23
de febrer
del
2018
Actualitzat
a les
11:47h
Josep Lluís Trapero no s'ha significat mai políticament. Les seves declaracions públiques han estat sempre cenyides a la tasca del cos policial. Amb tot, els mesos que ha estat al capdavant dels Mossos han coincidit amb el punt àlgid del procés sobiranista. El Govern de Carles Puigdemont va confiar en ell l'abril de l'any passat, dos mesos abans de l'anunci de la data del referèndum de l'1 d'octubre; i la seva destitució fulminant va arribar per ordre del president espanyol Mariano Rajoy en aplicació del 155 just després de la declaració d'independència del 27 d'octubre.
Abans, però, la gestió policial dels atemptats de Barcelona i Cambrils lloada internacionalment l'havia situat al bell mig del focus mediàtic. Fins a tal punt, que més enllà de les fronteres catalanes es va arribar a dir que Catalunya havia estat capaç d'actuar "com un Estat", una percepció que va incomodar el govern i els cossos policials espanyols. Sis mesos després, carrega sobre les seves esquenes dues investigacions per sedició i podria sumar-ne una tercera per pertinença a organització criminal.
Un cos assenyalat després de la gestió dels atemptats
La figura de Trapero va créixer arran de la gestió dels atemptats en paral·lel a un reconeixement del cos dels Mossos per part de la ciutadania que mai abans s'havia produït. Fins a tal punt, que es van popularitzar samarretes amb el seu rostre. Després de viure el moment d'esplendor de la seva carrera professional, el seu nom és un més de la llista d'investigats per rebel·lió i sedició.
Els Mossos van ser acusats de no haver contribuït a garantir la tasca i la seguretat dels agents de la Guàrdia Civil que el 20 de setembre van detenir 14 persones relacionades amb el referèndum i van escorcollar la seu del departament d'Economia mentre milers de persones protestaven a les portes de l'edifici. També se'ls va assenyalar per la seva "passivitat" davant les càrregues policials per impedir l'1-O.
De Singuerlín a la caserna
Fill de taxista i crescut al barri de Singuerlín de Santa Coloma de Gramenet, Trapero (1965) va ascendir fins al càrrec de major dels Mossos d'Esquadra el passat abril del 2017. El va nomenar el mateix president de la Generalitat actualment a l'exili, Carles Puigdemont, en un acte solemne on va subratllar la importància de tenir una policia "europea, social i democràtica". El cos, segons Puigdemont, havia d'estar també compromès "amb la societat a la qual serveix i amb la societat de la qual surt".
Però Trapero feia molts anys que treballava dins del cos policial. Tants com 27. A la seva presa de possessió va reforçar el caràcter vocacional de ser policia tot insistint que és "més que una professió". "Som Mossos i fem de Mossos. No treballem de Mossos", va dir. Els mesos en què ha estat comandant els Mossos ha tingut com un dels principals objectius convertir el cos en un referent policial ben valorat i modèlic, cosa que volia dir trencar amb la visió repressiva i conservadora que una part de la ciutadania podia tenir del cos.
Va formar-se amb aquest objectiu a l'Escola de Policia de Catalunya, on va ingressar el 1989. Un any després va començar com a agent i el 2006 va sumar-hi una llicenciatura en Dret. Entre les seves especialitats, destaca el coneixement de la criminalitat informàtica, el blanqueig de capitals i el finançament del terrorisme. A més, l'any 2012 va ampliar la seva formació a l'acadèmia de l'FBI. De Girona, a Vielha, i d'aquesta, al Centre Penitenciari de Quatre Camins, Blanes i Figueres. Finalment va tornar a l'àrea metropolitana.
Unes dificultats creixents en proporció a l'índex de popularitat
La seva trajectòria al capdavant dels Mossos no ha estat precisament plàcida. I les dificultats creixien proporcionalment a l'índex de popularitat de Trapero. Després d'haver estat àmpliament elogiada la seva gestió policial i comunicativa dels atemptats, sindicats de la Policia Nacional van criticar l'"aïllament" al qual havien estat sotmesos en la gestió dels atacs. A partir d'aquí, es van enterbolir les relacions entre la conselleria i el ministeri d'interior.
