Cs i el PSC ja posen rumb al Constitucional per desbloquejar la legislatura

L'oposició veu bloquejada la situació política a Catalunya i exigeix al president del Parlament, Roger Torrent, que mogui fitxa per avançar en la legislatura. En aquests termes s'han expressat aquest dimarts Ciutadans, PSC, Catalunya en Comú Podem i el PP després que la mesa hagi decidit ajornar la reforma de la llei de la Presidència en la línia de permetre la investidura de Carles Puigdemont, l'aspecte nuclear del debat entre Junts per Catalunya i ERC i que manté aturada l'activitat parlamentària. La més bel·ligerant ha estat Inés Arrimadas, cap de files de Ciutadans, mentre que els socialistes aniran al Tribunal Constitucional per presentar un recurs d'empara per tal que es desbloquegi el ple d'investidura.

"Hem assistit a un nou dia històric del procés", ha Arrimadas, que s'ha queixat de la voluntat -segons ella- de Torrent de "frenar" el ple extraordinari que els liberals van impulsar la setmana passada. "Ho està paralitzant de manera arbitrària", ha recalcat Arrimadas, que s'ha queixat perquè el president del Parlament sí que ha observat amb atenció la petició de Catalunya en Comú Podem, que es va registrar divendres passat. "Si no, anirem al Tribunal Constitucional per demanar un recurs d'empara", ha amenaçat la dirigent dels liberals.

Miquel Iceta, primer secretari del PSC, ha indicat que cal que el rellotge es posi en marxa per tal que es dugui a terme la investidura. "Estem en contra d'ajornar indefinidament un ple", ha apuntat Iceta.

Catalunya en Comú Podem demana fixar data

El cap de files de Catalunya en Comú Podem, Xavier Domènech, ha demanat que a la junta de portaveus de la setmana vinent es fixi la data d'un ple que "defensi l'autogovern de Catalunya, actualment intervingut" i que permeti un debat "allunyat dels despatxos" per tal d'afrontar el desbloqueig. "Hem de buscar una presidència efectiva per sortir del 155, i els grups ens allunyen cada vegada més d'ella", ha indicat Domènech, que també ha demanat parlar de les grans estratègies per sortir del "bloqueig de país" que, segons ell, està vivint Catalunya.

"Necessitem un ple urgentment per defensar l'autogovern i per defensar l'escola pública catalana, que és un dels grans elements de cohesió d'aquest país", ha apuntat el dirigent de Catalunya en Comú, que ha demanat més inversió en els centres públics en lloc de destinar recursos a escoles que separen per raó de sexe. "Com que els partits que estan en disposició de formar Govern ho estan allargant sine die, cal que el Parlament s'hi posi", ha indicat Domènech en roda de premsa.

"S'haurien de preguntar si podran governar", ha indicat el dirigent dels "comuns", en referència a les complicacions que tenen Junts per Catalunya i ERC per formar executiu. En aquest sentit, ha demanat "guanyar força" més enllà dels "laberints del simbolisme".

La visió del PP

Alejandro Fernández, portaveu parlamentari del PP, ha assenyalat que existeix "incapacitat" de les forces polítiques independentistes de "desbloquejar" la situació. "Estan actuant amb la tàctica de tirar la pilota endavant. Avui n'hem tingut un nou episodi", ha recalcat Fernández, que ha demanat a Junts per Catalunya i a ERC que renunciïn a la modificació de la llei de Presidència perquè és "inviable".
 
"Va en contra del 155", ha apuntat el portaveu del PP, que ha demanat al president del Parlament, Roger Torrent, que obri una nova ronda de contactes per triar un nou candidat a la presidència de la Generalitat. "Que sigui viable i que pugui desbloquejar la situació", ha apuntat Fernández.

A l'espera d'un informe

La mesa del Parlament ha abordat aquest matí la modificació de la proposició de llei de Junts per Catalunya (JxCat) destinada a permetre la investidura a distància de Carles Puigdemont. I, de moment, la proposta queda aturada. L'òrgan rector de la cambra, presidit per Roger Torrent, prefereix esperar un informe dels lletrats abans d'admetre a tràmit la reforma impulsada per la candidatura de Puigdemont. La decisió s'ha pres gràcies a un acord entre JxCat i ERC, a diferència de la polèmica de fa una setmana.

La reforma la va registrar fa dues setmanes en solitari la candidatura de Puigdemont i pretén donar garanties legals a la investidura a distància. La tria del president segueix aturada des del 30 de gener, quan Torrent va decidir ajornar el ple arran de les mesures cautelars imposades pel Tribunal Constitucional (TC). El més previsible és que la reforma de la llei de la Presidència s'abordi la setmana vinent, un cop els lletrats emetin l'informe. Els advocats de la cambra ja van haver de fer un document sobre si corrien els terminis de la investidura que va generar molta polseguera interna.

Negociació encarrilada

Tot i aquest fre, el clima és millor que fa una setmana. Les dues formacions tenen encarrilat un acord global per quan acabin les declaracions de dirigents independentistes al Tribunal Suprem -Marta Rovira i Marta Pascal han quedat en llibertat, malgrat que la primera haurà de pagar una fiança de 60.000 euros- que inclogui la investidura, la formació de Govern i el programa que seguirà l'executiu durant tota la legislatura. La primera part és la més complexa: JxCat insisteix en Puigdemont com a primera opció, mentre que ERC veu amb recels la modificació de la norma per la investidura a distància perquè acabarà recorreguda al Tribunal Constitucional. 

"Tot està a les seves mans", ressaltava ahir al vespre un alt dirigent proper a Puigdemont. "Amb la CUP està encarrilat", sostenia una altra veu de la candidatura. Després de la reunió de la mesa, que teòricament ha de decidir si admet a tràmit la reforma de la llei de Presidència, hi ha una cita de la junta de portaveus. Ciutadans i Catalunya en Comú Podem tenen intenció -per separat- de promoure un ple per superar la situació de "bloqueig" que viu la política catalana des del 21 de desembre.

A l'espera del pla B

Mentre no acabin les declaracions al Suprem i no s'esgotin totes les vies legals per provar la investidura de Puigdemont a distància, JxCat no activarà el pla B. Jordi Sànchez, Jordi Turull i Elsa Artadi apareixen com les opcions més probables en cas que el president a l'exili renunciï a tenir un rol executiu des de Brussel·les. La via de Sànchez es provarà per posar a prova les costures de l'Estat i el paper del jutge Pablo Llarena, i si no funciona s'optarà per Turull, segons les fonts consultades per NacióDigital.

El nom d'Artadi, que s'ha autodescartat en públic, apareixeria en el moment en què Turull fos inhabilitat per la seva participació en la declaració de la independència. Dirigents del PDECat adverteixen que no veuen amb bons ulls que la directora de campanya de Puigdemont assumeixi el màxim càrrec del país, i sostenen que s'escapa de l'esquema de restitució enarborat per JxCat en campanya.