17
de febrer
del
2018
Actualitzat
el
19
de febrer
a la
13:11h
Un partit amb un centenar d'afiliats, que a les municipals va passar de l'1,7% dels vots el 2011 a un 12% i tres regidors el 2015 que li donaven per primer cop presència al plenari. I a, dos anys després, guanyar les eleccions autonòmiques a Sabadell. Aquesta és la realitat de Ciutadans a la capital vallesana, que afirma estar-se ja organitzar per agafar el relleu el 2019 a l'actual executiu independentista i d'esquerres.
La formació està encara lluny de definir les llistes de cara a les eleccions municipals. Tot i això, saben bé per quins terrenys s’han de moure per captar no només el vot, si no militància per nodrir-se de quadres davant les bones expectatives. Opten per centrar la seva acció en aquells barris que històricament havien estat feus socialistes i que entre el cas Mercuri i la davallada general del PSC està decantant les zones més castellanoparlants cap aquesta força que es reclama d'ideologia liberal i que és el soci del PP al Congrés. Passa sobretot en els barris situats al nord de la ciutat.
D'una seixantena a 112 afiliats
El 2015 Ciutadans comptava amb una seixantena d’afiliats a la ciutat, però a data de febrer de 2018 la xifra s’eleva fins els 112, a un ràtio d’increment de dos nous adeptes per setmana des dels darrers mesos de 2017. La formació ha incrementat la seva activitat al voltant d’associacions de veïns i altres col·lectius.
“Sabadell és molt diversa, i hem vist un increment de percentatge de vots en totes les zones de la ciutat, hi ha llocs on ens voten més, que són de l’entorn que abans era més del PSC, però també del centre, com per exemple a l’escola Nostra Llar, on vam ser tercera força a les eleccions de 2017, i que no es feu ni del bustisme ni del socialisme”, apunta el seu portaveu a l'ajuntament, José Luis Fernández.
Amb aquest pretext, la formació preveu partir de la gent que ja s’ha enrolat al projecte taronja si pot formar govern a partir de 2019. Assegura que està “perfectament formada”, però realment no té quadres amb experiència en la gestió municipal. Fernández posa en relleu el personal que ha estat directament vinculat amb l’acció municipal a través del grup a l’Ajuntament i els consells de districte, que formaran part, amb tota probabilitat, de les llistes que surtin de cara al 2019.
Govern o oposició?
És possible que la força que ha agafat Ciutadans en els darrers anys els pugui donar un paper protagonista a l'hora de configurar els governs en moltes ciutats, sobretot de l'àmbit metropolità, com ho és Sabadell. Així, la reforma de la Llei Electoral que Ciutadans reclama amb tanta insistència permetria que la força més votada assumís l'alcaldia de les localitats, motiu pel qual el seu objectiu passa per ser primera opció de l'electorat i fer-se amb l'alcaldia que en els últims tres anys ha passat per les mans del PSC, ERC i Crida per Sabadell.
A la capital vallesana, això suposaria imposar-se al PSC, que va quedar al 2015 en primera opció amb cinc regidors, dos dels quals van abandonar la doctrina del partit. Els efectes del cas Mercuri, però, els van apartar completament de qualsevol travessa per entrar a formar part d'un govern local.
Tot i que ningú s'hi vol aferrar, els resultats de les eleccions al Parlament de desembre han inflat els ànims a Ciutadans, que va resultar primera força a la ciutat amb 35.502 vots. Caldrà veure si realment la bipolaritat entre unionisme i independentisme funciona de cara a unes eleccions tant properes com ho són les municipals, però on cal tenir en compte la interferència que pot exercir la convocatòria de les eleccions europees, que el calendari farà que coincideixin al 2019.
El nacionalisme com a instrument
En els darrers mesos, la formació ha centrat gran part de la seva acció local en fer bandera de l'espanyolisme en una ciutat governada per l'independentisme i l'esquerra alternativa (l'alcalde, Maties Serracant, és de la CUP) i que és el bressol dels CDR. La composició sobiranista del govern (Crida per Sabadell, Unitat pel Canvi, ERC i Guanyem Sabadell) ha estat un argument de força per combatre l’acció de l’executiu local.
