L'escola catalana no es toca. Aquest és el missatge que han repetit en les últimes hores dirigents sobiranistes, entitats, sindicats i comunitat educativa. La immersió lingüística, que genera un ampli consens, torna a ser víctima de la disputa política. L'escletxa que deixa el 155 ha permès a l'Estat estudiar una vella obsessió: modificar una paret mestra del model amb la introducció del castellà com a llengua vehicular en la pròxima preinscripció. La pugna (fratricida) entre PP i Ciutadans explica els moviments d'aquesta setmana.
La batalla a la dreta espanyola ha augmentat de decibels i, de retruc, rep l'escola catalana. No és casualitat que, en aquest context, Mariano Rajoy acceptés reunir-se dijous amb Societat Civil Catalana a la Moncloa -no ho va voler fer amb el president del Parlament- i que Albert Rivera s'hagi fotografiat amb la mateixa entitat, poc respectuosa amb el model d'immersió. El govern espanyol ha aprofitat totes les eines que té a l'abast -com la intervenció de les institucions catalanes- per introduir mesures uniformitzadores a les aules.
L'amenaça al sistema educatiu, ratificada aquest divendres després del consell de ministres, també és un missatge que interpel·la l'independentisme, obligat a entendre's per formar Govern. Superats dos mesos de serial poc edificant, els partits busquen un acord que liquidi el 155. Les negociacions, que no es desencallaran abans de les declaracions de la setmana que ve al Tribunal Suprem, passen encara per un Govern a Catalunya i una segona estructura governamental a Brussel·les, liderada per Carles Puigdemont. Tanmateix, el suport a la investidura formal del líder de Junts per Catalunya ja no és granític ni a la llista del president, per les conseqüències que implicaria. El perill sobre l'escola catalana és un argument més per no dilatar els terminis.
La solidaritat dels bisbes catalans amb els presos. Les paraules públiques dels prelats de les diòcesis catalanes s'han de llegir amb cura, perquè apareixen en comptagotes. La nota d'aquest divendres, subscrita pels 13 bisbes de la Conferència Episcopal Tarraconense, actualitza la del 20 de setembre, en la qual ja demanaven "avançar en el camí del diàleg i l'entesa". Resulta tan desproporcionada la reclusió preventiva dels líders independentistes que els bisbes insten l'Estat a fer una reflexió sobre els presos polítics. Dues idees més: demanen la formació de Govern per "superar les conseqüències de la crisi institucional, econòmica i social" i exigeixen fer possible "una solució justa" per a un "problema polític". Un dard a l'estratègia judicial del govern de Mariano Rajoy.
La llista propera a Endavant, victòria de mínims per pilotar la CUP. Les eleccions al secretariat nacional de la formació anticapitalista ja tenen resultat. Aquest divendres ha transcendit que la candidatura amb complicitats amb Endavant, pilotada per les exdiputades Eulàlia Reguant i Mireia Vehí, s'ha imposat amb un 56% dels vots, enfront el 41% recollit per l'opció vinculada a Poble Lliure. La llista guanyadora ocuparà 6 dels 15 llocs de l'òrgan gestor de la formació i, per tant, no tindrà un control absolut del timó de la CUP. La composició del secretariat serà plural, un aspecte que impactarà en els debats interns que s'acumulen a l'agenda de la formació.
La immunoteràpia, el futur per lluitar contra el càncer de còlon. Avenços significatius en la lluita contra el càncer. La revista Nature ha difós aquesta setmana una investigació liderada per l'Institut de Recerca Biomèdica (IRB) de Barcelona que representa una nova esperança per combatre aquests tumors. La recerca ha experimentat amb un fàrmac que frena la progressió de càncers colorectals i evita que provoquin metàstasi. L'estudi fet amb ratolins encara haurà d'evolucionar en assajos clínics amb persones per determinar si el tractament és realment eficaç, però la investigació és una escletxa de llum per lluitar contra un dels càncers amb més incidència.
Vist i llegit
"Quant costaria anar a la Lluna? Quant costaria tornar-hi?". Amb aquesta suggerent doble pregunta, el periodista Joan Faus feia aquest dijous un exercici interessant a El País: calculava el que la NASA va invertir, entre 1959 i 1973, per explorar el satèl·lit. Van ser uns 23.600 milions de dòlars, que avui representarien fins a 105.700 milions d'euros. Un altre viatge com el de Neil Armstrong en l'actualitat suposaria una inversió de 83.400 milions d'euros. Com recorda el periodista, aquesta setmana es va presentar el pressupost de la NASA per al 2019, que suposa un increment modest dels fons destinats a l'agència espacial, un fet que contrasta amb l'anunci de Dondald Trump del mes de desembre d'explorar noves missions amb astronautes a Lluna, i també a Mart. Les previsions pressupostàries no fan factible l'objectiu del president, sempre impetuós. L'objectiu lunar de Trump queda lluny.
La frase de la setmana
L'entrevista de la setmana té com a protagonista Marta Pascal i la firma Isabel García Pagán a La Vanguardia. La coordinadora general del PDECat, que en totes les seves afirmacions evidencia la distància que la separa de Carles Puigdemont, subratllava dijous que "a Catalunya li convé un Govern estable dins de la legalitat vigent" i que un "candidat alternatiu només el pot plantejar Puigdemont". Tal com va apuntar NacióDigital el 30 de gener, al partit fa dies que els seus dirigents esperen un "pas al costat" del president. Pascal també argumentava en la conversa amb el diari del Grup Godó que "a la Constitució i l'Estatut hi ha els marges per trobar una solució al conflicte polític que viu Catalunya". No cal desmarcar aquestes afirmacions de la declaració que la dirigent del PDECat haurà de fer dilluns al Suprem davant de Pablo Llarena.
El nom propi
"El que genera la bretxa salarial és la falta de formació". El que pensa la germana d'Ana Botella, María Jesús Botella, no ha passat inadvertit als mitajns. La cunyada de José María Aznar, regidora del PP a l'Ajuntament de Còrdova, va aprofitar un debat aquesta setmana al consistori cordovès sobre la vaga del 8 de març per reconduir la discussió cap a la bretxa salarial. Botella, que va reivindicar el "feminisme" del seu partit, considera que la diferència en els sous entre dones i homes s'explica per la "falta de preparació" de les dones en el moment d'accedir al lloc de treball. A diferència d'Aznar, la cunyada de l'expresident espanyol va mostrar sintonia amb Mariano Rajoy, que ja es va mostrar poc disposat a obrir el debat de l'equiparació salarial.
Els imperdibles
La setmana no ha estat agraïda en termes futbolístics. El PSG de Neymar, erràticament conduït per Unai Emery -això no és cap novetat-, va naufragar al Bernabéu davant d'un Madrid que no va passar de l'aprovat. Les caramboles i les decisions arbitrals van fer la resta. Per fer desaparèixer el mal regust -i a l'espera del retorn del Barça a la Lliga de Campions-, us proposo un documental excel·lent que entusiasmarà els amants del futbol: Gerorge Best, all by himself (aquí en podeu veure el tràiler). És el retrat de l'ascens i caiguda del millor jugador de la història del Manchester United, un talent descomunal noquejat per l'adicció a l'alcohol. Els testimonis recollits i les imatges recopilades ajuden a relatar la trajectòria autodestructiva de Best. Un geni malaguanyat. Bon cap de setmana!
Joan Serra i Carné
cap de Política de NacióDigital
Vols rebre "La brúixola" de NacióDigital cada divendres a la tarda al teu correu electrònic?