Mas i Gabriel, tu a Madrid i jo a Ginebra?

L'anterior cap de files de la CUP ha aclarit que no anirà al Suprem, per on avui passen Mas i Lloveras. Rovira va intentar ahir, després de la seva declaració, que ERC mantingués la bandera de l'1-O. També són notícia el nou ministre espanyol d'Economia, Esther Capella i la policia, Jaume Roures, "Egunkaria" i el mestre Fabra

20 de febrer del 2018
Actualitzat a les 8:12h
Les "Martes" van quedar ahir al migdia lliures. La coordinadora del PDECat, Marta Pascal, va abandonar el Tribunal Suprem sense càrregues perquè el jutge Llarena entén que el seu paper en l'1-O va ser poc rellevant. I la secretària general d'ERC, Marta Rovira, va tornar a casa després de pagar una fiança de 60.000 euros. El jutge entén, d'acord amb els informes de la Guàrdia Civil, que el seu rol va ser determinant però ha volgut collar poc, si més no en la fase d'instrucció. Rovira va optar, com Pascal, per posar aigua al vi en la declaració al Suprem però posteriorment va intentar evitar, fent una reivindicació explícita de l'1-O, que ERC difumini la seva responsabilitat -que és molta- en el millor que li ha passat a l'independentisme en els darrers anys.

Les declaracions dels líders del procés, però, van tornar a erosionar la moral independentista pel difícil equilibri entre un projecte polític rupturista i la defensa jurídica. La declaració més controvertida de Rovira va ser sobre l'1-O. Davant del jutge va afirmar que era partidària de parar-lo, però això te força matisos. Els explica Oriol Marchen aquesta documentada reconstrucció. Rovira i Pascal, interrogades per l'exfiscal general de l'estat del govern Rajoy (aquí us la presentem), sí que van marcar distàncies amb Carles Puigdemont. Ho expliquen, des de Madrid, Sara González en aquesta crònica i Aida Moralesen aquesta contracrònica. Llegiu també l'opinió de Joan Serra Carné.


De nou amb la DUI... i pendents de Suïssa.Avui és el torn d'Artur Mas, que era contrari a la DUI però que està considerat el mentor polític de Puigdemont i era la persona amb més pes al PDECat. També passarà davant Llarena la fins ara presidenta de l'AMI, Neus Lloveras. Mentre això passi a Madrid al Parlament es reunirà la mesa. El seu president, Roger Torrent, va anunciar ahir que plantava Enric Millo fins que Mariano Rajoy no li mostri consideració i avui pot començar a tramitar la via legal amb la que Junts per Catalunya vol investir Puigdemont, ahir molt fred a les xarxes amb les "Martes". Avui també hem sabut que la fins fa poc cap de files de la CUP, Anna Gabriel, no compareixerà demà al Suprem i es quedarà a Suïssa, on ha preparat la seva defensa. De l'exili català a la Confederació Helvètica n'ha fet aquest repàsPep Martí.

Crisi de govern Rajoy. Luis de Guindos serà vicepresident del Banc Central Europeu. Ni el Parlament Europeu ni països com Itàlia l'hi volien, però Espanya s'ha sortit amb la seva i, després de fracassos com el de l'Eurogrup, Mariano Rajoy ha aconseguit situar un dels seus ministres en un càrrec d'influència. Això obligarà a una minicrisi de govern per cobrir una plaça important, la de ministre d'Economia, Avui se'n començarà a parlar. Per substituir-lo ha sonat fins i tot el nom de Josep Piqué amb rang de vicepresident, però Soraya Sáenz de Santamaría no està gens disposada a que ningú li faci ombra. I encara menys a compartir la carpeta catalana per més pobres que siguin els resultats. Sobre l'ascens de De Guindos i la pèrdua d'influència d'Espanya en els darrers anys al cor de la UE -que ell reverteix mínimament- n'ha escrit Pep Martí.