A més, gran part de l’argumentari esgrimit ha estat centrat contra Crida per Sabadell i ERC, les dues formacions independentistes que formen part del govern i que, primer ERC i ara Crida, han ostentat l’alcaldia. “Hem criticat l’acció política, però també que un govern municipal ha de tenir prioritat per la ciutat”, assenyala el portaveu Fernández.
Critica, així, l’atenció que els regidors de Crida i ERC han tingut de cara als esdeveniments d’àmbit nacional vinculats amb el procés sobiranista, considerant que, en canvi, han deixat d’atendre les necessitats de la ciutat, posant per davant la política catalana. “Estem pagant els mesos perduts des d’abans de l’octubre”, afegeix Fernández.
La formació, de fet, va ser molt crítica amb decisions com la retirada de les banderes espanyola i europea de la part noble de la façana consistorial coincidint amb la declaració que el Parlament va fer de la República, a l’octubre, i la penjada d'una pancarta en defensa dels presos polítics. Ciutadans va contraatacar aquestes decisions primer amb la col·locació d'una bandera espanyola i més tard amb la instal·lació del cor format per les banderes espanyola, europea i catalana que els identifica a la finestra del grup municipal, que dona directament a la plaça. També Ciutadans va ser una de les formacions que van donar suport a la concentració unionista celebrada a la plaça Sant Roc i que va acabar amb l’agressió i expulsió dels periodistes que la cobrien, i amb insults adreçats als Mossos d’Esquadra que els protegien.
Policia, neteja i soroll
D’aquesta manera, els tres regidors taronges utilitzen el procés com a arma per atacar el que consideren una manca d’acció del govern municipal en temes de ciutat, que consideren que han quedat endarrerits o simplement aturats. Alguns exemples que posen sobre la taula són la redistribució de l’oci nocturn un cop es liquidi l’activitat a la Zona Hermètica, el projecte de la Policia Municipal o la neteja de la via pública, segons destaquen des de la formació.
El 2015 Ciutadans, amb Joan García com a cap de llista per tercer cop, va convertir-se en la cinquena força al ple, per davant de Guanyem Sabadell (al govern) i del PP. García aconseguia entrar a l’Ajuntament, però al gener de 2016 renunciaria a l’acta de regidor per assumir la de diputat al Parlament. Adrián Hernández n’agafava el relleu com a portaveu, per cedir-lo, al juny de 2017, a José Luis Fernández.
La formació està encara lluny de definir les llistes de cara a les eleccions municipals. Tot i això, saben bé per quins terrenys s’han de moure per captar no només el vot, si no militància per nodrir-se de quadres davant les bones expectatives. Opten per centrar la seva acció en aquells barris que històricament havien estat feus socialistes i que entre el cas Mercuri i la davallada general del PSC està decantant les zones més castellanoparlants cap aquesta força que es reclama d'ideologia liberal i que és el soci del PP al Congrés. Passa sobretot en els barris situats al nord de la ciutat.
Militants de Ciutadans a Sabadell en una enganxada de cartells. Foto: Juanma Peláez
D'una seixantena a 112 afiliats
El 2015 Ciutadans comptava amb una seixantena d’afiliats a la ciutat, però a data de febrer de 2018 la xifra s’eleva fins els 112, a un ràtio d’increment de dos nous adeptes per setmana des dels darrers mesos de 2017. La formació ha incrementat la seva activitat al voltant d’associacions de veïns i altres col·lectius.
“Sabadell és molt diversa, i hem vist un increment de percentatge de vots en totes les zones de la ciutat, hi ha llocs on ens voten més, que són de l’entorn que abans era més del PSC, però també del centre, com per exemple a l’escola Nostra Llar, on vam ser tercera força a les eleccions de 2017, i que no es feu ni del bustisme ni del socialisme”, apunta el seu portaveu a l'ajuntament, José Luis Fernández.
Amb aquest pretext, la formació preveu partir de la gent que ja s’ha enrolat al projecte taronja si pot formar govern a partir de 2019. Assegura que està “perfectament formada”, però realment no té quadres amb experiència en la gestió municipal. Fernández posa en relleu el personal que ha estat directament vinculat amb l’acció municipal a través del grup a l’Ajuntament i els consells de districte, que formaran part, amb tota probabilitat, de les llistes que surtin de cara al 2019.
Govern o oposició?
