Els independentistes s'han posat d'acord en que no es pot posar en risc la mesa i els diputats per restituir Puigdemont en el context de la norma espanyola i, després de que ell i els seus afins ho hagin acceptat, es treballa ja en crear una estructura política potent a Brussel·les que permeti orientar i amplificar el discurs republicà. El nou Govern aixecarà el 155, sí, però haurà de treballar molt fort (i ser molt hàbil) per seguir avançant cap a la independència. Si hi ha xoc directe amb Madrid hi haurà 155 i presó. Ara ja saben el pa que s'hi dona. Llegiu la crònica en exclusiva d'Oriol March sobre un desenllaç que, ahir a la tarda, era imminent segons que ens explicaven a Junts per Catalunya.
Millet al carrer i els polítics a la presó. L'Audiència de Barcelona va decidir ahir deixar en llibertat Fèlix Millet i Jordi Montull si paguen una fiança de 400.000 euros. Són culpables de la desviació de 30 milions d'euros, però al final els sortirà molt barat en termes de compliment de pena. Ben diferent al que els passa als Jordis, Junqueras i Forn. Perquè passa això? Té alguna lògica? Joan Serra Carné n'ha parlat amb juristes i us dona respostes en aquesta informació.
Una Espanya amb menys llibertats. Discursos bel·ligerants com el del rei Felip VI el passat 3 d'octubre han servit per endurir encara més els poders de l'Estat. El procés català ha desbocat la Justícia i la limitació de drets com el d'expressió és cada cop més evident. En els darrers dies casos com el del raper Valtònyc, el llibre Fariña o la retirada de les fotos dels presos polítics en una obra d'art contemporani a Arco de Madrid ho han fet evident. Esteve Plantada ho explica en aquesta informació. El cas d'Arco, per a més inri, va ser aplaudit pel PP i el PSOE, que neguen que hi hagi presos polítics i, pel que es veu, tampoc són gaire amics d'entendre l'art com a denúncia. Aquests dies estan més preocupats de quina lletra ha de tenir l'himne d'Espanya. Sobre els intents per posar-n'hi ha escrit aquest reportatge de Pep Martí.
Vist i llegit
Què se'n deu haver fet de Liberto, de Privata...? Són marques que van estar molt de moda als 80 i als 90 i que van anar desaparèixer com qui no vol la cosa. S'ho preguntava (i ho contestava) ahir el diari El País en un recull de Miguel Ángel Bargueño. Llegiu-lo i us traureu uns quants anys del damunt.
El passadís
El mur de Berlín va caure el novembre de 1989. A la capital alemanya encara és possible trobar-ne fragments que es venen com a souvenir. El PSC va tancar fa uns dies la històrica seu del carrer Nicaragua per traslladar-se a una més moderna (i petita, també) al Poblenou. Això els ha permès vendre l'antiga fàbrica de llums que han ocupat durant gairebé 40 anys i eixugar part del deute del partit. A l'edifici de les Corts ja s'han enderrocat alguns envans interiors i el partit el PSC distribueix bocinets de runa entre els periodistes, militants i simpatitzants de la seu històrica del que va ser el gran partit de l'esquerra catalana. De moment, no cobren.
L'efemèride
Tal dia com avui de l'any 1923, el científic alemany Albert Einstein arribava a Barcelona per impartir un curs. L'havia convidat el científic Esteban Terradas en el marc dels cursos monogràfics d'Alts Estudis i d'Intercanvi organitzats per la Mancomunitat de Catalunya. Els dirigia Rafael de Campalans i la seva visita (aleshores ja era tota una eminència) tenia per objectiu que la comunitat científica catalana fes el salt homologant-se a altres d'Europa. Amb motiu del 90 aniversari de la visita la Generalitat va posar en marxa aquest web, on en podreu saber més.
L'aniversari
Un 22 de febrer de l'any 1921 naixia al que aleshores era el Congo francès un dels líders mundials més estrafolaris del segle XX. Es tracta del dictador Jean-Bédel Bokassa, que va morir al seu país, la República Centreafricana, el 1996 després de ser amnistiat. Va arribar al poder el 1966 gràcies a un cop d'estat i el 1976, ebri de megalomania, es va autoproclamar emperador de l'Imperi Centreafricà. L'esperpent, que va deixar un rastre de nombrosos crims i fins i tot acusacions de canibalisme, va durar fins al 1979 gràcies a la protecció de França, que tenia en ell un aliat a la regió i un subministrador de matèries primeres i regals a les autoritats del país veí. De fet, la relació amb "l'emperador" Bokassa (i els diamants que li va regalar) va desgastar molt el president francès Valéry Giscard d'Estaing. En aquest vídeo podeu veure la seva "coronació" i en aquest reportatge l'estat actual del seu "palau imperial".
subdirector de NacióDigital
Fes clic aquí per subscriure't-hi