Rajoy marca territori amb la llengua

El president espanyol exhibeix força davant de Ciutadans i en el tauler polític català, on va aparèixer el PDECat intentant que Puigdemont faciliti una investidura efectiva. Avui també són notícia el consell de ministres, la discreció de Josep Costa, el protocol de Kyoto i Pere Casaldàliga

16 de febrer del 2018
Actualitzat a les 6:27h
Catalunya no té Govern efectiu, el 155 segueix vigent i Mariano Rajoy ho aprofita. Ho fa per enfortir el PP com a gran partit de la dreta espanyola davant Ciutadans (a qui ell, líder d'un partit estructuralment corrupte, intenta presentar com a tals) i per mostrar la seva força en el tauler de joc català malgrat haver aconseguit només quatre escons el 21-D. Fa dies que el PP deia que prendria "mesures polítiques" si seguia vigent el 155 i ahir va anunciar que vol acabar amb el model d'immersió lingüística. Els pares podran triar, i per tant s'avançaria cap a un sistema serà de doble línia, la llengua. Ho fan apel·lant a un discurs liberal i al dret dels pares a escollir. Un dret que no els reserven, lògicament, sobre les matèries que estudien els nens o com les imparteixen els mestres. Els estudiants han d'acabar l'escola obligatòria dominant el català i el castellà, i la immersió és l'únic sistema que ho garanteix.

Les reaccions indignades no es van fer esperar, fins i tot del PSC, que caldrà veure si intenta convèncer el PSOE perquè se'n desmarqui. El gran dubte és si formar Govern, sigui quin sigui el president i sigui quin sigui el full de ruta, frenarà aquest tipus d'andanades que ahir van constatar els funcionaris de la Generalitat davant Roger Torrent. Em temo que no, però hi ha opinions per tot. Caldrà veure els detalls que donarà el portaveu del govern espanyol i ministre d'Educació, Íñigo Méndez de Vigo, avui després de la reunió del consell de ministres.

La Moncloa va anunciar les seves intencions després que Rajoy rebés Societat Civil Catalana, cosa que per cert no ha fet, malgrat la petició, amb el president del Parlament Roger Torrent. Avui l'entitat es reunirà amb Albert Rivera a Barcelona. La pressa per tancar un pacte entre Junts per Catalunya i ERC i recuperar la iniciativa es fa de nou evident, tal com constata la crònica d'Oriol March. No us perdeu tampoc la Veu de Nació d'Esteve Plantada.


El PDECat parla clar i en "on the record". L'atac de Rajoy coincidia amb l'entrevista que Marta Pascal concedia a La Vanguardia i que allunyava encara més la possibilitat de restituir de forma efectiva en el càrrec de president a Puigdemont. L'opinió de Pascal, que va incomodar sectors del mateix PDECat i de Junts per Catalunya, fa evident com de complicat és el futur de Puigdemont. Pascal li concedia, això sí, la possibilitat de triar el president efectiu. Aquí en podeu llegir les claus de tot plegat i treure les vostres conclusions.

Acords per arrencar. Dilluns tornem i ho farem amb una cançó que, si pot ser, tingui relació amb l'actualitat de la setmana. Envieu les vostres recomanacions contestant aquest correu o escrivint-ne un a eldespertador@naciodigital.cat. Que tingueu un bon cap de setmana!


Vist i llegit

En un món tan professionalitzat com el del futbol, on els jugadors són productes de màrqueting, cada cop costa més que es posicionin sobre temes que no són estrictament esportius. Hi ha, com en tot, excepcions. És el cas del central navarrès de l'Athletic Club de Bilbao Mikel San José. En una entrevista d'Iñaki Lorda a Panenka, que ja ha aixecat ampolles a la caverna, afirma, entre altres coses, que es pot ser independentista i jugar a la selecció espanyola. San José s'ha implicat en iniciatives a favor de l'euskera i va defensar el referèndum de l'1-O a Catalunya a les xarxes


 El passadís

La legislatura ha començat de forma accidentada al Parlament. Entre els lletrats i també a la mesa, on s'han fet evidents les discrepàncies entre ERC i Junts per Catalunya per la possible investidura no presencial de Carles Puigdemont. La distància també es va fer evident el diumenge lluny del Parc de la Ciutadella. És el que va passar en l'homenatge als republicans que van marxar a l'exili al final de al Guerra Civil que es va fer a Prats de Molló, a la Catalunya Nord. El va presidir el president, Roger Torrent, d'ERC, i també hi era el vicepresident primer, Josep Costa, de JxCat. En cap moment se'l va ubicar, però, en un lloc protocol·lari i Costa va seguir tota la tarda els actes que entre el públic, com un més. Costa sí que va presidir dimarts un acte de suport a Mireia Boya a la Universitat Pompeu Fabra, on feia classe.


 L'efemèride

El protocol de Kioto és d'aquelles coses que ens van presentar com el remei a tots els mals -ambientals- que recorrien el planeta. Es va aprovar l'any 1997, però no va entrar en vigor fins tal dia com avui del 2005. El seu funcionament sempre va ser posat en qüestió perquè els Estats Units no el van signar ni el van posar en pràctica. Ara, amb Trump, encara hem anat més enrere. Una dada gens menor, tenint en compte que és -juntament amb la Xina- el país que emet més gasos contaminants. Trump fa bandera del negacionisme en termes de canvi climàtic i no es pot esperar que compleixi amb els paràmetres fixats per tots els països en matèria ambiental. El Govern català, per cert, va voler que la primera llei aprovada en la passada legislatura fos una normativa relacionada amb el canvi climàtic.


 L'aniversari

Pere Casaldàliga, exponent de la millor cara de l'Església, compleix avui 90 anys. Nascut a Balsareny, ja en fa 50 que viu al Brasil, a la regió de Mato Grosso, on ha estat bel·ligerant contra els grans terratinents, a qui culpa de la misèria local. La seva història es va fer encara més coneguda arran d'un llibre de Francesc Escribano, Descalç sobre la terra vermella, que TV3 va dur a la pantalla amb el mateix títol. Podeu recuperar les emissions aquí i aquí. La interpretació d'Eduard Fernández, un dels millors actors catalans, permet conèixer tots els matisos del personatges i unes vivències que van des dels problemes amb els terratinents com els interrogatoris als quals va ser sotmès al Vaticà, que desconfiava de la seva proximitat amb la teologia de l'alliberament. Un dels encarregats de fer-li preguntes, per cert, era Joseph Ratzinger, després escollit Papa. Cara a cara, doncs, entre les dues vessants de la mateixa Església. Casaldàliga està enretirat de la vida pública pel Parkinson però encara és un referent dins i fora del Brasil. 
 

Ferran Casas i Manresa
subdirector de NacióDigital

Vols rebre El Despertador de NacióDigital cada matí al teu correu electrònic? 

Fes clic aquí per subscriure't-hi