És possible que la força que ha agafat Ciutadans en els darrers anys els pugui donar un paper protagonista a l'hora de configurar els governs en moltes ciutats, sobretot de l'àmbit metropolità, com ho és Sabadell. Així, la reforma de la Llei Electoral que Ciutadans reclama amb tanta insistència permetria que la força més votada assumís l'alcaldia de les localitats, motiu pel qual el seu objectiu passa per ser primera opció de l'electorat i fer-se amb l'alcaldia que en els últims tres anys ha passat per les mans del PSC, ERC i Crida per Sabadell.
Els tres regidors de Ciutadans de Sabadell, al ple. Foto: Juanma Peláez
A la capital vallesana, això suposaria imposar-se al PSC, que va quedar al 2015 en primera opció amb cinc regidors, dos dels quals van abandonar la doctrina del partit. Els efectes del cas Mercuri, però, els van apartar completament de qualsevol travessa per entrar a formar part d'un govern local.
Tot i que ningú s'hi vol aferrar, els resultats de les eleccions al Parlament de desembre han inflat els ànims a Ciutadans, que va resultar primera força a la ciutat amb 35.502 vots. Caldrà veure si realment la bipolaritat entre unionisme i independentisme funciona de cara a unes eleccions tant properes com ho són les municipals, però on cal tenir en compte la interferència que pot exercir la convocatòria de les eleccions europees, que el calendari farà que coincideixin al 2019.
El nacionalisme com a instrument
En els darrers mesos, la formació ha centrat gran part de la seva acció local en fer bandera de l'espanyolisme en una ciutat governada per l'independentisme i l'esquerra alternativa (l'alcalde, Maties Serracant, és de la CUP) i que és el bressol dels CDR. La composició sobiranista del govern (Crida per Sabadell, Unitat pel Canvi, ERC i Guanyem Sabadell) ha estat un argument de força per combatre l’acció de l’executiu local.
A més, gran part de l’argumentari esgrimit ha estat centrat contra Crida per Sabadell i ERC, les dues formacions independentistes que formen part del govern i que, primer ERC i ara Crida, han ostentat l’alcaldia. “Hem criticat l’acció política, però també que un govern municipal ha de tenir prioritat per la ciutat”, assenyala el portaveu Fernández.
Les dues banderes de Ciutadans i Guanyem a l'Ajuntament de Sabadell. Foto: Juanma Peláez
Critica, així, l’atenció que els regidors de Crida i ERC han tingut de cara als esdeveniments d’àmbit nacional vinculats amb el procés sobiranista, considerant que, en canvi, han deixat d’atendre les necessitats de la ciutat, posant per davant la política catalana. “Estem pagant els mesos perduts des d’abans de l’octubre”, afegeix Fernández.
La formació, de fet, va ser molt crítica amb decisions com la retirada de les banderes espanyola i europea de la part noble de la façana consistorial coincidint amb la declaració que el Parlament va fer de la República, a l’octubre, i la penjada d'una pancarta en defensa dels presos polítics. Ciutadans va contraatacar aquestes decisions primer amb la col·locació d'una bandera espanyola i més tard amb la instal·lació del cor format per les banderes espanyola, europea i catalana que els identifica a la finestra del grup municipal, que dona directament a la plaça.
Policia, neteja i soroll
D’aquesta manera, els tres regidors taronges utilitzen el procés com a arma per atacar el que consideren una manca d’acció del govern municipal en temes de ciutat, que consideren que han quedat endarrerits o simplement aturats. Alguns exemples que posen sobre la taula són la redistribució de l’oci nocturn un cop es liquidi l’activitat a la Zona Hermètica, el projecte de la Policia Municipal o la neteja de la via pública, segons destaquen des de la formació.
El 2015 Ciutadans, amb Joan García com a cap de llista per tercer cop, va convertir-se en la cinquena força al ple, per davant de Guanyem Sabadell (al govern) i del PP. García aconseguia entrar a l’Ajuntament, però al gener de 2016 renunciaria a l’acta de regidor per assumir la de diputat al Parlament. Adrián Hernández n’agafava el relleu com a portaveu, per cedir-lo, al juny de 2017, a José Luis Fernández.
El cap de llista de Ciutadans, Joan García, en el moment de votar. Foto: Norma Vidal