això, una altra dada encara ho ratifica. Es tracta de la definició que fan de si mateixos els enquestats sobre si se senten més catalans que espanyols (categoria on també incloem els que només se senten catalans), tan catalans com espanyols, o més espanyols que catalans (també hi incloem els que només se senten espanyols).

De nou, en aquest cas, la correlació amb l'independentisme és també molt elevada i quasi tots els que se senten més catalans que espanyols -un sentiment força estable i no tan variable- després donen suport a la independència. I en aquesta enquesta, per primer cop, el percentatge que se sent tan català com espanyol supera lleugerament els que se senten més catalans, els quals cauen fins a un 40,3%, més de deu punts per sota que fa tres mesos. Un altre evidència del biaix de la mostra.
 
SENTIMENT DE CATALANITAT I ESPANYOLITAT DELS ENQUESTATS A CADA SONDEIG DEL CEO

 
D'aquesta manera, per tant, cal relativitzar les conclusions referents a l'evolució del suport a la independència en base a aquesta enquesta, ja que el perfil dels enquestats és molt diferent a la de les fetes anteriorment i, per tant, fora bo esperar a rebre els resultats del primer baròmetre de l'any, que ja recuperarà un treball de camp més similar als previs.

En tot cas, la mala notícia per als independentistes és que, en base a aquesta anàlisi, sembla que la mostra de l'últim baròmetre del 2017 també estava esbiaixada, per bé que aquell cop en sentit contrari, segons es veu en els gràfics. La victòria clara dels partidaris de la independència que reflectia, per tant, pot ser un miratge i tot apunta que la situació pot ser més similar a la dels anteriors sondejos, decantant-se cap a un empat o una victòria del "no".

Més suport als partits independentistes

Per contra, la bona notícia per als independentistes és que el suport als partits que en són favorables creix. De fet, la projecció de vot i diputats sí que s'ofereix després de treballar les dades per la cuina, per evitar els errors propis dels biaixos de les mostres, motiu pel qual són dades més fiables a l'hora de fer comparacions.

I en aquest sentit, l'enquesta d'aquest divendres situa el percentatge de vot que rebrien JxCat, ERC i la CUP en el 48,4%, la xifra més alta des de l'enquesta posterior a les eleccions del 2015. D'aquesta manera, com mostra el següent gràfic, més enllà dels alts i baixos dels partidaris i detractors a la independència, la dada cuinada relativa a la projecció de vot als partits que la defensen creix de forma progressiva des de fa un any, després de diversos sondejos en què semblava estancada. La perspectiva, per tant, sembla optimista.

 
EVOLUCIÓ DELS PARTIDARIS I DETRACTORS A LA INDEPENDÈNCIA I DE LA PROJECCIÓ DE VOT ALS PARTITS QUE LA DEFENSEN
 

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 5,90€ al mes, perquè la informació de qualitat té un valor.

Fes-te subscriptor

 

Participació