Roures i el nou temps dels mitjans. El Consell Editorial de NacióDigital es va reunir ahir al vespre. Va servir per retrobar-nos, compartir els projectes empresarials i editorials del diari i la nostra activitat en un context polític convuls i també per escoltar, tot sopant, el nostre convidat. En aquesta ocasió era l'empresari Jaume Roures, un dels socis de Mediapro, que serà controlada a nivell accionarial per capital xinès. Roures ha estat al punt de mira de la Guàrdia Civil per l'1-O. El procés, però també el futur del periodisme i del sector audiovisual del país, van ser damunt la taula en una profitosa conversa.


Vist i llegit

L'exsecretari general del sindicat basc LAB, Rafa Díez Usabiaga, ha estat més de sis anys a la presó per intentar que ETA deixés les armes i que l'esquerra abertzale fes política a les institucions. La justícia espanyola va considerar que ho feia obeint l'aparell polític de l'organització armada i va condemnar-los a ell i a Arnaldo Otegi. Ahir va trencar el seu silenci i, en una entrevista a Gara, feta per Iñaki Altuna i Ion Telleria, demanava un "Txiberta 2", en relació al gran acord de 1977 dels nacionalistes bascos per entomar el nou marc polític espanyol. Díez és ara responsable d'orientació política de Sortu, admet la seva debilitat estratègica i creu que cal emprendre un procés com el català: "A Catalunya hauria estat impossible el creixement de l'independentisme sense una dialèctica prèvia en torn a un objectiu molt més tàctic, que era l'Estatut", afirma en un moment en que el Parlament basc debat l'actualització de l'autogovern.


 El passadís

Una desena de manifestants espanyolistes esperaven ahir Marta Rovira i Marta Pascal a les portes del Suprem per increpar-les. En algun moment es van encarar amb alguns dels representants polítics que hi havien anat a donar-los suport i fins i tot es van colar a les entrevistes en directe que feien les televisions. Esther Capella, diputada d'ERC, va demanar als agents del cos nacional de policia que acordonaven la zona que paressin més atenció en controlar-los. "Ja els agradaria que els mossos fessin la seva feina tan bé com la fem nosaltres", va etzibar-li un dels agents a la diputada, que no va callar i va fer notar a l'agent la condició de càrrecs electes de la majoria de concentrats. Sort que són els mossos els que actuen amb sectarisme!


 L'efemèride

Tal dia com avui de l'any 2003 el jutge de l'Audiència Nacional Juan del Olmo ordenava el tancament del diari en èuscar Egunkaria en considerar-lo part de l'entramat polític i econòmic d'ETA. L'operació contra el rotatiu, que els treballadors van seguir traient al carrer com a Egunero primer i com a Berria més tard, va implicar la detenció de diversos dels seus directius i del seu director Martxelo Otamendi, que en sortir de la presó de Soto del Real va denunciar tortures que mai van ser investigades. La justícia, que va usar els mateixos documents d'ETA per tancar Egunkaria que Egin, va acabar arxivant el cas (sense compensar el perjudici) i el Tribunal d'Estrasburg va condemnar Espanya per no investigar les tortures a Otamendi. La solidaritat es va fer sentir a Catalunya. Així ho explicava anys després el seu director.


 L'aniversari

El 20 de febrer de l'any 1868, avui fa exactament 150 anys, naixia a Gràcia (Barcelona) l'enginyer i filòleg Pompeu Fabra, conegut com el "seny ordenador" de la llengua catalana després de promulgar-ne la gramàtica i dirigir el diccionari. Fabra va morir el 1948 a l'exili de Prada de Conflent. A banda de la llengua, que va convertir en moderna i normativa no amb poques polèmiques, la seva altra gran passió era l'esport. Durant els anys de la República en va ser màxim responsable governamental. Els seus néts el recordaven així en aquest programa de TV3

Ferran Casas i Manresa
subdirector de NacióDigital

Vols rebre El Despertador de NacióDigital cada matí al teu correu electrònic? 

Fes clic aquí per subscriure't-hi