20
de febrer
del
2018
Actualitzat
el
21
de febrer
a les
11:11h
L'exdiputada Anna Gabriel ha decidit quedar-se a Ginebra i no anar a declarar davant del Tribunal Suprem. Si Espanya envia una ordre de detenció, Gabriel demanarà asil a Suïssa. Caldrà veure com evolucionen els esdeveniments, però una cosa es pot assegurar: les reivindicacions catalanes troben ressò a la Confederació Helvètica, on diversos dirigents polítics s'han mostrat molt crítics amb la política repressiva del govern espanyol.
Diplocat, eliminat per l'executiu de Mariano Rajoy amb l'aplicació del 155, va dur a terme una tasca intensa per donar a conèixer la situació a Catalunya en diversos parlaments europeus. A finals del 2016, això va tenir un efecte a Suïssa: un seguit de diputats del Parlament federal (el Consell Nacional), amb seu a Berna, va crear un intergrup per seguir el procés sobiranista. El diputat socialista Mathias Reynard n'és l'ànima.
Mathias Reynard, catòlic i sindicalista
Reynard ha estat el primer polític suís que ha donat la benvinguda a Anna Gabriel a Suïssa. Membre del Partit Socialista helvètic, activista sindical, de 30 anys, de religió catòlica, va quedar impregnat de la teologia de l'alliberament durant una estada a l'Amèrica Llatina. Situat en l'ala esquerra del seu partit, ha aconseguit ser elegit parlamentari en una regió considerada conservadora com és el Valais. Li agrada explicar que no és gens sectari i que un dels seus millors amics és un tradicionalista admirador del desaparegut bisbe Lefebvre.
Mathias Reynard és un mestre que ha estat molt crític amb les retallades en l'educació sofertes al seu país i és un activista de moltes causes progressistes, des dels drets dels homosexuals a la defensa del medi ambient. També ho ha estat de la causa catalana. Va ser ell qui va impulsar la carta enviada al govern espanyol després de les primeres detencions del setembre passat. Però aquesta carta estava signada per membres de tots els grups parlamentaris, com el liberal Frédéric Borloz i el democristià Yannick Buttlet.
"Mètodes no dignes d'un Estat democràtic"
En la carta, es denunciaven els mètodes del govern espanyol contra els dirigents independentistes, que qualificava de "no dignes d’un Estat modern i democràtic". Sense pronunciar-se en favor o en contra de la independència, reclamaven "un gran debat democràtic que condueixi a la celebració d’un referèndum, com va succeir a Escòcia". Després de l'actuació policial repressiva de l'1-O, els pronunciaments crítics amb Madrid van
ser constants.
Asil per a Puigdemont?
El novembre passat, després de la marxa del president Carles Puigdemont a Bèlgica, es va obrir pas a Suïssa un corrent defensor d'atorgar l'asil polític a l'exiliat en cas que fos necessari. No ho va proposar la "CUP" local. La proposta va venir d'un diputat de la conservadora Unió Democràtica de Centre, Andreas Glarner, qui va dir que el país havia d'acollir Puigdemont perquè es tractava d'un "refugiat polític". En la societat helvètica, és difícil que algú, per conservador que sigui, no entengui les raons d'un procés democràtic. D'altres parlamentaris, entre ells alguns membres de l'esmentat intergrup, van dubtar però sí que van defensar que Suïssa intentés fer un paper de mediadora.
Un ministre sensible a les minories
El desembre passat, es va renovar el govern suís i Ignazio Cassis va ascendir a ministre d'Exteriors. Feia molts anys que un originari de la Suïssa italiana no entrava en l'executiu. Cassis és membre del Partit Liberal Radical, formació laica de centre dreta. Però sobretot és un home que entén la realitat catalana perquè pertany a una minoria lingüística. Per això, fins que va entrar al ministeri, va formar part de l'intergrup de seguiment de la situació a Catalunya. Des del cim de la diplomàcia suïssa, doncs, l'expedient català resta obert.
