20
de febrer
del
2018
Actualitzat
el
21
de febrer
a les
10:07h
L'expresident de la Generalitat Artur Mas, saludant després de declarar al Tribunal Suprem Foto: ACN
Sí, l'ha vist abans. Li resulta familiar. "La seva cara em sonava", explica. Potser en algun acte judicial a Catalunya quan ell era president de la Generalitat. Es devien creuar, fins i tot saludar, sense saber que tal dia com avui passarien cara a cara ni més ni menys que tres hores. Sí, en algun moment, abans de declarar acusat d'un delicte de rebel·lió, Artur Mas havia vist el jutge Pablo Llarena.
Ha dormit només cinc hores quan arriba al majestuós edifici del Tribunal Suprem. A Madrid pensava passar-hi les hores justes: del vespre de dilluns a tot just després de sotmetre's a l'interrogatori. "M'han fet moltes preguntes. Moltes. Algunes reiteratives. Però jo les he respost totes", relata Mas a NacióDigitalsobre la declaració. El tracte, seriós i "correcte des del punt de vista formal". El mínim que es pot esperar quan s'ha de passar un tràngol com aquest.
Un periple que ve de lluny
Poc abans de les nou del matí, a la cruïlla del carrer Bárbara de Braganza amb Marqués de la Ensenada, dos escenaris que col·lisionen entre ells. Per una banda, les desenes de dirigents independentistes que l'aplaudeixen i li donen escalf. A la vorera del davant, una desena de membres de Falange que onejant banderes inconstitucionals demanen a crits que vagi a la presó. "Hi estic acostumat, me'ls trobo sempre allà on vaig i procuro no fer-ne cas", assegura.
I és que el periple judicial de l'expresident no comença precisament ara. Primer va ser el judici pel procés participatiu del 9-N del 2014. Després, la condemna del Tribunal de Comptes. "La veritat és que jo aquesta vegada no entenc per què em citaven. Ni era membre del Govern ni diputat la passada legislatura", recorda. Però admet que el seu nom "és el que és", que fins fa poc liderava el PDECat, que molts contraris a l'independentisme el consideren el pare del procés sobiranista, i que constava a Moleskine de l'exsecretari general d'Economia Josep Maria Jové. La famosa llibreta negra on la investigació considera que estaven anotades les entranyes del procés.
Els tres objectius de la declaració
Tres són els objectius amb què Artur Mas es planta davant del jutge Llarena. El primer, no sortir-ne perjudicat. Per aquest objectiu ha fet especial insistència en el fet que la passada legislatura no ostentava cap responsabilitat de Govern. El segon, no perjudicar a cap dels altres encausats per rebel·lió. El tercer, "explicar la veritat". L'1-O no només va existir, sinó que "va ser rellevant i no es pot tornar a enrere". Però la declaració d'independència "no va tenir cap conseqüència i, per tant, no té ni tan sols sentit presumir-ne".
Tirant del refranyer espanyol, resumeix: "A lo hecho, pecho". Assumeix que s'ha produït una "desobediència", però en cap cas una rebel·lió. Ni durant el 9-N ni l'1-O. "M'han inhabilitat, m'han multat, em volen treure el pis...", lamenta ja en llibertat, sense fiança ni mesures cautelars. No té, però, res a celebrar mentre Oriol Junqueras, Joaquim Forn, Jordi Sànchez i Jordi Cuixart segueixin empresonats.
Entén, com han denunciat altres investigats en la causa pel procés sobiranista, que s'està fent una "causa general" contra tots els que hi hagin tingut un paper. "Sí, arribaré cansat". Del trajecte en cotxe, especifica. No de la seva trajectòria política. "Jo, però, estic molt tranquil i no he vingut aquí a retractar-me de res", explica ja de camí de tornada a casa.