Procés català

Lloveras també queda en llibertat i sense fiança

Ni la Fiscalia ni Vox han demanat mesures cautelars contra l'alcaldessa de Vilanova i la Geltrú i expresidenta de l'AMI | Lloveras ha defensat el dret a decidir dels catalans malgrat les accions del TC

per Aida Morales / Sara González , Madrid, 20 de febrer de 2018 a les 14:16 |
Neus Lloveras, entrant al Suprem | ACN
Aquesta informació es va publicar originalment el 20 de febrer de 2018 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
Llibertat sense fiança per a l'alcaldessa de Vilanova i la Geltrú i expresidenta de l'AMI, Neus Lloveras. La dirigent del PDECat, que durant la passada legislatura va ser el rostre visible dels 712 alcaldes investigats per haver-se implicat en l'organització del referèndum, ha declarat durant una hora i mitja davant del jutge Pablo Llarena i ni la Fiscalia ni el partit d'ultradreta Vox, que exerceix l'acusació popular, han demanat mesures cautelars contra ella. Lloveras queda en llibertat com l'expresident de la Generalitat Artur Mas, que ha declarat just abans.

Segons ha explicat als periodistes, ha contestat les preguntes de totes les parts, i ha relatat quina era la funció de l'AMI i "com funciona el món municipal català". "Ha anat molt bé", ha considerat l'alcaldessa de Vilanova i la Geltrú, abraçada per desenes de persones que l'esperaven a les portes de l'alt tribunal. Lloveras també ha defensat que no té "res a amagar" i que les activitats de l'AMI eren "totalment legals".


Fonts judicials, per altra banda, han explicat que Lloveras ha argumentat que ella va recomanar als ajuntaments que participessin en el referèndum de l'1 d'octubre perquè, malgrat que estava suspès pel Tribunal Constitucional, el dret a decidir dels ciutadans "està per sobre" i que els tractats internacionals reconeixen el dret a l'autodeterminació. 
 

Artura Mas, per altra banda, que ha declarat durant tres hores també davant del Suprem, està investigat en la causa per rebel·lió pel paper que ha tingut dins del procés sobiranista des de que era president de la Generalitat i fins a la declaració d'independència del 27 d'octubre. Als dos, el jutge els considera membre del "comitè estratègic" de l'organització del referèndum com a líder de l'Associació de Municipis per la Independència, càrrec que va deixar el passat 7 de febrer

La decisió de Gabriel i la petició de la Fiscalia perquè la causa sigui "complexa"


L'únic que li ha demanat el jutge a l'expresident Mas és que estigués disponible per comparèixer quan així se li sol·licités, una decisió que Llarena ha pres després que tant la Fiscalia com el partit d'ultradreta Vox sí hagi demanat mesures cautelars i llibertat sota fiança de 60.000 euros, a més de la compareixença davant del jutge cada 15 dies.

La declaració de Mas ha arrencat quan passaven 20 minuts de les nou en una jornada marcada per la decisió de la dirigent de la CUP Anna Gabriel de no comparèixer aquest dimecres davant del jutge Pablo Llarena i refugiar-se a Suïssa. No ha estat l'única sorpresa d'aquesta tongada de declaracions. La Fiscalia també ha irromput amb la seva petició perquè la causa sigui declarada "complexa" i que, per tant, la fase d'instrucció es pugui allargar fins a un any.

Suport dels independentistes i crits de la Falange

Com ja és habitual, desenes de dirigents independentistes s'han concentrat a les portes del tribunal per donar suport als investigats. Aquest cop, però, també s'hi han sumat una desena de membres de la Falange que han escridassat l'expresident i han demanat la seva entrada a la presó onejant banderes inconstitucionals. El senador del PDECat Josep Lluís Cleries ha fet declaracions just després de l'entrada de Mas al Suprem. "Esperem que la justícia s'escrigui en majúscules perquè tots han d'estar en llibertat, també Sànchez, Cuixart, Forn i Junqueras", ha afirmat. Sobre l'estratègia de la dirigent de la CUP Anna Gabriel ha assegurat que respecten la seva decisió i que l'aposta de l'exdiputada anticapitalista no té per què "perjudicar" la resta d'investigats.

