23
de febrer
del
2018
Actualitzat
el
05
d'abril
a la
13:24h
La investigació sobre el major Josep Lluís Trapero i la intendent Teresa Laplana no és el primer que es produeix en la història dels Mossos d'Esquadra. Recorda, de manera inevitable, la que va patir també la cúpula del cos oficial després dels fets del Sis d'Octubre, quan el president de la Generalitat, Lluís Companys, va proclamar l'Estat Català dins de la República Federal espanyola. Una revolta contra el govern de Madrid que va ser reprimida per la força.
En aquella ocasió, la repressió contra els caps dels Mossos va ser especialment dura. Amb uns càstigs superiors als que van patir Companys i la cúpula del Govern català. La Generalitat, amb el suport d'ERC, va proclamar Barcelona capital de la República després que el govern de la República integrés membres de la CEDA, el gran partit de les dretes espanyoles.
Tres condemnes a mort
La revolta va durar unes poques hores. No tenia cap viabilitat des del moment que la CNT, el poderós sindicat llibertari, va restar-ne al marge i que el capità general de Catalunya, Domènec Batet, rebutgés afegir-s'hi i es posés a les ordres de Madrid. Tropes de l'exèrcit van ocupar el Palau de la Generalitat i el Govern en ple fou detingut. Però després de forts tirotejos davant la resistència oferta pels Mossos.
Companys i els seus consellers van ser detinguts i processats el 1935 pel Tribunal de Garanties Constitucionals, el Tribunal Constitucional de la República, que va condemnar-los a 30 anys de presó per rebel·lió. Però la sort hagués pogut ser molt més cruel per a la cúpula dels Mossos. El comandant del cos, Enric Pérez Farràs, i el segon, el capità Frederic Escofet, van ser sotmesos a consell de guerra i condemnats a mort el mateix mes d'octubre. Com també el tinent coronel dels Guàrdies d'Assalt, Joan Ricart, qui també havia seguit Companys. L'acusació era de rebel·lió i d'alta traïció.
L'Estat no podia perdonar dos oficials procedents de l'exèrcit: Pérez Farràs provenia del cos d'artilleria; Escofet havia estat als regulars del Marroc i era capità de cavalleria. Es va voler donar exemple. Si calia castigar els líders d'Esquerra, en el cas de militars que s'havien afegit al separatisme, l'assumpte era vist encara amb més gravetat. La CEDA i el gruix de la dreta espanyola clamaven revenja. Alejandro Lerroux, el cap del govern, tremolava.
Alcalá Zamora concedeix l'indult
La revolta d'Astúries, que va produir-se alhora que el Sis d'Octubre amb el suport del PSOE i els sindicats UGT i CNT, va ser ofegada amb sang. En el consell de ministres del 5 de novembre de 1934, el govern estudia 22 sentències de mort: la dels tres oficials catalans i 19 asturians. Només el president de la República, el centrista Alcalá Zamora, estava disposat a batallar per impedir les execucions.
Finalment, Pérez Farràs, Escofet i Ricart van ser indultats i la seva pena commutada per 30 anys de presó. De la resta, foren executats dos, vinculats als fets d'Astúries, en el que va semblar una concessió del govern davant l'opinió de dretes. Després de les eleccions de febrer de 1936, amb la victòria de les esquerres, tant els polítics presos, amb Companys al davant, com els comandants dels Mossos van recuperar la llibertat.