L'ANC encara l'etapa post-Sànchez: tria nova cúpula i busca full de ruta viable

L'ANC afronta aquest diumenge l'assemblea per definir el full de ruta per seguir liderant la mobilització de l'independentisme civil. Ho fa en el moment més difícil des de que va néixer el març del 2012: Jordi Sànchez fa quatre mesos i mig que està empresonat a Soto del Real, el calendari de 18 mesos per aconseguir la República no ha culminat amb èxit i la causa per rebel·lió que posa en el punt de mira l'independentisme dibuixa una legislatura que difícilment pivotarà en la desobediència.

Compaginar aquest escenari amb l'objectiu de transitar per una via possibilista per aconseguir la República és el seu gran repte, a més de la renovació d'un secretariat el control del qual ha estat permanentment sotmès a les pressions dels partits. 

Qui agafarà les regnes de l'entitat? 

Una de les prioritats de l'assemblea és fixar les eleccions del nou secretariat, previstes inicialment per al 17 de març. S'ha de triar nou president, ja que Sànchez va deixar el càrrec per presentar-se de número dos de Junts per Catalunya a les eleccions del 21 de desembre. Fins a cinc secretaris nacionals es van acabar sumant també a la candidatura encapçalada per Puigdemont. El fet que Sànchez estigui a la presó i que la seva predecessora i expresidenta del Parlament, Carme Forcadell, també hi hagi posat un peu fa que el càrrec de president no cotitzi precisament a l'alça. Les persones que es plantegen optar-hi ho porten en aquests moments amb màxima discreció.

Les candidatures es formalitzaran durant les pròximes setmanes. Més enllà del president, la renovació del secretariat serà pràcticament total perquè els membres que ara en formen part ja han esgotat els anys de mandat i no poden optar a repetir càrrec. "És una oportunitat fantàstica de renovació, que segurament cal. El bloqueig polític al país també afecta l'ANC", expliquen fonts de l'entitat. 

El càrrec de president de l'ANC no cotitza a l'alça després que Sànchez i Forcadell estiguin o hagin passat per la presó

I és que les tensions entre el PDECat i ERC també han tingut repercussió en la cúpula de l'ANC. Els partits han intentat tenir ascendència sobre ella i això, expliquen veus de l'entitat, ha convertit en "poc operatiu" el secretariat, a més d'una "pèrdua de transversalitat".

De fet, en els darrers mesos ha estat polèmica l'alineació de l'entitat amb Junts per Catalunya en entendre que la del president era la llista que millor representava el govern legítim destituït pel 155. Una actitud molt diferent a la d'Òmnium, que ha optat per mantenir-se al marge de la pugna partidista i de les negociacions per a la investidura i la formació de Govern.

En plena campanya del 21-D, l'actual direcció de l'ANC, provisionalment en mans d'Agustí Alcoberro, una persona propera a ERC però en minoria al secretariat, va arribar a enviar una carta a les bases assegurant que només reconeixeria Carles Puigdemont com a president legítim malgrat que els republicans afirmaven que calia investir Oriol Junqueras si era el vencedor. També el passat 10 de febrer va tornar a demanar a través d'un comunicat que s'investís el cap de llista de JxCat i que s'entomessin les conseqüències penals que se'n derivessin. 

Fonts coneixedores de com s'estan configurant les diferents candidatures expliquen que aquestes respondran a les diferents "ànimes" de l'entitat. S'espera que hi hagi un candidat continuista amb la línia que s'ha impulsat fins ara, però també aspirants que consideren que l'entitat "ha perdut pistonada", que s'ha de desmarcar dels partits i que ha d'abandonar el "relat màgic" que consideren que ha mantingut fins ara. De fet, en el seu full de ruta expressen la seva voluntat de "mantenir i reforçar la independència de l'ANC respecte dels partits polítics". Algunes de les esmenes presentades van en la línia, fins i tot, d'impedir que els membres del secretariat puguin tenir un accés directe a llistes electorals de partits. 

Una de les esmenes a la totalitat presentades al full de ruta planteja la "dissolució" de l'entitat si no és capaç d'esdevenir "l'eina de canvi necessària amb una estratègia i una tàctica pròpies no supeditada a interessos aliens a l'independentisme". 
 
Com es redefinirà el full de ruta?