L'assenyalament de les dificultats d'accés a la informació amb la qual es trobaven els Mossos també van alimentar la polèmica. Trapero va fer referència a elements de descoordinació entre les forces de seguretat espanyoles i va criticar que els Mossos no sabessin pràcticament res de l'imam de Ripoll, així com el fet que la policia catalana no pogués tenir accés a les dades de l'Europol ni estigués incorporada al Citco (Centre d'Intel·ligència contra el Terrorisme i el Crim organitzat).
La hostilitat cap al cos dels Mossos també es va alimentar des d'un sector de la premsa espanyola i catalana. Especialment arran del suposat avís de la CIA sobre el risc d'atemptat rebut mesos abans al qual cap cos policial va donar fiabilitat i que totes les forces de seguretat han admès que, en cas d'haver-se tingut en compte, tampoc hagués servit per evitar els atacs gihadistes. "Per sort, la policia que jo dirigeixo cada cop està més a prop de la gent. Uns llencen merda, altres flors", va afirmar en un moment en què rebia tanques crítiques com mostres de suport de la ciutadania.
Apartat i immers en la causa judicial pel procés
Un mes després dels atemptats. La voràgine política i judicial va acabar estroncant la seva trajectòria. A principis d'octubre es va haver de desplaçar a l'Audiència Nacional per primera vegada, citat per la jutge Carmen Lamela, on va comparèixer com a investigat per un presumpte delicte de sedició com a responsable de l'actuació policial del 20 i 21 de setembre davant del departament d'Economia. Pocs dies després va comparèixer altra vegada a l'alt tribunal espanyol en el marc de la mateixa investigació. La Fiscalia va demanar presó incondicional per a Trapero. Amb tot, va quedar en llibertat, però no els presidents de l'ANC i d'Òmnium, Jordi Sànchez i Jordi Cuixart, a qui la investigació considera els instigadors de les manifestacions "tumultuoses" i que ja porten més de quatre mesos a Soto del Real.
Aquest divendres, Trapero torna a trobar-se cara a cara amb Lamela. Aquesta vegada, per l'actuació del cos policial l'1 d'octubre. La jutgessa l'investiga per un altre delicte de sedició i estudia si també podria haver comès pertinença a organització criminal. Trapero, el mosso vocacional que va començar des de la base i va aconseguir comandar els operatius més importants dels últims anys, es troba ara apartat de la comandància i defensant la seva innocència.
Abans, però, la gestió policial dels atemptats de Barcelona i Cambrils lloada internacionalment l'havia situat al bell mig del focus mediàtic. Fins a tal punt, que més enllà de les fronteres catalanes es va arribar a dir que Catalunya havia estat capaç d'actuar "com un Estat", una percepció que va incomodar el govern i els cossos policials espanyols. Sis mesos després, carrega sobre les seves esquenes dues investigacions per sedició i podria sumar-ne una tercera per pertinença a organització criminal.
Un cos assenyalat després de la gestió dels atemptats
La figura de Trapero va créixer arran de la gestió dels atemptats en paral·lel a un reconeixement del cos dels Mossos per part de la ciutadania que mai abans s'havia produït. Fins a tal punt, que es van popularitzar samarretes amb el seu rostre. Després de viure el moment d'esplendor de la seva carrera professional, el seu nom és un més de la llista d'investigats per rebel·lió i sedició.
Els Mossos van ser acusats de no haver contribuït a garantir la tasca i la seguretat dels agents de la Guàrdia Civil que el 20 de setembre van detenir 14 persones relacionades amb el referèndum i van escorcollar la seu del departament d'Economia mentre milers de persones protestaven a les portes de l'edifici. També se'ls va assenyalar per la seva "passivitat" davant les càrregues policials per impedir l'1-O.
De Singuerlín a la caserna
Fill de taxista i crescut al barri de Singuerlín de Santa Coloma de Gramenet, Trapero (1965) va ascendir fins al càrrec de major dels Mossos d'Esquadra el passat abril del 2017. El va nomenar el mateix president de la Generalitat actualment a l'exili, Carles Puigdemont, en un acte solemne on va subratllar la importància de tenir una policia "europea, social i democràtica". El cos, segons Puigdemont, havia d'estar també compromès "amb la societat a la qual serveix i amb la societat de la qual surt".