Anna Gabriel ha buscat refugi en una societat símbol del capitalisme i del secret bancari. Ja han sorgit les primeres veus des de l'unionisme que assenyalen la possible contradicció. Cal veure el recorregut de Gabriel per terre ginebrines, però Suïssa també és la democràcia, el dret d'asil i el combat contra la corrupció. I en això, Espanya està més a prop de la llunyana Veneçuela que de la república ginebrina.
Diplocat, eliminat per l'executiu de Mariano Rajoy amb l'aplicació del 155, va dur a terme una tasca intensa per donar a conèixer la situació a Catalunya en diversos parlaments europeus. A finals del 2016, això va tenir un efecte a Suïssa: un seguit de diputats del Parlament federal (el Consell Nacional), amb seu a Berna, va crear un intergrup per seguir el procés sobiranista. El diputat socialista Mathias Reynard n'és l'ànima.
Mathias Reynard, catòlic i sindicalista
Reynard ha estat el primer polític suís que ha donat la benvinguda a Anna Gabriel a Suïssa. Membre del Partit Socialista helvètic, activista sindical, de 30 anys, de religió catòlica, va quedar impregnat de la teologia de l'alliberament durant una estada a l'Amèrica Llatina. Situat en l'ala esquerra del seu partit, ha aconseguit ser elegit parlamentari en una regió considerada conservadora com és el Valais. Li agrada explicar que no és gens sectari i que un dels seus millors amics és un tradicionalista admirador del desaparegut bisbe Lefebvre.
Mathias Reynard és un mestre que ha estat molt crític amb les retallades en l'educació sofertes al seu país i és un activista de moltes causes progressistes, des dels drets dels homosexuals a la defensa del medi ambient. També ho ha estat de la causa catalana. Va ser ell qui va impulsar la carta enviada al govern espanyol després de les primeres detencions del setembre passat. Però aquesta carta estava signada per membres de tots els grups parlamentaris, com el liberal Frédéric Borloz i el democristià Yannick Buttlet.
"Mètodes no dignes d'un Estat democràtic"
En la carta, es denunciaven els mètodes del govern espanyol contra els dirigents independentistes, que qualificava de "no dignes d’un Estat modern i democràtic". Sense pronunciar-se en favor o en contra de la independència, reclamaven "un gran debat democràtic que condueixi a la celebració d’un referèndum, com va succeir a Escòcia". Després de l'actuació policial repressiva de l'1-O, els pronunciaments crítics amb Madrid van
ser constants.
Asil per a Puigdemont?
El novembre passat, després de la marxa del president Carles Puigdemont a Bèlgica, es va obrir pas a Suïssa un corrent defensor d'atorgar l'asil polític a l'exiliat en cas que fos necessari. No ho va proposar la "CUP" local. La proposta va venir d'un diputat de la conservadora Unió Democràtica de Centre, Andreas Glarner, qui va dir que el país havia d'acollir Puigdemont perquè es tractava d'un "refugiat polític". En la societat helvètica, és difícil que algú, per conservador que sigui, no entengui les raons d'un procés democràtic. D'altres parlamentaris, entre ells alguns membres de l'esmentat intergrup, van dubtar però sí que van defensar que Suïssa intentés fer un paper de mediadora.
Un ministre sensible a les minories
El desembre passat, es va renovar el govern suís i Ignazio Cassis va ascendir a ministre d'Exteriors. Feia molts anys que un originari de la Suïssa italiana no entrava en l'executiu. Cassis és membre del Partit Liberal Radical, formació laica de centre dreta. Però sobretot és un home que entén la realitat catalana perquè pertany a una minoria lingüística. Per això, fins que va entrar al ministeri, va formar part de l'intergrup de seguiment de la situació a Catalunya. Des del cim de la diplomàcia suïssa, doncs, l'expedient català resta obert.
Anna Gabriel ha buscat refugi en una societat símbol del capitalisme i del secret bancari. Ja han sorgit les primeres veus des de l'unionisme que assenyalen la possible contradicció. Cal veure el recorregut de Gabriel per terre ginebrines, però Suïssa també és la democràcia, el dret d'asil i el combat contra la corrupció. I en això, Espanya està més a prop de la llunyana Veneçuela que de la república ginebrina.