procés català

El Suprem deixa en llibertat Marta Rovira sota fiança de 60.000 euros

La Fiscalia ha demanat llibertat amb fiança per a la dirigent d'ERC mentre que VOX demanava presó incondicional | La secretària general d'ERC ha reconegut que la declaració del 27 d'octubre va ser "simbòlica"

per Sara González / Aida Morales, Madrid, 19 de febrer de 2018 a les 11:55 |
Marta Rovira, arribant al Tribunal Suprem | ACN
Aquesta informació es va publicar originalment el 19 de febrer de 2018 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
Llibertat sota fiança de 60.000 euros per a Marta Rovira. Aquesta és la decisió que ha pres el Tribunal Suprem després que la secretària general d'ERC hagi declarat durant més de dues hores davant del jutge. Serà demà, però, quan Pablo Llarena formalitzi la interlocutòria i digui quin termini té per abonar aquesta quantitat. Tot i que inicialment no estava previst que la Fiscalia demanés mesures cautelars contra ella, finalment ha sol·licitat la seva llibertat però sota el pagament d'una fiança. El partit d'ultradreta Vox sí ha verbalitzat que volia presó incondicional per a Rovira, mesura que ha estat desatesa pel jutge.

Així doncs, Llarena ha actuat amb Rovira, considerada una de les dirigents clau de l'organització de l'1-O, de la mateixa manera que va actuar amb els membres de la mesa de Carme Forcadell, que van tenir una setmana per pagar els 25.000 euros imposats. La petició de llibertat sota fiança implica que la dirigent no hagi de passar ni una sola nit a presó. En el cas de l'expresidenta del Parlament sí que es va decretar "presó eludible sota fiança" de 200.000 euros i per això va passar una nit a Alcalà Meco fins que va poder formalitzar el pagament.


Defensa dels drets com a diputats

Rovira ha sortit del tribunal sota una gran expectació de mitjans de comunicació i persones que s'havien aplegat per donar-li escalf. Una sortida ràpida, en què la dirigent republicana ha esquivat la majoria de la premsa, per dirigir-se, acte seguit, a una furgoneta que l'estava esperant en un dels carrers laterals. "Hem vingut a defensar els drets que tenim com a diputats al Parlament de Catalunya", ha afirmat a la sortida del Suprem. Rovira ha concretat que, en la seva declaració, ha posat en valor el "dret de votar i d'expressar les opinions" que tenen els ciutadans de Catalunya en el que hauria de ser "un Estat democràtic i de dret".

En els darrers dies s'ha visualitzat les diferents estratègies de defensa que estan seguint els dirigents investigats en la causa per rebel·lió. Rovira ha seguit la línia de Forcadell i ha admès davant del jutge del Tribunal Suprem que la declaració d'independència del 27 d'octubre va ser "simbòlica". També ha explicat que coneixia el full de ruta del Govern de Carles Puigdemont. De fet, ERC formava part de l'executiu i, per tant, entra dins de la normalitat que la secretària generals dels republicans estigués informada del projecte del govern independentista. Rovira ha afirmat que va intentar anar a totes les reunions a les quals va ser convocada per Puigdemont.

Abrigada per desenes de persones i dirigents independentistes


La número dos d'ERC ha arribat a dos quarts de vuit al majestuós edifici, on desenes de persones i de dirigents d'ERC, de la CUP i del PDECat s'han concentrat per donar-li suport. Ho ha fet buscant la màxima discreció, malgrat que era inevitable que les càmeres gravessin la seva entrada, i abrigada pels aplaudiments de membres del seu partit com Joan Tardà, Gabriel Rufián, Sergi Sabrià, Pere Aragonès o Josep Vendrell, així com dirigents de Junts per Catalunya com Eduard Pujol, Marc Solsona, Josep Maria Forné, Montserrat Macià, Jordi Munell, Mònica Sales, Xavier Quinquillà i Ferran Roquer. També hi havia el líder de Demòcrates, Antoni Castellà, el diputat i exconseller Ernest Maragall, el diputat d'En Comú Podem Marcelo Expósito, o l'exdiputada de la CUP Mireia Boya, que va quedar en llibertat dimecres passat després de comparèixer davant de Llarena.

Aquest dilluns al matí són Rovira i Pascal les citades. Demà seran l'expresident de la Generalitat Artur Mas i l'alcaldessa de Vilanova i la Geltrú i expresidenta de l'AMI, Neus Lloveras. I encara és una incògnita què farà la dirigent de la CUP Anna Gabriel, citada el dimecres, que segons ha confirmat el partit és a Ginebra assessorant-se legalment per dissenyar la seva estratègia de defensa. Tot plegat, en plenes negociacions entre Junts per Catalunya i ERC per formar Govern. El calendari judicial segueix eclipsant la política en l'arrencada de la legislatura.

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 5,90€ al mes, perquè la informació de qualitat té un valor.

Fes-te subscriptor

 

Participació