Però Trapero feia molts anys que treballava dins del cos policial. Tants com 27. A la seva presa de possessió va reforçar el caràcter vocacional de ser policia tot insistint que és "més que una professió". "Som Mossos i fem de Mossos. No treballem de Mossos", va dir. Els mesos en què ha estat comandant els Mossos ha tingut com un dels principals objectius convertir el cos en un referent policial ben valorat i modèlic, cosa que volia dir trencar amb la visió repressiva i conservadora que una part de la ciutadania podia tenir del cos.
Va formar-se amb aquest objectiu a l'Escola de Policia de Catalunya, on va ingressar el 1989. Un any després va començar com a agent i el 2006 va sumar-hi una llicenciatura en Dret. Entre les seves especialitats, destaca el coneixement de la criminalitat informàtica, el blanqueig de capitals i el finançament del terrorisme. A més, l'any 2012 va ampliar la seva formació a l'acadèmia de l'FBI. De Girona, a Vielha, i d'aquesta, al Centre Penitenciari de Quatre Camins, Blanes i Figueres. Finalment va tornar a l'àrea metropolitana.
Unes dificultats creixents en proporció a l'índex de popularitat
La seva trajectòria al capdavant dels Mossos no ha estat precisament plàcida. I les dificultats creixien proporcionalment a l'índex de popularitat de Trapero. Després d'haver estat àmpliament elogiada la seva gestió policial i comunicativa dels atemptats, sindicats de la Policia Nacional van criticar l'"aïllament" al qual havien estat sotmesos en la gestió dels atacs. A partir d'aquí, es van enterbolir les relacions entre la conselleria i el ministeri d'interior.
L'assenyalament de les dificultats d'accés a la informació amb la qual es trobaven els Mossos també van alimentar la polèmica. Trapero va fer referència a elements de descoordinació entre les forces de seguretat espanyoles i va criticar que els Mossos no sabessin pràcticament res de l'imam de Ripoll, així com el fet que la policia catalana no pogués tenir accés a les dades de l'Europol ni estigués incorporada al Citco (Centre d'Intel·ligència contra el Terrorisme i el Crim organitzat).
La hostilitat cap al cos dels Mossos també es va alimentar des d'un sector de la premsa espanyola i catalana. Especialment arran del suposat avís de la CIA sobre el risc d'atemptat rebut mesos abans al qual cap cos policial va donar fiabilitat i que totes les forces de seguretat han admès que, en cas d'haver-se tingut en compte, tampoc hagués servit per evitar els atacs gihadistes. "Per sort, la policia que jo dirigeixo cada cop està més a prop de la gent. Uns llencen merda, altres flors", va afirmar en un moment en què rebia tanques crítiques com mostres de suport de la ciutadania.
Apartat i immers en la causa judicial pel procés
Un mes després dels atemptats. La voràgine política i judicial va acabar estroncant la seva trajectòria. A principis d'octubre es va haver de desplaçar a l'Audiència Nacional per primera vegada, citat per la jutge Carmen Lamela, on va comparèixer com a investigat per un presumpte delicte de sedició com a responsable de l'actuació policial del 20 i 21 de setembre davant del departament d'Economia. Pocs dies després va comparèixer altra vegada a l'alt tribunal espanyol en el marc de la mateixa investigació. La Fiscalia va demanar presó incondicional per a Trapero. Amb tot, va quedar en llibertat, però no els presidents de l'ANC i d'Òmnium, Jordi Sànchez i Jordi Cuixart, a qui la investigació considera els instigadors de les manifestacions "tumultuoses" i que ja porten més de quatre mesos a Soto del Real.
Aquest divendres, Trapero torna a trobar-se cara a cara amb Lamela. Aquesta vegada, per l'actuació del cos policial l'1 d'octubre. La jutgessa l'investiga per un altre delicte de sedició i estudia si també podria haver comès pertinença a organització criminal. Trapero, el mosso vocacional que va començar des de la base i va aconseguir comandar els operatius més importants dels últims anys, es troba ara apartat de la comandància i defensant la seva innocència.