21
de febrer
del
2018
Actualitzat
a les
9:47h
L'evolució té dues visionstradicionals i complementàries. Una, la macroevolució, s’acosta més a la paleontologia, perquè associa la creació d'espècies a un cataclisme, com en el cas de l'extinció dels dinosaures. La microevolució, per contra, estudia els petits canvis genètics que a poc a poc seran seleccionats segons l’adaptació a l’entorn.
El naturalista anglès Charles Darwin en el llibre «L'origen de les espècies», que va veure la llum el 1854, va suggerir la selecció natural com a mètode per a l'evolució. És a dir, el procés evolutiu responsable que els organismes s'adaptin al seu entorn. Un entorn que no tolera tots els membres que creixen en una població.
Darwin parteix de la premissa que els fills s’assemblen als pares, però no del tot. I que entre els fills hi ha semblances, però també diferències. Per això, els que tinguin propietats menys adaptades a l’entorn on viuen, moriran amb major probabilitat. I els que millor condicions tinguin per a l’entorn, i en el temps, que els ha tocat de viure sobreviuran amb més probabilitat.
Sempre s'havia pensat que aquest mecanisme darwinià era un procés lent, però Rosemary i Peter Grant han mostrat que de vegades pot ser més dinàmic i més ràpid que no es pensava. I ho han mostrat sobre poblacions de pinsans de Galápagos, els mateixos que van inspirar a Darwin un cop retornat a Anglaterra.
Els Grant es declaren inspirats per l'obra de Darwin. Tot i això, no van escollir dur a terme la recerca en les Galápagos pel valor simbòlic de l'arxipèlag; sinó, perquè les divuit espècies de pinsans viuen en un entorn on l'impacte de l'ésser humà és gairebé inexistent. I perquè el temps és molt variable; no només d'una estació a una altra, sinó també d’un any a un altre: uns són molt humits, altres, molt secs.
L’elecció va resultar més que encertada. El 1977, quan duien diversos anys mesurant característiques com la mida i la forma dels becs, van ser testimonis del que havia passat en la població de pinsans durant una sequera intensa: els canvis induïts en l'entorn per la falta d'aigua afavorien als ocells el bec dels quals tenia una morfologia determinada, i, en canvi, la resta patia una altíssima mortalitat. El 2004, van presenciar per segona vegada un fenomen similar.
.jpg)
Uns trets genètics determinats i no uns altres van ser transmesos a la generació següent. Van veure, doncs, que en dues ocasions l’evolució havia estat més ràpida i dinàmica que el que Darwin sostenia, ja que només en una o dues generacions van poder documentar variacions en la mesura del cos o la forma del bec dels pinsans, forçats pels canvis mediambientals.
En el seguiment exhaustiu de poblacions d'aus a Galápagos, els Grant han utilitzat el mateix sistema que Darwin va fer servir en el seu moment. Les eines principals han estat pràcticament només una llibreta, un bolígraf i instruments de mesura bàsics. També han anellat ocells i, més endavant, al seu treball naturalístic han incorporat anàlisis de sang i genètics. És a dir, els seus estudis permeten de comparar l’anatomia i la genètica dels individus.
Els Grant han estat capaços de documentar que les espècies canvien quan els espais canvien. Van trobar en temps real els factors ambientals que desencadenen el manteniment de poblacions i la generació de noves espècies. És a dir, van documentar el lligam entre l’evolució i l’ecologia. Amb això donen pistes perquè, en les campanyes de conservació per a frenar l’extinció d’espècies amenaçades, es tinguin en compte tant els canvis mediambientals com els canvis en les espècies.
La seva feina meticulosa ha estat reconeguda pel jurat internacional que atorga el premi BBVA Fronteres en Ecologia i Biologia de la Conservació.
El naturalista anglès Charles Darwin en el llibre «L'origen de les espècies», que va veure la llum el 1854, va suggerir la selecció natural com a mètode per a l'evolució. És a dir, el procés evolutiu responsable que els organismes s'adaptin al seu entorn. Un entorn que no tolera tots els membres que creixen en una població.
Sempre s'havia pensat que aquest mecanisme darwinià era un procés lent, però Rosemary i Peter Grant han mostrat que de vegades pot ser més dinàmic i més ràpid que no es pensava
Darwin parteix de la premissa que els fills s’assemblen als pares, però no del tot. I que entre els fills hi ha semblances, però també diferències. Per això, els que tinguin propietats menys adaptades a l’entorn on viuen, moriran amb major probabilitat. I els que millor condicions tinguin per a l’entorn, i en el temps, que els ha tocat de viure sobreviuran amb més probabilitat.
Sempre s'havia pensat que aquest mecanisme darwinià era un procés lent, però Rosemary i Peter Grant han mostrat que de vegades pot ser més dinàmic i més ràpid que no es pensava. I ho han mostrat sobre poblacions de pinsans de Galápagos, els mateixos que van inspirar a Darwin un cop retornat a Anglaterra.
Darwin parteix de la premissa que els fills s’assemblen als pares, però no del tot. I que entre els fills hi ha semblances, però també diferències
Els Grant es declaren inspirats per l'obra de Darwin. Tot i això, no van escollir dur a terme la recerca en les Galápagos pel valor simbòlic de l'arxipèlag; sinó, perquè les divuit espècies de pinsans viuen en un entorn on l'impacte de l'ésser humà és gairebé inexistent. I perquè el temps és molt variable; no només d'una estació a una altra, sinó també d’un any a un altre: uns són molt humits, altres, molt secs.
L’elecció va resultar més que encertada. El 1977, quan duien diversos anys mesurant característiques com la mida i la forma dels becs, van ser testimonis del que havia passat en la població de pinsans durant una sequera intensa: els canvis induïts en l'entorn per la falta d'aigua afavorien als ocells el bec dels quals tenia una morfologia determinada, i, en canvi, la resta patia una altíssima mortalitat. El 2004, van presenciar per segona vegada un fenomen similar.
Pinsans de Galápagos Foto: Wikimedia Commons
Uns trets genètics determinats i no uns altres van ser transmesos a la generació següent. Van veure, doncs, que en dues ocasions l’evolució havia estat més ràpida i dinàmica que el que Darwin sostenia, ja que només en una o dues generacions van poder documentar variacions en la mesura del cos o la forma del bec dels pinsans, forçats pels canvis mediambientals.
En el seguiment exhaustiu de poblacions d'aus a Galápagos, els Grant han utilitzat el mateix sistema que Darwin va fer servir en el seu moment. Les eines principals han estat pràcticament només una llibreta, un bolígraf i instruments de mesura bàsics. També han anellat ocells i, més endavant, al seu treball naturalístic han incorporat anàlisis de sang i genètics. És a dir, els seus estudis permeten de comparar l’anatomia i la genètica dels individus.
Els Grant han estat capaços de documentar que les espècies canvien quan els espais canvien. Van trobar en temps real els factors ambientals que desencadenen el manteniment de poblacions i la generació de noves espècies. És a dir, van documentar el lligam entre l’evolució i l’ecologia. Amb això donen pistes perquè, en les campanyes de conservació per a frenar l’extinció d’espècies amenaçades, es tinguin en compte tant els canvis mediambientals com els canvis en les espècies.
La seva feina meticulosa ha estat reconeguda pel jurat internacional que atorga el premi BBVA Fronteres en Ecologia i Biologia de la Conservació.