En les darreres setmanes s'ha produït un reguitzell de declaracions de dirigents independentistes que, tant amb l'espasa de Dàmocles del procés judicial com sense, han reconegut que la declaració d'independència va ser "simbòlica" i no va tenir cap efecte jurídic. Això no vol dir, però, que l'ANC faci seu aquest diagnòstic. El full de ruta per als pròxims dos anys que sotmetran a votació, i sobre el qual s'han presentat fins a 118 esmenes, dues d'elles a la totalitat, ja dona per proclamada la República i urgeix el nou Govern a implementar-la. "L'entitat ha de fer el seu propi full de ruta. De vegades hem estat en sintonia amb el Govern i de vegades no", expliquen fonts de l'entitat. 

La carta de navegació de la que ha estat fins ara la locomotora de la mobilització independentista insta el futur Govern a "construir la República proclamada com un marc real de garantia de drets civils i socials, enfront la involució democràtica i repressiva que està duent a terme l'Estat". Demana també que s'acordin els terminis de la independència amb l'estat espanyol i que l'executiu català tingui un "poder efectiu i no dependent de l'estat espanyol" pel que fa al control de la hisenda, el poder judicial i la garantia de la seguretat dels catalans. 
 

"La independència política de Catalunya és una necessitat", recull el full de ruta

Cert és que l'ANC no fixa calendari per a la construcció de la República i que de portes endins assumeixen que és evident que no serà un procés curt i que, per tant, cal "reconsiderar l'estratègia". Però això no vol dir, asseguren, que es resignin a què no es faci res. De fet, una de les primeres accions que plantegen impulsar és el procés constituent, una de les tasques que Puigdemont preveu assumir a través de l'anomenat Consell de la República a Brussel·les. Després d'assenyalar les accions repressives de l'Estat, els empresonaments de dirigents independentistes i les eleccions "il·legítimes" del 21-D, reivindiquen la importància de seguir eixamplant la base favorable a la independència.    
 
Com afrontarà la mobilització a partir d'ara?

L'assemblea d'enguany no tindrà el caire festiu d'altres vegades, on un dels moments més celebrats era l'anunci del format de la manifestació de l'11 de setembre, caracteritzada els darrers anys per performances i la creativitat per llançar el seu missatge. Aquest cop, s'anunciaran mobilitzacions encaminades a seguir reivindicant la llibertat dels presos polítics, la retirada del 155 i l'arxivament de la causa per rebel·lió. Després d'una etapa de creixement i de consolidació del procés sobiranista, el context és ara de resistència i de combat contra la repressió de l'Estat.

L'ANC admet també que ha de readaptar-se en un context d'acció en què cada cop estan agafant més protagonisme els Comitès de Defensa de la República. Després d'haver estat un actor essencial dels grans moments d'ebullició del procés català, els CDR han aglutinat bona part del sector de l'independentisme civil que fa temps que reivindica accions més dures, sostingudes en el temps i autoorganització més enllà de les grans manifestacions en moments puntuals al llarg de l'any. 

L'assemblea d'enguany no tindrà el caire festiu d'altres vegades. No s'anunciarà com serà la manifestació de la Diada, sinó mobilitzacions en un context de repressió i resistència

En alguns territoris, l'auge dels CDR ha anat en detriment de la implicació en l'Assemblea. Conviure amb els nous actors emergits arran de l'organització del referèndum serà clau per adaptar-se al nou escenari. "L'aparició de diversos grups organitzats a partir de l'1 d'octubre suposa una oportunitat i un repte, com és treballar amb aquests nous espais de participació ciutadana als quals hem d'implicar en els debats territorials i sectorials", recull el document que aprovaran aquest diumenge. Amb tot, els CDR estan treballant en un full de ruta propi. 

L'ANC també planteja agilitzar els seus mecanismes de presa de decisió per adaptar-se a una nova realitat que sovint requereix de respostes ràpides. "L'estructura actual de l'ANC fa que sigui una entitat gran, però també complexa a l'hora de prendre decisions i de vegades lenta i poc dinàmica, fet que en ocasions motiven que l'Assemblea reaccioni tard", analitzen. I és que, la imprevisible reacció de l'Estat a cada moment obliga els agents mobilitzadors a ser capaços d'activar-se en qualsevol moment.