19
de febrer
del
2018
Actualitzat
a les
16:45h
Feliu Formosa (1934) és un dels grans noms de la literatura catalana de tots els temps. Si algú en té cap dubte, només ha de revisar la seva trajectòria, sempre impecable, plena d'ofici i rigor, sacsejadora com poques. La seva obra compta amb l'afegit de veure's diversificada com a poeta, traductor, dramaturg, actor, activista, director, professor de l'Institut del Teatre, prologuista i articulista. Activitats que el conformen com un dels puntals intel·lectuals del país, amb una obra que parla per si mateixa i que aquest mes de febrer compta amb quatre novetats literàries més.
Casualment, arriben a les llibreries, alhora, el dietari El present vulnerable (Núvol), la tria personal de poemes Papallona de l'ombra (Pagès Editors), la traducció dels poemes d'Else Lasker-Schüler El meu piano blau (Adesiara), i el número especial de 240 pàgines de la revista El Procés, arriben a les llibreries pràcticament al mateix temps, amb una singularitat remarcable, ja que les quatre obres es corresponen amb els pilars que han fonamentat la seva producció: poesia, traducció, teatre i dietarisme.
"La traducció és la base de tota la meva obra", explica Formosa. Ell mateix confessa que no va començar a fer poemes fins al 1972. "Portava ja uns quants anys de militància política al PSUC –soc un de tants ex-psuqueros que volten pel món– i, aleshores, em va semblar que el partit era una càrrega excessiva. Vaig deixar-ho. La primavera del 72 vaig començar a escriure poesia, després d'haver fet molt de teatre". Dos anys després, un altre fet marcaria l'esclat de l'obra que encara havia de venir: la mort de la seva primera dona.
El dietari del trasbals
Un trasbals que té molt de pes a El present vulnerable, una obra que és com tres llibres: un de més cultural i literari, un altre sense dates que ve després de la mort de la dona, i un diari dels dubtes i de l'angoixa, escrit a partir del 76. Hi veurem el contacte amb Joan Vinyoli o una intensa activitat teatral. "La gent de teatre són molt bona gent", rebla, per afegir que "els poetes estan en un pedestal. Les persones del teatre, per contra, toquen de peus a terra", mentre mostra un somriure juganer. El present vulnerable és el primer dietari de Formosa, un gènere que ha conreat amb assiduïtat.
"Ha tingut tres vides editorials diferents en 40 anys", explica Bernat Puigtobella, editor, que també subratlla que és un llibre "que es resisteix a morir, tota una fita al seu moment". Una de les grans singularitats del dietari és que parteix d'una imatge del jo que no és modèlica ni exhibeix la seva erudició. "És el dietari d'un home que pateix el dol per la mort de la seva dona, que es baralla amb les traduccions, que fa teatre i té dubtes existencials, que parla de les relacions íntimes amb d'altres persones".
De la poesia a la incertesa
Papallona de l'ombra és el segon llibre de Formosa que publica Pagès Editors. L'obra és una tria totalment personal de l'autor, que busseja en els llibres de poesia publicats per recollir, destriar i seleccionar el bo i millor, visible al llarg de 110 poemes i 11 capítols. "Em costa trobar el camí de la poesia altra vegada, però no ho descarto", confessa Formosa, preguntat pels nou anys que fa que no publica cap poemari, des que va aparèixer La pedra insòlita e Editorial Meteora.
De la poesia pròpia a la d'altri, gràcies a l'obra d'una poeta jueva i bohèmia. Després de traduir amb molt d'èxit George Trackl i els poemes de Bertolt Brecht, Adesiara presenta El meu piano blau, amb els versos d'una de les grans poetes alemanyes del s.XX, on parla molt del seu fill que va morir. Culmina la quadratura del cercle el número especial de la revista ElProcés, que mostra una quarantena d'articles sobre Formosa, amb textos sobretot teatrals, nous i inèdits, i els propis dibuixos satírics que l'autor ha fet al llarg de la seva vida.
Són, cadascun d'aquests llibres, el testimoni d'una figura veritablement sàvia, que conserva una humilitat de pedra picada, malgrat tot. I un autor que encara té algunes fites a assolir, com la publicació d'un llibre on es recullin tots els pròlegs i articles fets –molts textos sobre Bartra, pròlegs a Montserrat Abelló o Joan Vinyoli–, i també la publicació d'un dietari escrit els anys 2015 i 2016. Un autor que s'escriu a la història amb lletres majúscules, mentre la història ens sorprèn, un cop més. "Amb el franquisme sabies on eres, sabies què et podia passar i era molt dur. Però ara no saps què et pot passar i això és una cosa tremenda". Temps d'incertesa i conviccions que coincideixen amb un talent que arriba per partida quàdruple.