També el portaveu de Junts per Catalunya, Eduard Pujol, ha considerat que la decisió de Gabriel "internacionalitza encara més" el conflicte de Catalunya amb l'Estat. "És totalment respectable però posa un altre focus a l'exterior", ha afirmat. En tot cas, Pujol considera que en el cas de Mas no es fa un judici per l'1-O sinó pel 9-N.

És previsible que l'exlíder del PDECat -va deixar la presidència del partit el 9 de gener- busqui diferenciar-se d'algunes de les accions impulsades per Carles Puigdemont en la recta final del procés sobiranista, especialment durant les setmanes prèvies a la declaració d'independència, malgrat que formava part de l'anomenat estat major del procés. De fet, tant Rovira com Pascal ja van basar la seva estratègia de defensa en deixa clar que no van compartir del tot algunes de les decisions del cap de llista de Junts per Catalunya.

El dirigent de l'origen del procés sobiranista

En el cas d'Artur Mas, que ha de comparèixer de nou als tribunals després d'haver estat inhabilitat pel 9-N i condemnat també pel Tribunal de Comptes -té un pis embargat-, el seu paper per fer canviar de parer Puigdemont en moments clau ha estat públic i notori. A ell se li atribueix, juntament amb altres dirigents del partit i del sobiranisme civil, bona part de la responsabilitat de la declaració d'independència que Puigdemont va suspendre el 10 d'octubre. També va ser un dirigent clau a l'hora de demanar que es convoquessin eleccions en comptes d'impulsar la proclamació de la República del 27 d'octubre, tal com va expressar en reunions privades durant aquells dies.

Mas va apostar en privat per celebrar eleccions en lloc de proclamar la independència, com finalment va decidir Puigdemont el 26 d'octubre

De fet, si d'una partida d'escacs es tractés, molts dirien que Artur Mas va ser un dels primers reis que va moure fitxa per impulsar el procés sobiranista i, malgrat que en la passada legislatura no ostentava cap càrrec públic, des de l'estat espanyol se'l segueix assenyalant com un dels grans responsables del conflicte polític existent amb Catalunya.

El rostre dels 712 alcaldes investigats

Neus Lloveras, per la seva banda, és el rostre amb el qual s'identifica l'associació que fa de paraigües de bona part dels 712 alcaldes investigats per haver facilitat els col·legis electorals i el dispositiu de l'1 d'octubre. El seu grau de responsabilitat com a presidenta de l'AMI, càrrec que va deixar el passat 7 de febrer, és diferent a la de la resta investigats per rebel·lió fins al moment. Amb tot, el seu càrrec estava inclòs en el "comitè estratègic" al qual feia referència el document Enfocats, trobat a casa de l'exsecretari general de vicepresidència Josep Maria Jové. La investigació considera que aquest document resumeix la suposada estratègia del Govern per assolir la independència.

En les darreres setmanes, Lloveras ha fet pronunciaments públics que poden jugar al seu favor a l'hora de defensar-se. En una entrevista a NacióDigital va assegurar que "cal revisar el full de ruta i adaptar-lo a les noves circumstàncies", una declaració que deixa entreveure que la dirigent és partidària d'esmenar la via unilateral que es va emprendre en la passada legislatura. Tampoc s'ha volgut pronunciar sobre la invetsidura a distància de Puigdemont.

Sense càrrec, una estratègia de defensa

Un dels arguments que els dos dirigents poden posar sobre la taula durant la seva defensa és que han abandonat les responsabilitats com a president del PDECat, en el cas de Mas, i el de la presidència de l'AMI, en el cas de Lloveras. L'expresident de la Generalitat va anunciar la seva renúncia pocs dies abans que es fes pública la sentència del cas Palau i ja no està en la primera línia de la política, mentre l'alcaldessa de Vilanova va deixar la presidència de l'entitat amb la voluntat de donar un relleu de "continuïtat", que s'haurà de triar en l'assemblea del proper 15 de març. Fins llavors, l'AMI estarà liderada per Jordi Gaseni, batlle de l'Ametlla de Mar i dirigent d'ERC.
 

Artur Mas, en la roda de premsa a la seu del PDECat Foto: PDECat

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 59,90€ a l'any, perquè és el moment de fer pinya.

Fes-te subscriptor

 

Participació