Junts fem més Nació     FES-TE SUBSCRIPTOR

procés català

L'Estat va retallar un 23% la inversió a Catalunya el 2017

El president de la Cambra de Contractistes de Catalunya denuncia que els municipis i la Generalitat van incrementar la quantitat de licitacions l'any passat i que l'administració que menys va gastar va ser l'estatal

per Redacció, 21 de febrer de 2018 a les 13:45 |
Aquesta informació es va publicar originalment el 21 de febrer de 2018 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.

Roda de premsa de la Cambra de Contractistes de Catalunya. Foto: Europa Press


El president de la Cambra de Contractistes de Catalunya, Joaquim Llansó, ha demanat a l'Estat reactivar la inversió pública a Catalunya després que el 2017 la inversió de l'Administració General de l'Estat se situés en 218 milions d'euros, la qual cosa suposa 66 milions menys respecte a l'any anterior, un 23% menys. En roda de premsa aquest dimecres, Llansó ha lamentat que aquestes xifres "disten molt de les promeses que el govern central està fent", referint-se, per exemple, als 4.200 milions que Mariano Rajoy va anunciar a Catalunya fins al 2020.


"La inversió pública és un drama. El que no pot fer un Estat és invertir a Catalunya 200 milions d'euros. No voldria pensar malament, però fa anys que l'Estat no està invertint a Catalunya la part que li correspon", ha assegurat. La licitació pública a Catalunya es va situar el 2017 en 1.690 milions d'euros, enfront dels 1.131 de l'any anterior, però, malgrat aquest increment, el valor absolut està encara molt allunyat dels 3.750 milions de mitjana dels últims 20 anys.

La licitació pública s'ha vist impulsada principalment per les administracions locals, l'aportació de les quals ha augmentat en 496 milions, fins als 1.046 milions i fent-se amb el 62% del total, si bé Llansó ha apuntat el risc que aquest ritme inversor perdi força una vegada passin les eleccions municipals. Per la seva banda, la Generalitat va augmentar les licitacions en 128,5 milions, amb un total de 426 milions, la qual cosa equival al 25% del total, sent, per tant, l'Estat l'administració que menys inversió pública ha executat.

Anuncis de De la Serna

Llansó, que també forma part del Consell Assessor d'Infraestructures de Catalunya, s'ha referit als últims anuncis realitzats pel ministre de Foment, Íñigo de la Serna, com la reactivació de les obres de l'estació de la Sagrera, els soterraments de vies a Sant Feliu de Llobregat, l'Hospitalet de Llobregat i Montcada i Reixac, i el nou Pla Director de l'Aeroport de Barcelona, entre altres. Precisament, el Consell Assessor d'Infraestructures de Catalunya es va reunir el 30 de gener amb el ministre: "Li vam dir que era un tema de credibilitat. Pots dir que faràs moltes coses i després s'han de dur a terme. De la dita al fet hi ha un tros".


"Em fa la sensació que va prendre nota, que és conscient que l'Estat ha de canviar la seva política respecte a Catalunya", ha continuat Llansó, que ha afegit que ara el govern central no pot dir que la Generalitat no fa res, ja que els ministres també són ara consellers amb l'aplicació de l'article 155 de la Constitució. Llansó ha dit que, de moment, aquest 2018 està marcat per la incertesa per la falta de pressupostos del govern central i per l'absència de Govern a Catalunya: "Vulguem o no, això va frenant la dinàmica normal d'inversió pública de qualsevol de les administracions. Necessitem estabilitat jurídica, econòmica i política".

Revertida la destrucció d'empreses

Durant el 2017, s'ha revertit la tendència de destrucció d'empreses que es va iniciar amb la crisi el 2008, un any en què Catalunya comptava amb 47.869 empreses constructores i d'enginyeria civil. Des del 2008 al 2017, s'han perdut 25.248 empreses d'un o més treballadors, és a dir, el 53% de les existents el 2008, i malgrat que les 22.621 del 2017 són encara una xifra molt inferior s'ha aconseguit revertir la tendència de tancaments empresarials a causa de l'escassetat de projectes i l'extrema competència en preus.

De cara al 2018, Llansó ha insistit en la necessitat que la licitació pública se situï en un 2,2% del PIB català, la qual cosa es tradueix en uns 5.000 milions d'euros anuals; prioritzar les infraestructures en funció de la demanda; planificar-les a 15 anys vista; apostar per la col·laboració públic-privada; i establir mecanismes per determinar la millor proposta en relació qualitat-preu, evitant així les ofertes per sota del seu cost.

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 5,90€ al mes, perquè la informació de qualitat té un valor.

Fes-te subscriptor

 

Participació