VÍDEO Méndez de Vigo: «Els drets dels parlants d'aranès estan garantits, l'únic risc són els allaus»

La senadora d'ERC Anna Azamar critica que "els governs del PP i del PSOE han menyspreat sempre la llengua occitana", arran de la sentència del TC que tomba el seu ús preferent arran d'un recurs de Zapatero

Íñigo Méndez de Vigo, en una roda de premsa posterior al consell de ministres.
Íñigo Méndez de Vigo, en una roda de premsa posterior al consell de ministres. | Europa Press
20 de febrer del 2018
Actualitzat a les 19:47h

Fredor absoluta del govern espanyol davant l'amenaça que suposa per a l'aranès la sentència del Tribunal Constitucional (TC) que anul·la l'ús "preferent" d'aquesta variant de l'occità a l'administració. "Els drets dels parlants de l'aranès estan ben garantits dins del marc constitucional espanyol i creu que l'únic risc que tenen els aranesos és que, després d'haver estat nevant dos dies, hi hagi allaus. Per tant, compte amb les allaus, que són molt perilloses!", ha valorat aquest dimarts al Senat el ministre d'Educació, Íñigo Méndez de Vigo.

Ho ha defensat arran d'una pregunta de la senadora d'ERC per Lleida Anna Azamar sobre aquesta sentència de l'alt tribunal. "Vostès s'atrinxeren en la castellanització de l'Estat i es neguen a construir un escenari de convivència fraternal i igualitària entre les llengües i les cultures", ha denunciat la republicana, que ha lamentat que "els governs del PP i del PSOE han menyspreat sempre la llengua occitana" i, "en lloc d'aplicar l'Estatut i implementar la Carta Europea de les Llengües Regionals i minoritàries, recorren al TC la llei de la llengua occitana". "Tenen menys drets dels parlants d'aranès que els altres parlants?", ha preguntat.

El TC ha anul·lat diversos articles de la llei de l'occità arran d'un recurs presentat el 2011 pel govern espanyol de José Luis Rodríguez Zapatero, entre els quals els que determinava l'ús "preferent" de l'aranès per part del Conselh Generau d'Aran, les administracions locals que en depenen, els mitjans de comunicació públics, l'ensenyament i la toponímia, així com de la Generalitat i l'Estat, recollit en diversos articles de la norma. Segons l'alt tribunal, la "primacia" de l'aranès per damunt del català i el castellà, també cooficials, és inconstitucional.