19
de febrer
del
2018
Actualitzat
el
20
de febrer
a les
9:43h
La fiscal del Tribunal Suprem Consuelo Madrigal, que avui ha interrogat Marta Rovira i Marta Pascal, és una vella coneguda pels dirigents sobiranistes. Acumula amb ella una trajectòria polèmica, sempre alineada amb els sectors conservadors del gremi, tot i que amb un to més suau que el de qui va substituir-la, José Manuel Maza.
Consuelo Madrigal Martínez-Pereda (Segòvia, 1956) es va despenjar amb un discurs molt dur en l'obertura de l'any judicial del 2016, quan va carregar fort contra el procés sobiranista i els dirigents polítics catalans. Les seves declaracions van generat polèmica i van merèixer la resposta del Govern en boca de l'aleshores consellera Neus Munté, que es va referir a “la terminologia de combat” emprada per Madrigal.
La majoria de perfils que se li van fer amb motiu del seu nomenament, el gener del 2015, destacaven la seva discreció. Però darrere de la seva imatge de posat tímid i tarannà cordial en la distància curta, Consuelo Madrigal, la primera dona que ha accedit a la fiscalia general de l’Estat, no és gens discreta ideològicament. Ans al contrari. Crescuda en una capital de províncies com Segòvia, es va formar a l’escola de les Filles de Jesús, que a la ciutat de l’aqüeducte tothom coneixia per les Jesuïtines. Les monges van acabar tancant el centre per manca de vocacions, però Madrigal va tastar l’educació religiosa més tradicional. La seva adscripció confessional, molt conservadora, la llueix sempre que pot.
Antiavortista ferotge
L’any 2008, en plena etapa de Rodríguez Zapatero, madrigal va ser una de les firmants d’un manifest que signaven "Dones contra l’avortament", de contingut ben poc discret, i on es denunciava un suposat incompliment de la llei sobre interrupció de l’embaràs. S’hi deia, entre d’altres coses, que “l’avortament és la falsa solució als problemes de la dona” i se’l comparava amb les guerres, la violència i la fam. Li feien companyia en la signatura alguns dels cognoms més rellevants del catolicisme tradicional: Blanca de la Cierva, germana de l’historiador franquista Ricardo de la Cierva; les periodistes Cristina López Schlichting i Isabel Sansebastián, i l’exdirigent del PP Isabel Tocino.
Substituta de Torres-Dulce
Madrigal és la segona fiscal general de Mariano Rajoy. Va ser designada després de l’experiència d’Eduardo Torres-Dulce, nomenat per Alberto Ruiz Gallardón. Torres-Dulce era de tracte difícil i se li atribuïa haver deixat mà lliure als fiscals en la investigació del cas Gürtel, que tants problemes havia de dur al PP. Va semblar reticent a les pressions de l’executiu perquè escometés contra la Generalitat pel 9-N a ritme accelerat, i finalment el van fer dimitir.
El govern de Rajoy va optar aleshores per Madrigal, amb menys afany de protagonisme i que no s’havia implicat en cap cas que afectés el PP. Sí que havia intervingut en l’equip fiscal en el cas Intelhorce (el saqueig d’una empresa andalusa), però això havia afectat a dirigents socialistes. I es va pronunciar a favor del processament del president Artur Mas. Reunia, per tant, tots els requisits per convertir-se en una dona de confiança.
La seva substitució per Maza, el febrer del 2017, va generar tot tipus d'interpretacions. Es va dir fins i tot que el govern volia un perfil més dúctil per encarar el conflicte català. Una hipòtesi que els fets van desmentir. Sí que sembla que Madrigal no s'hauria avingut a totes les designacions suggerides per l'executiu.
Consuelo Madrigal Martínez-Pereda (Segòvia, 1956) es va despenjar amb un discurs molt dur en l'obertura de l'any judicial del 2016, quan va carregar fort contra el procés sobiranista i els dirigents polítics catalans. Les seves declaracions van generat polèmica i van merèixer la resposta del Govern en boca de l'aleshores consellera Neus Munté, que es va referir a “la terminologia de combat” emprada per Madrigal.
La majoria de perfils que se li van fer amb motiu del seu nomenament, el gener del 2015, destacaven la seva discreció. Però darrere de la seva imatge de posat tímid i tarannà cordial en la distància curta, Consuelo Madrigal, la primera dona que ha accedit a la fiscalia general de l’Estat, no és gens discreta ideològicament. Ans al contrari. Crescuda en una capital de províncies com Segòvia, es va formar a l’escola de les Filles de Jesús, que a la ciutat de l’aqüeducte tothom coneixia per les Jesuïtines. Les monges van acabar tancant el centre per manca de vocacions, però Madrigal va tastar l’educació religiosa més tradicional. La seva adscripció confessional, molt conservadora, la llueix sempre que pot.
Antiavortista ferotge
L’any 2008, en plena etapa de Rodríguez Zapatero, madrigal va ser una de les firmants d’un manifest que signaven "Dones contra l’avortament", de contingut ben poc discret, i on es denunciava un suposat incompliment de la llei sobre interrupció de l’embaràs. S’hi deia, entre d’altres coses, que “l’avortament és la falsa solució als problemes de la dona” i se’l comparava amb les guerres, la violència i la fam. Li feien companyia en la signatura alguns dels cognoms més rellevants del catolicisme tradicional: Blanca de la Cierva, germana de l’historiador franquista Ricardo de la Cierva; les periodistes Cristina López Schlichting i Isabel Sansebastián, i l’exdirigent del PP Isabel Tocino.
Substituta de Torres-Dulce
Madrigal és la segona fiscal general de Mariano Rajoy. Va ser designada després de l’experiència d’Eduardo Torres-Dulce, nomenat per Alberto Ruiz Gallardón. Torres-Dulce era de tracte difícil i se li atribuïa haver deixat mà lliure als fiscals en la investigació del cas Gürtel, que tants problemes havia de dur al PP. Va semblar reticent a les pressions de l’executiu perquè escometés contra la Generalitat pel 9-N a ritme accelerat, i finalment el van fer dimitir.
El govern de Rajoy va optar aleshores per Madrigal, amb menys afany de protagonisme i que no s’havia implicat en cap cas que afectés el PP. Sí que havia intervingut en l’equip fiscal en el cas Intelhorce (el saqueig d’una empresa andalusa), però això havia afectat a dirigents socialistes. I es va pronunciar a favor del processament del president Artur Mas. Reunia, per tant, tots els requisits per convertir-se en una dona de confiança.
La seva substitució per Maza, el febrer del 2017, va generar tot tipus d'interpretacions. Es va dir fins i tot que el govern volia un perfil més dúctil per encarar el conflicte català. Una hipòtesi que els fets van desmentir. Sí que sembla que Madrigal no s'hauria avingut a totes les designacions suggerides per l'executiu.