19
de febrer
del
2018
Actualitzat
el
20
de febrer
a les
8:43h
La notícia que l'exdiputada de la CUP Anna Gabriel es trobava a Ginebra per preparar la seva defensa amb un advocat suís, va desfermar dissabte totes les especulacions. Gabriel dirà aquest dimarts si compareix davant el jutge Pablo Llarena al Tribunal Suprem. La possibilitat que l'exdirigent cupaire s'acolli a la protecció helvètica ha generat expectació. Després de l'1 d'octubre i la repressió policial per impedir el referèndum, fonts del govern suís van mostrar la seva predisposició a una acció de mediació entre el govern espanyol i el català.
De fer-ho, Anna Gabriel no seria un cas estrany. Suïssa, que acull una de les seus de les Nacions Unides i moltes institucons internacionals, va ser lloc de destinació de molts exiliats republicans. Des de la Guerra Civil i fins a la fi de la dictadura, polítics, escriptors i científics que fugien de Franco van trobar allí una llar segura de persecucions i sol·licituds d'extradició. Veiem-ne tan sols alguns casos destacats.
Grans escriptores per terres helvètiques
L'exili català va comprendre tots els àmbits de la societat catalana, i molt especialment el cultural i literari. En el cas de Suïssa, destaquen els noms de tres escriptores: Aurora Bertrana, Mercè Rodoreda i Cèlia Suñol. Aurora Bertrana (1892-1974), filla de Prudenci Bertrana, s'hi va exiliar durant uns anys, fins que va tornar a Catalunya a finals dels quaranta. De fet, ja coneixia el país d'abans perquè vaser a Ginebra on va conèixer un enginyer suís amb qui es va casar.
Rodoreda (1908-83), autora de La plaça del Diamant i Mirall trencat, va exiliar-se primer a França, fins que a partir de 1953 va elegir la ciutat de Ginebra per viure-hi. Sempre va dir que al ser una ciutat "avorrida", era ideal per un escriptor. Allí va viure fins que, a inicis dels setanta, va decidir tornar a Catalunya.
Tarradellas i el cor de Macià
Un dels exiliats que es va refugiar a Suïssa va ser Josep Tarradellas. El seu primer destí va ser França, com molts republicans que van fugir amb la victòria de Franco. Però la invasió alemanya ho va empitjorar tot. Molts van marxar a Amèrica. La família Tarradellas, en principi, va optar per romandre a la zona francesa sota l'autoritat de Pétain, qui va rebutjar la petició d'extradició de Franco, que equivalia a l'execució.
Però el novembre de 1942, va creuar la frontera suïssa i es va instal·lar a Lausana. Allí es va trobar amb altres exiliats il·lustres, com Ventura i Gassol, i Martí Feced. Amb ell va viatjar el cor del president Macià, protegit en una urna de plom. Amb la derrota alemanya, els Tarradellas van tornar a França, i amb ells el cor de Macià, que tornaria de l'exili el 1977. L'any 1979, va ser enterrat al costat del cos de l'Avi.
Un meteoròleg rellevant
Entre els noms de l'exili helvètic hi ha també el de Rafael Patxot (1892-1964), de Sant Feliu de Guíxols, científic destacat, meteoròleg, que va mesurar la velocitat de la tramuntana, i mecenes cultural. Va haver de fugir perseguit per grups incontrolats el 1936, i ho va fer a Suïssa, però a la fi de la guerra va decidir romandre a Ginebra. Va ser aquí, a la vora del llac Leman, on va morir.
Josep Pijoan, de la Mancomunitat a Lausana
Un dels grans exiliats a Suïssa va ser l'arquitecte Josep Pijoan (1879-1963). Intel·lectual de visió renaixentista, total, va ser un dels col·laboradors de Prat de la Riba quan aquest era president de la Mancomunitat. La seva tasca va ser ingent en molts camps: membre de la Junta de Museus, i impulsor del Museu d'Art de Barcelona, que es convertiria amb els anys en el MNAC, recuperador de l'art romànic, decisiu en la creació d ela Biblioteca de Catalunya... Després d'un temps als EUA, es va a traslladar a Suïssa.
Arquebisbe de Tarragona fins al final
Vidal i Barraquer és un altre dels grans exiliats a Suïssa. Va morir allí, a Friburg, el 1943. Arquebisbe de Tarragona, considerat un catalanista perillós per la dictadura de Primo de Rivera i després per la de Franco, va ser un dels dos bisbes espanyols que no va signar la Carta de l'episcopat que posicionava l'Església al costat del bàndol franquista i qualificava de croada la Guerra Civil.
