La rutina (obligada) del Suprem

Marta Rovira evita respondre a les preguntes dels periodistes, després de declarar davant de Llarena, mentre que Marta Pascal entra directament al taxi i marxa sense oferir explicacions en una jornada desangelada a Madrid

Periodistes davant les portes del Tribunal Suprem, on han declarat Marta Pascal i Marta Rovira.
Periodistes davant les portes del Tribunal Suprem, on han declarat Marta Pascal i Marta Rovira. | Aida Morales
19 de febrer del 2018
Actualitzat a les 20:07h
Grisor absoluta i normalitat aparent. Quan les visites, gairebé setmanals, als òrgans judicials catalans i espanyols es converteixen en rutina, alguna cosa anormal passada a la política catalana. Comença a ser una cita habitual, per a polítics i periodistes, fer guàrdia a les portes del Tribunal Suprem. Aquest dilluns, la secretària general d'ERC Marta Rovira i la coordinadora general del PDECat Marta Pascal han encetat una setmana complicada. Ho han fet amb una cita gens agraïda davant del jutge instructor de la causa contra l'independentisme, Pablo Llarena, a qui acompanyava la contundència d'una fiscal com Consuelo Madrigal -conservadora (i antiavortista)-, i la mà dura i exigent de la veu ultradretana de VOX.

Era la primera vegada que Rovira i Pascal declaraven al Suprem, tot i que l'independentisme ja integra, dins de la seva normalitat, la rutina judicial. D'aquesta manera, declaracions, interlocutòries, vistes ràpides i fiances ressonen entre parets. I fins i tot es normalitzen les peticions de presó -amb quatre membres del Govern i la societat civil encara avui entre reixes-, que perden aquell component d'indignació que despertaven fa poc més de 100 dies.

Aquesta setmana, són quatre els dirigents que compareixen davant del jutge Llarena. Rovira i Pascal han estat les primeres aquest dilluns -a la secretària general d'ERC li han reclamat una fiança de 60.000 euros, que haurà de pagar en els propers dies-, però també hauran d'explicar-se al Suprem l'expresident de la Generalitat Artur Mas i l'expresidenta de l'AMI Neus Lloveras. Serà aquest dimarts. A més a més, l'excap dels Mossos d'Esquadra Josep Lluís Trapero, investigat per un nou delicte de sedició i un de possible com a membre d'organització criminal, compareixerà divendres davant de la jutgessa de l'Audiència Nacional Carmen Lamela, en el marc de la investigació de l'1-O. Rutina obligada en un escenari del tot desangelat. Aquesta era la percepció d'aquest dilluns a Madrid.
 

La secretària general d'ERC, Marta Rovira, sortint del Tribunal Suprem Foto: ACN


Menys escalf popular

No és estrany que la política catalana es faci avui en els marges que deixen les interlocutòries. El sobiranisme ha entrat en una desagradable rutina, però rutina al cap i la fi, i això també es comença a veure en el suport que reben els polítics en les seves citacions. Els autobusos plens de militants i simpatitzants, i les convocatòries de suport als líders polítics han decrescut durant els últims dies, i lluny de notar-se el suport popular, les noves declaracions s'institucionalitzen. Poca gent. Només polítics.
 
El fred de Madrid i la foscor han precedit l'arribada subtil que ha fet Marta Rovira al Tribunal Suprem. "Quina nit deu haver passat", comentaven els dirigents republicans que es començaven a reunir a l'espai habilitat, al costat d'on es troben els periodistes. Eren poc abans de les 9.00 del matí, i Rovira apareixia de negre acompanyada per Sergi Sol, Jordi Bacardit i el seu marit. Si bé la seva entrada ha estat freda i distant, la sortida no ho ha estat menys. Tothom pensava que explicaria com havia anat la declaració. De fet, això mateix creien els diversos membres d'ERC vinguts d'arreu de Catalunya. Sergi Sabrià, Joan Tardà, Gabriel Rufian o Isaac Peraire es confonien entre la multitud que l'esperava, alguns fent declaracions, mentre que altres escalfaven l'engranatge del Twitter, amb fotografies i color.

Un color, però, que ha desaparegut en una sortida tensa del Suprem. Llibertat sota fiança de 60.000 euros. I tot això, entre cares llargues, dues frases gairebé obligades, i les ganes de parlar poc i marxar el més aviat possible. La secretària general d'ERC ha esquivat les càmeres, i mentre que alguns membres del seu partit la protegien de l'allau de periodistes i d'una petita (però sonora) escridassada espanyolista, una furgoneta negra ja l'esperava per portar-la directament a Estremera, on ha visitat Oriol Junqueras, sense fer més declaracions. Només ha parlat, més tard, per a les càmeres de TV3.

Marta Pascal hi posa distància

La coordinadora general del PDECat encara ha volgut més distància que Rovira. Poc abans de les 11.00 entrava al Suprem, acompanyada només pel seu advocat. I de la mateixa manera que ho feia, una hora i mitja després, en sortia. En el cas de Pascal, la fredor ha estat manifesta. En primer lloc, per una declaració prevista en què ha marcat distàncies amb les decisions de Puigdemont. I en segon lloc, perquè tot just creuar la porta, ha pujat al taxi que l'esperava, sense ni tan sols acostar-se a membres del partit que havien arribat d'arreu del país. Del PDECat només ha parlat, prèviament, el coordinador dels diputats al Congrés, Jordi Xuclà, i el senador Josep Lluís Cleries.
 

L'espanyolisme crida

L'excepcionalitat es fa rutina, però tot queda lluny de ser normal. Han estat pocs els crits que s'han sentit per demanar la llibertat dels presos polítics o en suport de les investigades. Durant més de cinc hores, cap eslògan ha destacat, i quan aquests s'han fet sentir, han estat en contraposició de les proclames espanyolistes que un grup reduït de persones etzibava des de primera hora del matí. "Traidores", "Viva España", "golpistas" o frases com "crideu per Terra Lliure, ara, cabrons", han motivat l'actuació de la policia espanyola que, en aquest cas, ha optat per allunyar uns metres el grup de manifestants. L'actuació dels agents, però, no ha agradat alguns dirigents polítics, el marge concedit als insults. 
 
Per altra banda, qui també ha alçat la veu ha estat el partit ultradretà VOX. Els seus advocats han estat els únics que han sortit a fer declaracions públiques. Aprofitant l'atenció de la premsa, aquests han lamentat l'"amnèsia" de Rovira i Pascal davant del jutge, quan se'ls ha preguntat per algunes de les declaracions fetes, i han aprofitat per donar el seu punt de vista de la compareixença. Una cobertura alimentada per l'espanyolisme. Ha estat un dia de més passos enrere que endavant.
 

Un dels manifestants espanyolistes a les portes del Suprem, amb cartells contra Jordi Pujol. Foto: Aida Morales