Casualment, arriben a les llibreries, alhora, el dietari El present vulnerable (Núvol), la tria personal de poemes Papallona de l'ombra (Pagès Editors), la traducció dels poemes d'Else Lasker-Schüler El meu piano blau (Adesiara), i el número especial de 240 pàgines de la revista El Procés, arriben a les llibreries pràcticament al mateix temps, amb una singularitat remarcable, ja que les quatre obres es corresponen amb els pilars que han fonamentat la seva producció: poesia, traducció, teatre i dietarisme.
"La traducció és la base de tota la meva obra", explica Formosa. Ell mateix confessa que no va començar a fer poemes fins al 1972. "Portava ja uns quants anys de militància política al PSUC –soc un de tants ex-psuqueros que volten pel món– i, aleshores, em va semblar que el partit era una càrrega excessiva. Vaig deixar-ho. La primavera del 72 vaig començar a escriure poesia, després d'haver fet molt de teatre". Dos anys després, un altre fet marcaria l'esclat de l'obra que encara havia de venir: la mort de la seva primera dona.
El dietari del trasbals
Un trasbals que té molt de pes a El present vulnerable, una obra que és com tres llibres: un de més cultural i literari, un altre sense dates que ve després de la mort de la dona, i un diari dels dubtes i de l'angoixa, escrit a partir del 76. Hi veurem el contacte amb Joan Vinyoli o una intensa activitat teatral. "La gent de teatre són molt bona gent", rebla, per afegir que "els poetes estan en un pedestal. Les persones del teatre, per contra, toquen de peus a terra", mentre mostra un somriure juganer. El present vulnerable és el primer dietari de Formosa, un gènere que ha conreat amb assiduïtat.
"Ha tingut tres vides editorials diferents en 40 anys", explica Bernat Puigtobella, editor, que també subratlla que és un llibre "que es resisteix a morir, tota una fita al seu moment". Una de les grans singularitats del dietari és que parteix d'una imatge del jo que no és modèlica ni exhibeix la seva erudició. "És el dietari d'un home que pateix el dol per la mort de la seva dona, que es baralla amb les traduccions, que fa teatre i té dubtes existencials, que parla de les relacions íntimes amb d'altres persones".
De la poesia a la incertesa
Papallona de l'ombra és el segon llibre de Formosa que publica Pagès Editors. L'obra és una tria totalment personal de l'autor, que busseja en els llibres de poesia publicats per recollir, destriar i seleccionar el bo i millor, visible al llarg de 110 poemes i 11 capítols. "Em costa trobar el camí de la poesia altra vegada, però no ho descarto", confessa Formosa, preguntat pels nou anys que fa que no publica cap poemari, des que va aparèixer La pedra insòlita e Editorial Meteora.
De la poesia pròpia a la d'altri, gràcies a l'obra d'una poeta jueva i bohèmia. Després de traduir amb molt d'èxit George Trackl i els poemes de Bertolt Brecht, Adesiara presenta El meu piano blau, amb els versos d'una de les grans poetes alemanyes del s.XX, on parla molt del seu fill que va morir. Culmina la quadratura del cercle el número especial de la revista ElProcés, que mostra una quarantena d'articles sobre Formosa, amb textos sobretot teatrals, nous i inèdits, i els propis dibuixos satírics que l'autor ha fet al llarg de la seva vida.
Són, cadascun d'aquests llibres, el testimoni d'una figura veritablement sàvia, que conserva una humilitat de pedra picada, malgrat tot. I un autor que encara té algunes fites a assolir, com la publicació d'un llibre on es recullin tots els pròlegs i articles fets –molts textos sobre Bartra, pròlegs a Montserrat Abelló o Joan Vinyoli–, i també la publicació d'un dietari escrit els anys 2015 i 2016. Un autor que s'escriu a la història amb lletres majúscules, mentre la història ens sorprèn, un cop més. "Amb el franquisme sabies on eres, sabies què et podia passar i era molt dur. Però ara no saps què et pot passar i això és una cosa tremenda". Temps d'incertesa i conviccions que coincideixen amb un talent que arriba per partida quàdruple.