Anna Gabriel, el rostre amable de la CUP més radical que va sacrificar Mas

La cançó Tendresa insubmisa dels valencians El Diluvi és una de les cançons preferides de l'exportaveu parlamentària de la CUP, Anna Gabriel. La seva lletra, de fet, li va com anell al dit, ja que la dirigent anticapitalista és un dels rostres més populars del sector de la formació més reticent a les aliances amb el sobiranisme transversal i més exigent amb l'eix d'esquerres, però sovint acompanya la radicalitat i duresa del discurs amb un somriure i formes afables que li han permès guanyar simpaties més enllà del seu sector estricte.

Sigui com sigui, Anna Gabriel (1975) ha mamat l'esquerra i la política des del bressol. Nascuda a Sallent (Bages), un poble miner històricament amb molta presència anarquista, és filla d'un emigrant de Minas de Riotinto (Huelva) i d'una militant del PSUC provinent d'una família minera de Múrcia. Per si fos poc, el seu avi i el seu besavi eren de la CNT. Segons va explicar a la periodista Júlia Otero al programa "Fora de Sèrie", la seva mare treballava en un teler fins just abans de parir-la i, quan era petita, la duia a l'ajuntament en plegar, on Gabriel "feia els deures a la sala de plens".

L'anticapitalisme, per tant, li va arribar gairebé de l'ADN, mentre que l'independentisme és una aportació pròpia seva -reconeix a Crític que el seu avi deia que "el nacionalisme era una maniobra de la burgesia per dividir la classe treballadora" i que la seva mare li suggeria militar a les joventuts d'ICV-. Així, ben aviat, va començar l'activisme a nivell local, amb 16 menys, mentre que, amb 21, ja va impulsar a nivell nacional la Coordinadora d'Associacions per la Llengua (CAL) i el primer Correllengua.
 
A nivell professional, és educadora social -ha estat tècnica de la Direcció General d'Atenció a la Infància de la Generalitat i de diversos ajuntaments- i s'ha llicenciat en Dret a la UAB, d'on també ha estat professora. Tot i això, no ha abandonat mai la política i l'activisme. Afiliada sindicalment a la CGT, va ser regidora per la CUP a Sallent entre 2003 i 2011, però també es va implicar a nivell nacional, sent membre del secretariat de la formació quan aquesta just s'estructurava en l'àmbit supralocal.

En la pugna històrica entre sectors, ella ha estat sempre una de les veus més radicals de la formació, crítica amb la institucionalització i l'activitat conjunta amb altres formacions i associacions independentistes que no són de l'òrbita de la CUP. De fet, primer va formar del col·lectiu Terra i Llibertat, el qual va desaparèixer, i va acabar entrant a Endavant-OSAN.
 
Des d'aquests espais va rebutjar fins al darrer moment que la CUP fes el salt al Parlament, ja que, segons defensava en una entrevista el 2012 per al llibre Cop de CUP, era del "parer que no hi ha condicions per concórrer com a CUP a les eleccions" i no veia que això garantís "el manteniment del treball de base i l'arrel transformadora del projecte". Això no li va impedir que, quan la formació va optar per presentar-se a aquests comicis, entrés a treballar el primer mandat com a coordinadora de l'equip parlamentari i el segon fes el salt a diputada i, fins i tot, portaveu del grup, amb un protagonisme creixent.

Des d'aquesta posició, Gabriel ha pressionat per collar Junts pel Sí i, per exemple, va ser de les que va defensar el "no" a la investidura d'Artur Mas, fins al punt que, quan aquest va fer un pas al costat a canvi que també el fessin dos diputats de la CUP, tota CDC esperava que fos ella qui es retirés, cosa que no va succeir. Ben al contrari, la portaveu del grup es va ratificar com una de les veus amb més pes i que va seguir fent gruar el Govern per aconseguir el suport als pressupostos o al full de ruta independentista.
 
Durant aquest temps, en el qual va reconèixer que va seguir vivint en un pis compartit per quatre persones, va protagonitzar algunes polèmiques, com quan va defensar la pertinença a grups de criança compartida, el que algunes veus conservadores van ridiculitzar com a "tribus". Igualment, ha trobat estones per publicar el 2017 el llibre August Gil Matamala: Al principi de tot hi ha la guerra, junt a David Fernàndez, i sobretot implicar-se en l'organització del referèndum, motiu pel qual ara la cita el Tribunal Suprem -on no assistirà-.

El seu carisma traspua també per la seva presència en algunes cançons. Així, el desaparegut recentment Pere Tàpies va dedicar-li una oda, mentre que en una lletra de Zoo s'hi reclama que Gabriel es "multipliqui per milions":

Aquest és el "Fora de Sèrie" que van protagonitzar l'anticapitalista i Otero: