L'amenaça del 155 sobre la immersió urgeix l'independentisme a entendre's

L'aplicació de l'article 155 va atorgar al govern espanyol plens poders per governar l'administració catalana. En un primer moment es va centrar en els cessaments de tot el Govern i en la convocatòria d'eleccions per al 21 de desembre, però el bloqueig independentista per formar un nou executiu de la Generalitat propicia que la Moncloa es plantegi noves mesures que laminin l'autonomia. L'amenaça d'incloure una casella per convertir en castellà en llengua vehicular a l'escola catalana no només revela les intencions de Mariano Rajoy d'esprémer el 155 i dotar-lo de contingut afí a les tesis del PP -i de Ciutadans-, sinó que també urgeix Junts per Catalunya i ERC a entendre's.

La proposta sobre el castellà a les aules va transcendir després d'una reunió de Rajoy amb Societat Civil Catalana (SCC), una organització espanyolista en els inicis de la qual hi va participar el seu excap de gabinet, Jorge Moragas, segons va reconèixer ell mateix en una entrevista al diari El Mundo. El líder del PP encara no ha atès la petició del nou president del Parlament, Roger Torrent, per reunir-se i abordar la investidura, però ha tingut temps per citar-se amb SCC a la Moncloa. Ciutadans conversarà aquest divendres amb l'entitat que presideix José Rosiñol i que, com el partit d'Albert Rivera i Inés Arrimadas, és contrària a la immersió lingüística establerta a Catalunya. El sobiranisme, en canvi, s'ha abraonat contra qualsevol retoc en el sistema, així com també els sindicats i les organitzacions educatives del país.

El 155 ha servit, de moment, per cessar 250 càrrecs, suprimir una quarentena d'organismes, aturar 20 subvencions socials i frenar un centenar de projectes de llei, segons Servidors.cat

L'amenaça sobre el model no és immediata, però es podria aplicar al llarg de les properes setmanes, a mida que s'acosti la preinscripicó escolar, que s'acostuma a fer a finals de març. "[El govern espanyol] és sensible amb el problema", ha reflexionat Marcial Marín, secretari d'Estat d'Educació. En paral·lel, l'executiu de Rajoy segueix indagant sobre un presumpte "adoctrinament" als llibres de text catalans. "L'informe està en marxa, s'ha ampliat i s'ha portat també a Primària, no només a Secundària", ha indicat Marín. Però no només l'educació està en el punt de mira de la Moncloa.
 
També la funció pública forma part dels plans de Rajoy, segons ha revelat la vicepresidenta Soraya Sáenz de Santamaría. "A les administracions autonòmiques a partir del mes de febrer i març cal adoptar un conjunt de decisions importants en l'àmbit de la funció pública o l'educació, perquè estan molt marcades pel calendari", ha reflexionat des dels passadissos del Congrés dels Diputats. "El Parlament sembla tancat per vacances", ha insistit Santamaría. En el consell de ministres d'aquest divendres ja s'hi podrien començar a tastar les noves mesures preses sota l'aixopluc del 155.

Un article, per cert, té el següent balanç: 250 treballadors acomiadats, 40 organismes dissolts -entre ells el Diplocat-, un centenar de projectes de llei aturats i una vintena de subvencions socials frenades. Així consta en un informe que la plataforma de funcionaris Servidors.cat ha entregat aquest dijous a Roger Torrent, president del Parlament, que els ha rebut al seu despatx. "La paràlisi és insostenible", li han dit a Torrent els impulsors de l'informe. En principi, el 155 s'aixecarà en el moment en què un nou Govern prengui possessió de manera física al Palau de la Generalitat.

Represa dels contactes

Torrent ha estat al centre de l'escenari negociador des del 30 de gener, quan va decidir -unilateralment i sense avisar, segons Junts per Catalunya- ajornar el ple d'investidura de Carles Puigdemont. Els dos dirigents, segons ha avançat Europa Press, van mantenir ahir dimecres una conversa telefònica en el context de represa de les negociacions entre la candidatura presidencial i ERC, desgastades pels retrets públics i les desavinences sobre els mecanismes de la investidura. Les converses se centren ara en el pla de Govern i en la confecció de l'executiu a l'espera de desbloquejar qui ocuparà el Palau de la Generalitat durant els propers -previsiblement- quatre anys.

La jornada negociadora ha estat marcada aquest dijous per les consideracions que feia la coordinadora general del PDECat, Marta Pascal. Des de les pàgines de La Vanguardia, Pascal va demanar rapidesa a l'hora de formar un Govern "estable" i que es mogui "dins la legalitat". Pel que fa a la possibilitat d'un pla B, que fa setmanes que pren cos dins de Junts per Catalunya, la dirigent nacionalista assenyala que li correspon a ell proposar una alternativa. El PDECat, d'aquesta manera, sacseja la negociació: deixa clar que el rumb de la legislatura no pot ser com la de l'anterior -en la línia del que ERC també defensa- i emplaça el president a l'exili a fer un pas al costat.

Ciutadans ja ha anunciat un ple extraordinari per tractar el bloqueig de la investidura, que ha fet emergir les discrepàncies entre Puigdemont i el PDECat

Elsa Artadi, portaveu parlamentària de Junts per Catalunya, ha replicat Pascal que "tothom" vol un executiu estable, i que la prioritat és investir Puigdemont. Artadi és una de les dirigents que apareix en les travesses per succeir el president, per bé que guanya força l'opció que Jordi Sànchez, primer, i Jordi Turull, després, siguin proposats per desencallar la situació. Ciutadans ja ha anunciat que promourà un ple per tractar el bloqueig de la legislatura, en la línia del que van defensar dimarts els "comuns". De moment, els terminis per anar a noves eleccions encara no corren, segons van indicar els lletrats del Parlament en un informe que va aixecar molta polseguera.

Segons fonts de la negociació, no s'esperen grans novetats fins que Marta Rovira, Marta Pascal, Artur Mas, Neus Lloveras i Anna Gabriel declarin al Tribunal Suprem. La previsió de l'entorn de Puigdemont és que es formi Govern a principis de març. La gran incògnita és qui se situarà al capdavant del Palau de la Generalitat i quin paper hi jugarà el president cessat per un article 155 que amenaça amb perpetuar-se.