Va exiliar-se el 1936 per evitar caure en mans d'un escamot de la FAI, però no va poder tornar a Catalunya després del 1939. Al morir, Vidal i Barraquer continuava sent arquebisbe titular de Tarragona. Franco volia que hi renunciés, però ell -amb el suport de Pius XII- s'hi va negar. Per ell també, la república alpínica va ser terra de refugi contra el règim espanyol
De fer-ho, Anna Gabriel no seria un cas estrany. Suïssa, que acull una de les seus de les Nacions Unides i moltes institucons internacionals, va ser lloc de destinació de molts exiliats republicans. Des de la Guerra Civil i fins a la fi de la dictadura, polítics, escriptors i científics que fugien de Franco van trobar allí una llar segura de persecucions i sol·licituds d'extradició. Veiem-ne tan sols alguns casos destacats.
Grans escriptores per terres helvètiques
L'exili català va comprendre tots els àmbits de la societat catalana, i molt especialment el cultural i literari. En el cas de Suïssa, destaquen els noms de tres escriptores: Aurora Bertrana, Mercè Rodoreda i Cèlia Suñol. Aurora Bertrana (1892-1974), filla de Prudenci Bertrana, s'hi va exiliar durant uns anys, fins que va tornar a Catalunya a finals dels quaranta. De fet, ja coneixia el país d'abans perquè vaser a Ginebra on va conèixer un enginyer suís amb qui es va casar.
Mercè Rodoreda, en una imatge d'arxiu Foto: Club Editor
Rodoreda (1908-83), autora de La plaça del Diamant i Mirall trencat, va exiliar-se primer a França, fins que a partir de 1953 va elegir la ciutat de Ginebra per viure-hi. Sempre va dir que al ser una ciutat "avorrida", era ideal per un escriptor. Allí va viure fins que, a inicis dels setanta, va decidir tornar a Catalunya.
Tarradellas i el cor de Macià
Un dels exiliats que es va refugiar a Suïssa va ser Josep Tarradellas. El seu primer destí va ser França, com molts republicans que van fugir amb la victòria de Franco. Però la invasió alemanya ho va empitjorar tot. Molts van marxar a Amèrica. La família Tarradellas, en principi, va optar per romandre a la zona francesa sota l'autoritat de Pétain, qui va rebutjar la petició d'extradició de Franco, que equivalia a l'execució.
Però el novembre de 1942, va creuar la frontera suïssa i es va instal·lar a Lausana. Allí es va trobar amb altres exiliats il·lustres, com Ventura i Gassol, i Martí Feced. Amb ell va viatjar el cor del president Macià, protegit en una urna de plom. Amb la derrota alemanya, els Tarradellas van tornar a França, i amb ells el cor de Macià, que tornaria de l'exili el 1977. L'any 1979, va ser enterrat al costat del cos de l'Avi.
Un meteoròleg rellevant
Entre els noms de l'exili helvètic hi ha també el de Rafael Patxot (1892-1964), de Sant Feliu de Guíxols, científic destacat, meteoròleg, que va mesurar la velocitat de la tramuntana, i mecenes cultural. Va haver de fugir perseguit per grups incontrolats el 1936, i ho va fer a Suïssa, però a la fi de la guerra va decidir romandre a Ginebra. Va ser aquí, a la vora del llac Leman, on va morir.
Josep Pijoan, de la Mancomunitat a Lausana
Un dels grans exiliats a Suïssa va ser l'arquitecte Josep Pijoan (1879-1963). Intel·lectual de visió renaixentista, total, va ser un dels col·laboradors de Prat de la Riba quan aquest era president de la Mancomunitat. La seva tasca va ser ingent en molts camps: membre de la Junta de Museus, i impulsor del Museu d'Art de Barcelona, que es convertiria amb els anys en el MNAC, recuperador de l'art romànic, decisiu en la creació d ela Biblioteca de Catalunya... Després d'un temps als EUA, es va a traslladar a Suïssa.
Arquebisbe de Tarragona fins al final
Vidal i Barraquer és un altre dels grans exiliats a Suïssa. Va morir allí, a Friburg, el 1943. Arquebisbe de Tarragona, considerat un catalanista perillós per la dictadura de Primo de Rivera i després per la de Franco, va ser un dels dos bisbes espanyols que no va signar la Carta de l'episcopat que posicionava l'Església al costat del bàndol franquista i qualificava de croada la Guerra Civil.
Va exiliar-se el 1936 per evitar caure en mans d'un escamot de la FAI, però no va poder tornar a Catalunya després del 1939. Al morir, Vidal i Barraquer continuava sent arquebisbe titular de Tarragona. Franco volia que hi renunciés, però ell -amb el suport de Pius XII- s'hi va negar. Per ell també, la república alpínica va ser terra de refugi contra el règim espanyol